Arxiu d'etiquetes: 2002

Freixa i Pedrals, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 abril 1911 – 14 març 2002)

Enginyer industrial. Ingressà com a professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona l’any 1934; professor adjunt el 1942, obtingué la càtedra de càlcul el 1947 i la de motors tèrmics el 1952.

El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima SA, de la qual arribà a ésser director comercial. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1967.

És autor de nombrosos treballs, molts d’ells sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors.

Fernández de la Mora y Mon, Gonzalo

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 abril 1924 – Madrid, 10 febrer 2002)

Polític. Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid. El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees.

El 1969 fou nomenat sots-secretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques.

El 1975 creà, amb Antonio M. de Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d’Alianza Popular, d’on fou elegit vice-president i del qual se’n separa a finals del 1978.

Autor d’assaigs filosòfics i polítics, com El crepúsculo de las ideologías (1960).

Elias i Busqueta, Pere

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 27 octubre 1909 – Barcelona, 6 octubre 2002)

Escriptor i professor de català.

Ha publicat les novel·les Una societat limitada (1962) i Joventut alada (1964), els poemes La riuada (1966), els llibres de prosa poètica A dos corrents (1976) i El vianant (1978), una biografia de Ramon Vinyes (1972) i diccionaris bilingües.

El 1988 li fou otorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Costa-Amic, Bartomeu

Deixa un comentari

(Centelles, Osona, agost 1911 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 16 gener 2002)

Editor i polític. Fou remarcable la seva cooperació a moltes iniciatives sorgides entre les comunitats catalanes a Amèrica.

Financia a Mèxic, on fundà una empresa editorial, la publicació d’un nombre important de llibres en català.

Correig i Massó, Antoni

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 22 març 1910 – 2 setembre 2002)

Poeta. De formació autodidacte.

Ha fet crítica artística i ha publicat reculls poètics, que giren entorn de Reus, com a experiència personal: Els camins de cada hora (1935), L’arma i l’estel (1948) i Poemes reusencs (1970), entre d’altres.

Cases i Deordal, Josep Maria

1 Resposta

(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 26 desembre 1919 – Figueres, Alt Empordà, 21 abril 2002)

Eclesiàstic. Fou ordenat prevere del bisbat de Girona el 1943 i bisbe de Sogorb-Castelló el 1971.

La seva consagració episcopal tingué lloc el 1972. Des del 1996 fou bisbe emèrit de la mencionada diòcesi.

L’any 1969 fundà els Grups d’Oració i Amistat.

Casado Martínez-Carmona, Xoan Manuel

1 Resposta

(Barcelona, 31 desembre 1949 – 19 gener 2002)

Poeta. Fill de Manuel Casado Nieto.

La seva obra és recollida en els volums Registro de menores espantos (1973), Os preludios (1980) i Libro de Caldelas (1982), on exposa l’experiència personal en un to col·loquial que l’aproxima a la lírica castellana dels anys 1950, però des d’una òptica profundament gallega: ironia, allunyament crític, relativisme i desdramatització de l’anècdota.

Ha conreat, també, la narració: O inverno do lobo (1985) i Os Brasileiros (1985).

Carandell i Robusté, Lluís

4 Respostes

(Barcelona, 24 febrer 1929 – Madrid, 29 agost 2002)

Escriptor en castellà. Fill de Joan Carandell i Marimon, i germà de Josep Maria.

Dedicat al periodisme col·laborà en diverses publicacions i en la televisió.

De la seva obra cal destacar Vivir en Madrid (1967), Celtiberia show (1970) i Vida y milagros de Monseñor Escrivá de Balaguer, fundador del Opus Dei (1975).

Balmanya i Parera, Domènec

Deixa un comentari

(Girona, 29 desembre 1914 – Barcelona, 14 febrer 2002)

Jugador i tècnic de futbol. Jugà amb el Girona F.C. (1929-35), el Futbol Club Barcelona (1935-37 i 1941-45), el Seta (1937-39) i el Gimnàstic de Tarragona (1945-50).

Posteriorment, féu de tècnic en diversos equips, entre els quals la selecció espanyola (1966-68), el F.C. Barcelona (1969-71) i el Saragossa (1971-72).

Arribas i Palau, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 3 gener 1926 – Palma de Mallorca, 28 octubre 2002)

Arqueòleg. Començà com a medievalista (La conquista de Cerdeña, tesi doctoral). Catedràtic de prehistòria i d’etnologia de la universitat de Granada, d’on fou nomenat professor emèrit (1988), i de prehistòria a la de Palma de Mallorca.

Ha treballat especialment sobre les primeres edats dels metalls de la península ibèrica. Un dels directors de les excavacions de la Fundació Bryant a la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia).

Ha excavat i publicat nombrosos treballs, d’entre els quals: Poblado y necrópolis de los Millares en col·laboració amb Martín Almagro (1963), The Iberians (1964), Cada piedra es un mundo (1972), Lecciones de Prehistoria (1974) i Pollentia? I i II (1977 i 1978, amb col·laboració amb Miquel Tarradell i D.E. Woods) i El barco de El Sec (Costa de Calvià, Mallorca) (1987).

Jubilat l’any 1988, va continuar el seu treball de recerca amb la direcció de les excavacions als jaciments de Los Millares i Pollentia.