Arxiu d'etiquetes: 2022

Feliu i Mestres, Núria

(Barcelona, 21 setembre 1941 – 22 juliol 2022)

Actriu i cantant. És va iniciar a l’Orfeó Canigó, on també va actuar com a actriu.

Després passà a treballar amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i amb el Teatre Experimental Català, però a partir del 1964 es va dedicar principalment a la cançó, en que debutà acompanyada pel conjunt Els Quatre Gats.

Des d’aleshores ha actuat amb continuïtat i ha realitzat nombrosos enregistraments discogràfics.

Intèrpret dotada d’una gran ductilitat i professionalitat, a més del jazz ha conreat els boleros i els cuplets, així com també cançons populars catalanes i peces de cinema, on ha treballat en alguna ocasió.

Estrada i Vilarrasa, Albert

(Vic, Osona, 1934 – Barcelona, 19 setembre 2022)

Pintor, dibuixant i gravador. Es formà a Vic i a Tarragona. Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970.

Excel·lí com a aquarel·lista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat. Ha fet també il·lustracions per a llibres.

Acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1983).

També és molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara “Ars Praestorica” i “Aula Orientalis”.

Espar i Ticó, Josep

(Barcelona, 22 desembre 1927 – 20 agost 2022)

Promotor, mecenes i activista cultural. Militant catalanista, participà en els principals actes d’afirmació nacionalista dels anys 1950 i 1960 i posteriorment intervingué en l’Assemblea de Catalunya, la fundació del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana, etc.

Ha estat també un dels principals patrocinadors de diverses iniciatives culturals, com Edigsa, Cavall Fort i el diari Avui, etc.

Autor del llibre de memòries Amb “C” de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Dalmau i Ribalta, Antoni

(Igualada, Anoia, 13 març 1951 – 5 gener 2022)

Polític i escriptor. Llicenciat en dret, ha tingut diversos càrrecs públics, entre els quals regidor municipal, president de la Diputació Provincial de Barcelona, que traslladà del palau de la Generalitat de Catalunya a un nou estatge i on impulsà una gran transformació, i vice-president de Parlament de Catalunya.

Assagista i narrador, ha publicat Pels camins de la història d’Igualada, Materials d’obra, El cor de l’espiral i Capsa de records.

Cervelló i Garriga, Jordi

(Barcelona, 18 octubre 1935 – Figueres, Alt Empordà, 2 setembre 2022)

Compositor i pedagog. Fill de Josep Cervelló i Bach. Estudià violí amb Joan Massià i composició amb Josep M. Roma. Amplià estudis a Milà, Siena i Salzburg.

Entre les seves obres cal esmentar: Allegro burlesco (1963, per a orquestra de corda), Fantasia concertant (1969, per a violí i orquestra), Seqüències sobre una mort (1970, per a orquestra), Anna Franck, un símbol (1971), Extincions (1972, per a conjunt de cambra i solistes), Concerto grosso (1973), Vers l’infinit (1982), etc.

També és autor d’obres de cambra i per a orgue.

Cabero i Vernedas, Manuel

(Barcelona, 9 febrer 1926 – 16 gener 2022)

Director coral. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

El 1951 fundà el Cor Madrigal, per mitjà del qual ha fet conèixer moltes obres catalanes contemporànies i de la polifonia del segle XVI.

Bernadó i Bartomeu, Joaquim

(Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, 16 agost 1935 – Madrid, 21 febrer 2022)

Torero. Debutà a Castelló de la Plana (1956). Un dels més elegants de l’època, tant amb la capa com amb la muleta, faltava sovint a l’hora de matar.

Es retirà l’any 1983.

Amorós i Solà, Xavier

(Reus, Baix Camp, 7 abril 1923 – 18 juliol 2022)

Escriptor i poeta. Ha estat un dels principals promotors de les activitats culturals a Reus, sobretot al Centre de Lectura.

Poeta realista, reflecteix el món, de vegades ferreny o desolat, de cada dia. Ha publicat diversos llibres de poesia.

En prosa, és autor de L’agulla en un paller (1981), l’assaig No hi ha festa que valgui (1984), els reculls d’articles De Reus estant (1995) i Tomb de ravals (1998), la peça de teatre Història sentimental (1993), la novel·la El camí dels morts (1996) i les narracions Històries de la plaça de Prim (1997) i Història gràfica del Reus contemporani (1987).

De 1986 a 1993 va ser senador.

Altisent i Balmas, Aurora

(Barcelona, 2 desembre 1928 – 8 juny 2022)

Dibuixant i pintora. Germana del compositor Antoni. Es formà sota la direcció de López Obrero i de Ramon Rogent. Els seus primers anys participà en nombroses exposicions col·lectives, i féu la seva primera individual el 1956.

En aquesta etapa inicial realitzà algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc (decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA), i il·lustrà diversos contes.

Des del 1972 s’ha dedicat quasi exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç cal·ligràfic, minuciós i depurat.

Dibuixà a “Cavall Fort”, i els llibres Barcelona tendra (1974), Botigues de Barcelona (1979), tots dos amb text d’Alexandre Cirici, i Salons de Barcelona (1984), amb text de Josep M. Carandell.

Bonet i Armengol, Jordi

(Barcelona, 12 maig 1925 – 20 juny 2022)

Arquitecte i dirigent d’escoltisme. Fill de Lluís Bonet i Garí, i germà de Narcís. Titulat a Barcelona (1949).

En algunes de les seves construccions: esglésies de Sant Medir, Barcelona (1960), de Vinyoles d’Orís, Osona (1955), i de Fortesa, Anoia (1962) ha adoptat i actualitzat les teories de Gaudí. Posteriorment ha realitzat, entre altres obres, l’auditori Pau Casals, al Vendrell (1981). Fou membre de l’equip La Cantonada i d’Ars Sacra (1962).

Ha estat el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona (1957), secretari general de la Conferència Internacional de l’Escoltisme Catòlic (1977-81), comanador de l’orde de Sant Gregori el Magne (1981) i consultor del Consell Pontifici per als Laics (1985). Així mateix ha estat Director General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya (1981-84).