Arxiu d'etiquetes: 2024

Codina i Castillo, Francesc

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 10 setembre 1944 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 31 març 2024)

Polític. Fou director general de serveis socials (1982-84) i regidor de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (1983-95).

En l’àmbit estrictament polític, fou membre del consell nacional de CDC des del 1988 i responsable de política social del comitè executiu nacional. Fou diputat al Parlament de Catalunya (1984-99).

Fou senador a les corts en representació de la Generalitat (1992-95) i membre del consell assessor de RTVE a Catalunya (1986-92). Passà a formar part, com a conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya el 1997.

Bolòs i Capdevila, Maria del Tura de

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1926 – Barcelona, 2 març 2024)

Geògrafa. Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi La comarca de Olot. Estudio de geografía regional, que fou publicada el 1978.

Professora a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964, i catedràtica des de 1981.

Ha publicat: La inmigración en Barcelona en los últimos decenios (1959), Las migraciones y las densidades e índices migratorios (1960), La acción humana en el paisaje. El caso de la Conrería (1975), Manual de ciencia del paisaje (1992). Ha col·laborat en diverses obres de conjunt.

Benach i Olivella, Joan Anton

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1936 – Barcelona, 10 febrer 2024)

Crític teatral i periodista. S’inicià com a crític de teatre en “El Correo Catalán” (1966-79), tasca que continua, d’ençà del 1985, en “La Vanguardia” amb rigor i agudesa.

Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’ajuntament de Barcelona i des del 1986 dirigí la revista “Barcelona Metròpoli Mediterrània”.

Andreu i Fresquet, Jordi

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1940 – Barcelona, 6 juny 2024)

Pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja (1955-62) i al Conservatori de les Arts del Llibre. Ha mantingut una constant preocupació per les arts gràfiques.

Com a pintor conrea un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre tons foscs.

Izard i Llorens, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 octubre 1934 – 16 gener 2024)

Historiador. Doctor en història per la Universitat de Barcelona, també va estudiar a París (1960-61). La seva llarga dedicació universitària l’ha dut successivament a les facultats d’història de la Universitat de Barcelona (1961-65), la Universidad de Los Andes (Mérida, Veneçuela, 1968-70), la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-75) i, novament, a la de Barcelona on, des del 1975, fou titular del departament d’Història d’Amèrica.

Ha combinat el seu treball universitari amb el de recerca i s’ha especialitzat, d’altra banda, en la revolució industrial a Catalunya, tema sobre el qual ha publicat els llibres La revolución industrial en España: expansión de la industria algodonera catalana, 1832-1861 (1968, tesi doctoral), Revolució industrial i obrerisme. Les Tres Classes del Vapor a Catalunya (1869-1913) (1970), Esclavos y negreros (1975), El segle XIX. Burgesos i proletaris (1978) i Manufactureros, industriales y revolucionarios (1979).

Sobre la història d’Amèrica, ha publicat els llibres Series estadísticas para la historia de Venezuela (1970), El miedo a la revolución. La lucha por la libertad en Venezuela (1777-1830) (1979) i Tierra firme. Historia de Colombia y Venezuela (1987).

Ha publicat, a més, nombrosos estudis i articles sobre ambdues qüestions, ha col·laborat en diferents obres de divulgació i ha participat en diverses revistes d’història, entre les quals “L’Avenç”, de la qual fou membre assessor.

Fluvià i Escorsa, Armand de

3 Respostes

(Barcelona, 17 octubre 1931 – 6 setembre 2024)

Genealogista i heraldista. Fill d’Armand de Fluvià i Vendrell. Llicenciat en dret el 1959, s’ha especialitzat en genealogia catalana i en les dinasties comtals dels Països Catalans. Assessor en heràldica de la Generalitat de Catalunya, ha estat fundador i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil·lografia, i és membre, entre altres entitats, de l’Académie Internacionale d’Héraldique.

Ha publicat, entre altres treballs, El solar catalán-valenciano-balear dels germans García Carrafa (1968), Pacte de Joia (1974), un Diccionari general d’heràldica (1982), Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya (1989), A la recerca dels avantpassats: manual de genealogia (1995) i Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya (1998).

Participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976) i de la coalició Nacionalistes d’Esquerra (1979). Fou un dels impulsors del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, organització que dirigí de 1975 a 1980, i fundador de l’Institut Lambda (1976). El 1984 va obtenir el primer premi d’Arenberg de genealogia.

Ferraté i Pascual, Gabriel

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 3 març 1932 – Barcelona, 11 febrer 2024)

Enginyer industrial i perit agrícola. Catedràtic d’automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, posteriorment en fou director (1969-72). Rector de la Universitat Politècnica (1972-76), fou nomenat després director general d’universitats i investigació i més tard director general de política científica de la Generalitat de Catalunya.

En 1978, 1982, 1986 i 1990 fou elegit com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, càrrec en el qual romangué fins al 1994.

Professionalment s’ha especialitzat en el camp de l’automàtica i de la informàtica, on ha desenvolupat sistemes de regulació del trànsit.

Membre de diferents organismes internacionals (com la IFAC), director de l’Institut de Cibernètica i entre 1980-89 fou vice-president de la CIRIT. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Carreras i Verdaguer, Carles

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 3 setembre 1948 – 25 gener 2024)

Geògraf. Es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona (1971), d’on fou professor des del 1972, i s’hi doctorà al 1978 amb la tesi L’estructura de la propietat com a creadora de l’espai urbà: el cas dels barris obrers del sud-est de Barcelona.

Ha publicat treballs de geografia urbana: Hostafrancs, un barri de Barcelona (1974), Sants. Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona (1980), La ciudad. Enseñanzas del fenómeno urbano (1983), i també de geografia econòmica i regional, amb la publicació de: Geografia humana de Catalunya (1985), Geografia humana de Barcelona i espai mediterrani, temps europeu (1993).

Aubet i Semmler, Maria Eugènia

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 abril 1943 – 17 febrer 2024)

Arqueòloga. Formada a la Universitat de Barcelona, on fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes, entre el 1972 i el 1982 fou investigadora del CSIC. El 1982 accedí a una càtedra de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1992 a la Universitat Pompeu Fabra.

El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de la civilització tartèssica de la baixa Andalusia i en l’impacte colonial fenici a la Península Ibèrica.

Entre els seus treballs cal destacar Los marfiles orientalizantes de Praeneste (1971), La necrópolis de Setefilla en Lora del Río, Tiro y las colonias fenicias de occidente (1987), el 1995 dirigí Catálogo documental de los fenicios en Andalucía i el 1997 va coordinar el volum Los fenicios en Málaga.

Argemí i Roca, Aureli

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 1 febrer 1936 – 1 abril 2024)

Dinamitzador cultural i polític. Monjo de Montserrat (1951) i sacerdot (1959), es llicencià en teologia i litúrgia. Secretari de l’abat Aureli M. Escarré, que acompanyà en el seu exili a Vibildone (1965-68), s’integrà a la comunitat benedictina de Cuixà.

Col·laborà en diverses iniciatives de la Resistència i publicà, amb pseudònim, entre el 1970 i el 1974: Chiesa fascista e Stato Cattolico in Spagna, Il Carcere Vaticano (sobre la presó concordatària de Zamora) i Rivoluzione o morte (entorn del procés de Burgos).

El 1975 fundà el CIEMEN, del qual en fou secretari general, i fou un dels promotors del moviment popular Crida a la la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Fou president de l’Agència Europea per a les llengües menys difoses, que depèn de la CEE.