(l’Arboç, Baix Penedès, 1908 – Barcelona, 15 març 1980)
Arqueòleg. Llicenciat en teologia (Tarragona) i en arqueologia (Roma).
Entre altres obres ha escrit Normas eclesiásticas sobre arte clásico (1940), Iconografía de los santos (1950), El arte religioso actual en Cataluña (1952), Construcción i renovación de templos (1963), etc. Dins L’art català, ha fet el capítol dedicat a l’art paleocristià (1955).
Fou director de l'”El Anuario de Arte Sacro”.
(Valladolid, Castella, 27 octubre 1888 – Barcelona, 4 desembre 1980)
Ballarí. Reivindicà en tota llur puresa les danses de tradició gitana.
Després de la II Guerra Mundial s’establí a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament.
Posteriorment féu recitals i formà companyia diverses vegades.
(Catalunya, 1980 – 1991)
Obra de Joan Coromines. Extens inventari lexicogràfic elaborat amb aportacions d’alguns dels seus deixebles o col·laboradors, com Joseph Gulsoy i Max Cahner.
Concebut com un diccionari crític, etimològic, històric i comparatiu, complementa els reculls lexicals anteriors, sobretot amb l’aportació de nous significats i la discussió d’etimologies dubtoses sostingudes per altres autoritats, tot complementat per la rúbrica personal i les opinions del seu autor.
(Catalunya, 1976 – 1980)
Grup polític de centre-dreta, catòlic i catalanista. Fundat per Antoni Miserachs (el qual l’abandonà el 1977).
Vinculat en principi a la Federación Popular Democrática de Gil Robles, aviat se’n deslligà.
Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980.
(Premià de Mar, Maresme, 7 novembre 1980 – )
Gimnasta. Aconseguí la medalla d’or en la prova de salt sobre cavall dels Jocs Olímpics de Sydney del 2000, fet que el convertí en el primer gimnasta català que guanyava una medalla d’or olímpica en una prova de gimnàstica.
Al novembre de 2000 obtingué la medalla d’or en la final de la copa del món que es disputà a Glasgow, en la prova d’exercicis a terra.
(Sitges, Garraf, 1980 – )
Grup teatral. S’inicià amb accions improvisades al carrer amb les quals buscava de sorprendre al públic.
Posteriorment ha aconseguit grans èxits populars amb els espectacles La tempestat (1986), Cómeme el coco, negro (1989), Maraton Dancing (1992) i Cegada de amor (1994).
També ha creat per a la televisió la sèrie còmica de caràcter costumista Les Teresines (TV3, 1993).
Ha rebut dues vegades (1989 i 1995) el premi Nacional de Teatre i Dansa de la Generalitat de Catalunya.
Enllaç: La Cubana
(Barcelonès, 1980 – )
Entitat. És el resultat de la fusió de tres cooperatives del Barcelonès (La Fraternitat de Barcelona, El Respecte Mutu de l’Hospitalet i La Pau de la Verneda) a les quals s’afegiren posteriorment d’altres.
Es desenvolupa a l’estil de les grans cooperatives de consum europees, car integra el màxim de cooperatives locals i obre sucursals modernes dins l’àmbit de la seva demarcació.
(Catalunya, juliol 1980 – )
Revista mensual sobre cooperativisme publicada per la Fundació Roca i Galés, sota la direcció de Jacint Dunyó.
Es fa ressò d’experiències cooperativistes a Catalunya en els moments actuals, i alhora vol refer la història de la cooperació catalana i servir d’intercomunicació entre les cooperatives.
(Catalunya, maig 1980 – 1987)
(CSTC) Organització sindical. Creada per acord del Sindicat Obrer Català, d’origen catòlic; dels Col·lectius de Treballadors, d’origen independentista, i del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria.
Posteriorment, s’hi han integrat altres grups sindicals de caràcter local, i el 1987 es fusionà amb el Sindicat de Quadres de Catalunya per formar la Confederació Sindical de Catalunya (CSC).
(Catalunya, 5 novembre 1980 – )
(CIRI) Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya, per a la coordinació de les diverses activitats i projectes dels departaments de la Generalitat en els camps de la recerca científica, en tots els seus vessants, i de la innovació tecnològica a Catalunya, per tal d’aconseguir una actuació conjunta emmarcada dins unes directrius generals de política científica, amb l’objectiu d’assolir la màxima eficàcia.
Ha desenvolupat un sistema d’ajuts per a treballs de recerca.
Dades dels Països Catalans 