Arxiu d'etiquetes: 1979

Entesa dels Catalans

5 Respostes

(Catalunya, 1977 – 1979)

Àmplia coalició d’esquerra. Candidatura a les eleccions senatorials del 15 de juny de 1977 per les quatre circumscripcions provincials de Catalunya.

Sorgida dels objectius de l’Assemblea de Catalunya i formada per ERC, Socialistes de Catalunya, PSUC, Estat Català i independents, obtingué la totalitat d’escons per majoria (12, amb Josep Benet com a senador més votat de l’estat espanyol) i formà grup parlamentari al Senat.

Acabada la legislatura constituent (1979), no es pogué reproduir, i dues noves coalicions prengueren el seu nom, amb unes altres característiques: Nova Entesa (ERC i PSC) i Per l’Entesa (PSUC i independents).

Empar Rosselló, Companyia

Deixa un comentari

(Barcelona, 1979 – )

Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Empar Rosselló.

Ha fet els següents muntatges: Solstici, Sol de dansa amb so, Madonna, Antra (1979), Montserrat, dotze meditacions sobre l’acte de viure (1983), Collage (molècula) (1984), Figures (1985), Més cèntric impossible (1986), Tu ets jo i jo sóc tu (1987), Es pot arribar tard (1990), Amor, amor, amor (1991), No et fiïs de les aparences, tu també pots guanyar (1992), Coloratures per a cinta magnètica (1993), Vien’s on se’n va (1993-94), Traviata (1994), L’era de l’ensalada -pensaments ocults- (1995), El somni de la nit de Sant Joan (1996).

Durancamps i Folguera, Rafael

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 29 març 1891 – Barcelona, 4 gener 1979)

Pintor. De nom autèntic Rafael Duran i Camps. Deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir.

Treballà a Madrid i després a París, on celebrà amb èxit nombroses exposicions. Formà part de l’Associació d’Amics de les Arts.

Conreà un estil realista de les natures mortes i els paisatges. Decorà el Saló de l’Ajuntament del Poble Espanyol de Barcelona (1929).

Publicà el llibre Durancamps (1972).

Cutchet i Moreu, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 8 desembre 1979)

Escriptor. Ha obtingut diversos premis.

És autor dels reculls poètics Cançons d’amor i de dolor (1953), La collita resplendent (1964) i Engrunes (1964).

Construmat

1 Resposta

(Barcelona, 1979 – )

Saló monogràfic. Dedicat al sector de la construcció, de periodicitat biennal i caràcter internacional.

Enllaç: Construmat

Consell Interuniversitari Català -1979/84-

1 Resposta

(Catalunya, 1979 – 1984)

Organisme. Pretenia coordinar les universitats catalanes a base de l’intercanvi d’experiències i de la conscienciació dels problemes comuns. El 1976 s’iniciaren els contactes formals entre les tres universitats d’aleshores, el 1978 es coordinaren amb la Generalitat i el 1979 es formalitzà aquest Consell.

Malgrat les dificultats de tota mena plantejades per la inestabilitat universitària i pels continus ajornaments de la Llei d’Autonomia Universitària (LAU), ha esdevingut una bona eina per afavorir la catalanització de l’ensenyament universitari.

L’any 1984 fou continuat pel Consell Interuniversitari de Catalunya.

Companys: procés a Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1979)

Film català. Recull les experiències de La ciutat cremada (1976) en la seva assimilació del cinema català a la recuperació històrica.

Fou dirigit per Josep M. Forn. Luis Iriondo, Maria May i Pau Garsaball en foren els principals intèrprets. La fotografia és de Cecilio Paniagua.

En reduir el context col·lectiu a la dimensió individual del president Companys, entre la desfeta republicana i el seu afusellament el 1940, el film subratlla de forma excessiva la mitificació del personatge i invalida d’aquesta manera qualsevol altre apropament diferent.

Companyia Ínfima La Puça

Deixa un comentari

(Barcelona, 1979 – 2004)

Companyia de pallassos. Fundada per Joan Busquets i Òscar Rodríguez; del 1983 al 1992 s’hi afegí Pep Salvat.

El 1980 presentà el primer espectacle Potti-Potti, al qual seguiren, entre d’altres, Pernassos (1983), Pasatruà (1989), Fes-te la Festa (1994), Els cavallers del nas vermell (1996) i Un cas com un cabàs (1999).

Han creat i dirigit diversos programes a TVE Catalunya: Picapuça (1986-88), Festes de Nadal (1988-89) i Puçastoc (1989-91). El 1992 treballaren per a TVE, amb Amigos Olímpicos, on també han dirigit i presentat la Cavalcada de Reis (1995-98).

Assumiren la direcció artística de la 3a i la 4a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà (1988 i 1990) i la coordinació dels espectacles infantils de la 6a edició (1994). També han programat i coordinat l’espai Pallassòdrom, a la Fira de Tàrrega (1994).

Han rebut importants premis en festivals nacionals i internacionals, fins l’any 2004 en què es dissolgué.

Catalunya Cristiana

1 Resposta

(Barcelona, setembre 1979 – )

Setmanari d’informació i cultura religioses. Editat simultàniament en català i castellà per Edicions Terra Nostra (fundada el 1977), que conté dos suplements, un de litúrgic i un altre d’infantil (“L’Eixerit”).

Inspirat en setmanaris catòlics europeus, pretén de tenir l’aire de la premsa corrent a Catalunya i posar-se al servei de la informació religiosa dels cristians de les vuit diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment.

En fou director Joan A. Jarque i Jutglar.

Enllaç: Catalunya Cristiana

Casas i Homs, Josep Maria

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 1894 – Barcelona, 1979)

Llatinista i historiador. Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid.

Auxiliar de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló. Treballà activament a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, com a redactor i com a missioner, i durant molts anys fou redactor literari de “La Veu de Catalunya”. Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona.

Ha publicat especialment treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana: edició de Torsimany de Lluís d’Averçó (1956), La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia (1962, en col·laboració), les Obres en prosa de Joan de Castellnou (1969), així com la comèdia llatina renaixentista Poliodorus (1953), i Barcino de Jeroni Pau, amb traducció catalana i estudi (1957).

Obtingué els premis de Filologia de l’IEC en 1924 i 1925 amb els seus treballs Vocabulari medieval d’art militar, cetreria i cavalleria i Vocabulari de les arts sumptuàries, respectivament.

Figurà entre els traductors de la Fundació Bernat Metge, per a la qual, i en unió de Marià Bassols, ha preparat els volums I i II de les Històries de Tàcit (1949), i els llibres I i II de la Institució oratòria de Quintilià (1961 i 1964).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1971).