Arxiu d'etiquetes: 2024

Martí -dibuixant-

(Barcelona, 1955 – 19 gener 2024)

(Martí Riera i Ferrer)  Autor de còmics. Realitzà estudis d’arquitectura i disseny gràfic.

L’any 1982 es féu conegut amb l’obra Taxista per a “El Víbora”, on també publicà més endavant la sèrie La Edad Contemporánea. Col·laborà també a “Rambla”, “Makoki”, i en publicacions estrangeres com “Charlie Hebdo” (França) o “Raw” (EUA).

Gran especialista del blanc i negre, en la seva obra es troben influències dels dibuixants nord-americans clàssics (Chester Gould, etc.) i del cinema negre.

Entre d’altres títols, ha publicat Museo vivo (1987), Terrorista (1989), El 4º poder contra los N.A.D.A. (1990), Taxista segunda parte (1991) i Doctor Vértigo (1991).

Mallafré i Gavaldà, Joaquim

(Reus, Baix Camp, 2 juny 1941 – 22 febrer 2024)

Traductor. Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra i fou professor a la Universitat de Tarragona.

Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’Ulisses de James Joyce (1981). Posteriorment ha traduït, entre d’altres, Vida i opinions de Tristam Shandy (1993), de L. Sterne i el teatre complet de S. Beckett (1996), i ha publicat la traducció revisada de l’Ulisses (1996) i la d’Un viatge sentimental de L. Sterne (1996).

El 1993 guanyà el Premi Nacional de Literatura Catalana per l’assaig Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària (1991).

El 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

López Mozo, Jerónimo

(Girona, 15 maig 1942 – Madrid, 19 juny 2024)

Dramaturg, narrador i assagista. D’infant la seva família es traslladà a Madrid.

El 1986 guanyà el premi Castilla-La Mancha per la seva obra D.J.. El 1987 estrenà Como reses, escrita el 1970 en col·laboració amb Luis Matilla.

El 1992, a les envistes de la celebració del 5è centenari del descobriment d’Amèrica, publicà Yo, maldita india, una lúcida reflexió sobre l’arribada dels espanyols a aquell continent.

Huguet i Muixí, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1928 – 21 maig 2024)

Grafista, il·lustrador i cartellista. Fou deixeble de Francesc Labarta i treballà primerament en el camp de la vidrieria artística.

Després, des del 1955, s’introduí totalment en el món el disseny gràfic.

Les seves obres, algunes reproduïdes en revistes estrangeres, són molt comunicatives, gràcies a la simplificació i la puresa de línies.

Güell i Saumell, Josefina

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 abril 1925 – 17 gener 2024)

Actriu. Ha actuat en teatre català, sovint amb companyia pròpia.

Representà amb Joan Capri El senyor Perramon (1960); posteriorment s’ha dedicat al vodevil (Clementina no rellisquis, 1965; etc).

Ha actuat també en cinema.

Gros i Pujol, Miquel dels Sants

1 Resposta

(Vic, Osona, 23 gener 1933 – 2 maig 2024)

Liturgista i historiador. Estudià a Vic i a París, i fou ordenat sacerdot el 1956.

Professor de la Facultat de Teologia de Barcelona, la seva obra d’investigador és dedicada a l’estudi dels còdexs i a l’edició de texts litúrgics primitius catalans, del segle VII al segle XV.

Són notables les seves edicions de texts inèdits de l’Oracional visigòtic tarragoní de Verona, dels Ordines pontificals de Narbona del segle IX passats a Catalunya i països d’influència, així com dels tropers-prosers conservats a Catalunya.

El 1978, mort Eduard Junyent, el succeí en la direcció del Museu i de l’Arxiu i la biblioteca Episcopal de Vic.

Gimpera i Flaquer, Teresa

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 21 setembre 1936 – Barcelona, 23 juliol 2024)

Actriu. Es va introduir en el món de la comunicació com a model publicitària (1960), d’on va passar al cinema.

Actuà en films de l’anomenada escola de Barcelona com Fata Morgana (1965), als quals seguiren Una historia de amor (1966), La cena (1968), Las crueles (1968), El extraño caso del doctor Fausto (1969), El espíritu de la colmena (1973), La ocasión (1978), La guerra de papá (1978) i Victòria! (1981-82).

Fortuny i Vidal, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 maig 1946 – 9 febrer 2024)

Nedador i jugador de waterpolo del Club de Natació Barceloneta.

Gran velocista, detingué diverses vegades els rècords d’Espanya dels 100 i 200 metres llisos i dels 200 metres estils.

El 1969 obtingué un premi especial pel fet d’haver estat al primer nedador espanyol a aconseguir més de cent participacions en competicions internacionals.

Ferrer i Sala, Josep

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 19 octubre 1925 – 6 novembre 2024)

Empresari. Començà a treballar a l’empresa familiar, Freixenet, durant la segona meitat dels anys 1940, quan la seva mare hagué de fer-se càrrec de la companyia després de la mort del seu marit i del seu fill gran durant la guerra civil.

Sota la seva direcció, el grup Freixenet ha esdevingut capdavanter de l’exportació, impulsada per la marca Carta Nevada, creada el 1941, i consolidada amb el cava Cordón Negro, nascut el 1974.

Rebé, al juliol de 1998, el premi Joan Lladó al suport a la cultura; al març de 1999 deixà al seu nebot, Josep Lluís Bonet, la presidència de la firma, i ell passà a ésser-ne president d’honor.

Dexeus i Trias de Bes, Santiago

1 Resposta

(Barcelona, 22 juliol 1935 – 12 abril 2024)

Ginecòleg. Es doctorà en medicina a Madrid i amplià estudis a Anglaterra, França, Itàlia i Suïssa.

Dirigí el Departament d’Oncologia de la Maternitat de Barcelona entre 1964 i 1972, i des del 1973 dirigí el Departament d’Obstetrícia de l’Institut Dexeus de Barcelona.

En aquest institut, el 1984 dirigí la primera fecundació in vitro realitzada a Espanya, juntament amb P.N. Barri.