Arxiu d'etiquetes: abats/abadesses

Copons -varis/es bio-

Deixa un comentari

Andreu Copons  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Entre 1348 i 1369 treballà a l’església de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).

Berenguer de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya, dirigida per l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Elisenda de Copons  (Catalunya, segle XIV – Vallbona, Urgell, 1348)  Abadessa de la comunitat de Vallbona de les Monges (1341-48). Era germana de Ponç de Copons, l’abat de Poblet. Durant el seu abadiat fou construït el magnífic cimbori del monestir.

Emerenciana de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Toledo, Castella, 1650)  Religiosa caputxina. Professà en 1602 a mans de la fundadora de l’orde Àngela Margarida Prat. Fundà els convents de València, Alzira, Madrid, Granada i Toledo. Gaudí de gran fama per les seves virtuts.

Jaume de Copons  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví com a veguer el rei Jaume II el Just. El 1308, arran de la supressió de l’orde del Temple, i en compliment de la disposició reial, anà a emparar-se del castell templer de Puig-reig. Hagué de retre’l amb amenaça de força, després d’una negativa inicial del seu defensor, fra Galceran de Biure.

Joan de Copons  (Catalunya, segle XV)  Diplomàtic. El seu empresonament per ordre de la reina Joana Enríquez fou un dels detonants de la definitiva ruptura entre la Generalitat i la corona (1462). Un cop alliberat, el Consell del Principat li encomanà diverses missions diplomàtiques prop d’Enric IV de Castella, Lluís XI de França i Eduard IV d’Anglaterra.

Pere Romeu de Copons  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1408 era capità del castell de Longosardo.

Ramon de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1331 havia d’anar a la frustrada croada contra Granada que organitzava Alfons III el Benigne. Fou lloctinent o portantveus del procurador de Catalunya durant part del regnat de Pere III el Cerimoniós. El 1343 intentà, davant els murs de Perpinyà, la rendició de Jaume III de Mallorca. Participà també, com a membre del consell reial, a la segona campanya del Rosselló (1344).

Bonafilla de Barcelona

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X)

Filla de Borrell II de Barcelona.

Després de la presa de la ciutat per les forces d’Almansor, i exterminada la comunitat de Sant Pere de les Puel·les, el convent fou refet i Bonefilla en fou nomenada abadessa.

Agullana, Antoni d’

Deixa un comentari

(Girona, segle XVI – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVI)

Jurista. Fou abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

És autor del tractat De rebus feudalibus.

Adelaida d’Urgell -segle X-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle X)

Muller del comte Sunifred II d’Urgell. En restà vídua el 948.

L’any següent, havent entrat en religió, fou la tercera abadessa del monestir de Sant Joan, substituint a una altra, el nom de la qual fou amagat a tots els escrits degut a la seva conducta escandalosa.

Vítiza

Deixa un comentari

(Urgell, segle IX – Conflent, segle IX)

(o Guitiza)  Abat d’Eixalada. Era germà d’Àtila, un dels monjos que entrà al monestir el 854, ensems amb Protasi. La seva entrada fou un xic posterior, però és esmentat com a possessor de béns amb el seu germà des d’aquella data.

Fou elegit abat poc abans del 865, i regí l’abadia fins als volts del 874. Durant el seu abadiat mantingué sempre una estreta relació amb Protasi, retirat a Cuixà. Augmentà els béns de l’abadia amb noves adquisicions i cercà l’amistat i protecció del comte Miró I de Rosselló.

Virgili, Pere

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII)

Abat del monestir de Poblet. Fou elegit el 1688, succeint a Josep Tresánchez al primer mandat d’aquest. Era el LXXI abat de la sèrie general pobletana i el XVII dels quadriennals. Cessà el 1692, en que fou succeït per Pere Albert.

Durant el seu abadiat fou enterrat a Poblet Pere Antoni d’Aragó, gran protector del monestir. Pledejà pels drets del monestir sobre el de Vallbona de les Monges.

Vinander, Domènec

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Santes Creus, Alt Camp, segle XV)

Abat de Santes Creus (1418-30). Beneí el segon matrimoni, secret, de l’ex-reina Margarida de Prades.

En recollí el fill, Joan Jeroni de Vilaragut, que seria monjo del monestir durant bastants anys.

Vidal, Santiago

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Frare benedictí. Ensenyà als monestirs de Sant Benet de Bages i de Sant Genís les Fonts.

Promogut a abat el 1649, dimití aviat per raons de salut.

És autor d’un Epítome totius S. Scripturae, que restà inèdit.

Trueta, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1709 – Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1774)

Religiós premonstratenc i abat de Bellpuig de les Avellanes. Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772.

Es distingí per les obres d’ampliació del convent i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar, que el succeí en dos dels seus abadiats.

El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964.

Tost, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Abat benedictí i general de la congregació de Sant Benet de Valladolid. Havia professat al monestir de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou abat entre el 1749 i el 1753.

Féu importants obres en l’església del monestir i féu daurar el seu retaule major. Assistí al concili de Tarragona del 1752.

Fou abat general de la congregació entre el 1761 i el 1765.