Arxiu d'etiquetes: 1979

Consell Interuniversitari Català -1979/84-

1 Resposta

(Catalunya, 1979 – 1984)

Organisme. Pretenia coordinar les universitats catalanes a base de l’intercanvi d’experiències i de la conscienciació dels problemes comuns. El 1976 s’iniciaren els contactes formals entre les tres universitats d’aleshores, el 1978 es coordinaren amb la Generalitat i el 1979 es formalitzà aquest Consell.

Malgrat les dificultats de tota mena plantejades per la inestabilitat universitària i pels continus ajornaments de la Llei d’Autonomia Universitària (LAU), ha esdevingut una bona eina per afavorir la catalanització de l’ensenyament universitari.

L’any 1984 fou continuat pel Consell Interuniversitari de Catalunya.

Companys: procés a Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1979)

Film català. Recull les experiències de La ciutat cremada (1976) en la seva assimilació del cinema català a la recuperació històrica.

Fou dirigit per Josep M. Forn. Luis Iriondo, Maria May i Pau Garsaball en foren els principals intèrprets. La fotografia és de Cecilio Paniagua.

En reduir el context col·lectiu a la dimensió individual del president Companys, entre la desfeta republicana i el seu afusellament el 1940, el film subratlla de forma excessiva la mitificació del personatge i invalida d’aquesta manera qualsevol altre apropament diferent.

Companyia Ínfima La Puça

Deixa un comentari

(Barcelona, 1979 – 2004)

Companyia de pallassos. Fundada per Joan Busquets i Òscar Rodríguez; del 1983 al 1992 s’hi afegí Pep Salvat.

El 1980 presentà el primer espectacle Potti-Potti, al qual seguiren, entre d’altres, Pernassos (1983), Pasatruà (1989), Fes-te la Festa (1994), Els cavallers del nas vermell (1996) i Un cas com un cabàs (1999).

Han creat i dirigit diversos programes a TVE Catalunya: Picapuça (1986-88), Festes de Nadal (1988-89) i Puçastoc (1989-91). El 1992 treballaren per a TVE, amb Amigos Olímpicos, on també han dirigit i presentat la Cavalcada de Reis (1995-98).

Assumiren la direcció artística de la 3a i la 4a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà (1988 i 1990) i la coordinació dels espectacles infantils de la 6a edició (1994). També han programat i coordinat l’espai Pallassòdrom, a la Fira de Tàrrega (1994).

Han rebut importants premis en festivals nacionals i internacionals, fins l’any 2004 en què es dissolgué.

Catalunya Cristiana

1 Resposta

(Barcelona, setembre 1979 – )

Setmanari d’informació i cultura religioses. Editat simultàniament en català i castellà per Edicions Terra Nostra (fundada el 1977), que conté dos suplements, un de litúrgic i un altre d’infantil (“L’Eixerit”).

Inspirat en setmanaris catòlics europeus, pretén de tenir l’aire de la premsa corrent a Catalunya i posar-se al servei de la informació religiosa dels cristians de les vuit diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment.

En fou director Joan A. Jarque i Jutglar.

Enllaç: Catalunya Cristiana

Casas i Homs, Josep Maria

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 1894 – Barcelona, 1979)

Llatinista i historiador. Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid.

Auxiliar de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló. Treballà activament a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, com a redactor i com a missioner, i durant molts anys fou redactor literari de “La Veu de Catalunya”. Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona.

Ha publicat especialment treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana: edició de Torsimany de Lluís d’Averçó (1956), La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia (1962, en col·laboració), les Obres en prosa de Joan de Castellnou (1969), així com la comèdia llatina renaixentista Poliodorus (1953), i Barcino de Jeroni Pau, amb traducció catalana i estudi (1957).

Obtingué els premis de Filologia de l’IEC en 1924 i 1925 amb els seus treballs Vocabulari medieval d’art militar, cetreria i cavalleria i Vocabulari de les arts sumptuàries, respectivament.

Figurà entre els traductors de la Fundació Bernat Metge, per a la qual, i en unió de Marià Bassols, ha preparat els volums I i II de les Històries de Tàcit (1949), i els llibres I i II de la Institució oratòria de Quintilià (1961 i 1964).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1971).

Carbonell i Gener, Josep

3 Respostes

(Sitges, Garraf, 24 març 1897 – 15 juliol 1979)

Escriptor. Fou un dels fundadors de les revistes d’avantguarda “Monitor” i “L’Amic de les Arts”.

Mantingué una estreta relació amb el moviment occità no felibrenc.

Publicà Revolució catalanista (1934), en col·laboració amb Josep Vicenç Foix, i l’estudi històric Sitges la reial (1968).

Caminals i Oliveres, Josep

Deixa un comentari

(Roda de Ter, Osona, 1900 – Barcelona, 1979)

Pianista. Deixeble d’Enric Granados.

Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys.

Fundà a Barcelona l’Acadèmia Caminals.

Bultaco

2 Respostes

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1959 – 1979)

Motocicleta esportiva. Fabricada per Cemoto SA, dissenyada per l’enginyer Francesc X. Bultó.

El model Sherpa T 1965, tot terreny guanyà el campionat mundial del 1970. Altres models foren Matador, Alpina, Pursang i Metralla.

L’empresa suspengué pagaments el 1979.

Bueso i Garcia, Adolf

Deixa un comentari

(Valladolid, Castella, 1889 – Barcelona, 1979)

Dirigent obrer. Residí a Barcelona (des de 9 anys hi treballà de tipògraf), on fou membre fundador de la CNT, participà en la vaga general de l’agost de 1917 i col·laborà a “Solidaridad Obrera”, amb el pseudònim d’Ángel Rojo.

El 1925 substituí Maurín en la direcció de “La Batalla”, però fou empresonat poc temps després, acusat, falsament, de pertànyer a la direcció del Partit Comunista. Alliberat el juliol de 1928, formà part del Comitè Regional de Catalunya de la CNT; membre del grup dels trentistes i dirigent de la Federació Obrera d’Unitat Sindical, organització sindical del POUM.

Durant la guerra civil tornà a la CNT, i pel gener de 1939 s’exilià a França. Retornà a Barcelona, on morí després de veure publicats els seus Recuerdos de un cenetista (dos volums, 1976-78).

Brosa i Vives, Antoni

Deixa un comentari

(la Canonja, Tarragonès, 27 juny 1894 – Barcelona, 23 març 1979)

Violinista. Fou pensionat a Brusel·les. S’establí a Londres en 1914, on debutà com a solista l’any següent i hi adquirí aviat un gran prestigi.

S’ha especialitzat en la interpretació d’autors moderns. Fundà a Londres el quartet Brosa (1925-38).

Féu concerts a moltes sales d’Europa i d’Amèrica i fou professor als cursos internacionals de Santiago de Compostel·la.