(Catalunya, 1978 – 1992)
Revista d’arqueologia, prehistòria i antiguitat. Fundada i dirigida per Miquel Tarradell fins a la seva mort.
És l’única publicació d’aquesta temàtica redactada íntegrament en català, i amb un abast geogràfic limitat essencialment als Països Catalans.
(Catalunya, 1965 – 1978)
(FEVE) Nom de la societat estatal que substituí la Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado.
Explotà els ferrocarrils d’amplada inferior a la normal espanyola amb llurs concessions caducades i les línies abandonades per les companyies explotadores privades.
El 1976, la societat es féu càrrec de l’explotació de les línies de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. El 1978 l’estat espanyol transferí aquestes línies a la Generalitat de Catalunya, que les integrà als Ferrocarrils de la Generalitat.
(Igualada, Anoia, segle XX – París, França, 1978)
Anarco-sindicalista. Dirigent de la CNT d’Igualada, dirigí, a l’exili, diferents revistes, entre les quals “Umbral” (París 1962-70).
Autor dels llibres de memòries Vida sindicalista (1957) i De l’Anoia al Sena sense presa (1966) i, amb el pseudònim de Joan del Pi, d’Interpretació llibertària del moviment obrer català (1947).
(Catalunya, 1978 – )
(FCC) Entitat. Constituïda per tal de coordinar els cine-clubs de Catalunya.
És la resultant de la segregació de la Vocalia Catalano-Balear de la Federación Nacional de Cine-Clubs, creada el 1957.
La xarxa federativa s’estructura en deu àrees i, al final del 1986, hi havia 71 membres.
Des del 1983 convoca el concurs anual de treballs sobre la història cinematogràfica de Catalunya.
Enllaç web: Federació Catalana de Cineclubs
(Lleida, 1907 – Moscou, Rússia, 4 agost 1978)
Escultor i ebenista. Es formà a Lleida i estigué relacionat amb el Cau d’Art. L’any 1933 exposà al Casino Independent.
Després de la guerra civil s’exilià a l’URSS i abandonà la tasca d’escultor, que reprengué el 1965. L’any 1968 féu una nova exposició a Moscou.
(Barcelona, 10 febrer 1901 – 21 maig 1978)
Pintor i acadèmic de Sant Jordi (1945). Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona -d’on fou catedràtic des del 1943-, a Florència i a Granada (1925-26). Es donà a conèixer fent un tipus d’aquarel·la sòlid i estructurat.
Com a pintor de frescs fundà una Escola Internacional de Pintura Mural a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc. El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona.
Té obres als museus d’art modern de Barcelona, Bilbao i Madrid.
(Catalunya, setembre 1975 – juny 1978)
(EDC) Grup polític, de centre reformista i liberal, fundat per R. Trias Fargas i M. Alavedra i conegut inicialment com a Partit Liberal Català.
Membre de la Internacional Liberal, nacionalista, federalista, arrelà en sectors vinculats a l’empresa mitjana i figurà en el Consell de Forces Polítiques.
Després de formar part del Pacte Democràtic per Catalunya (2 diputats en les eleccions del 1977) es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya (1978).
(Barcelona, 4 novembre 1900 – Canet de Mar, Maresme, 15 juliol 1978)
Músic i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou nomenat catedràtic de piano el 1942 i sots-director el 1967.
Ha escrit sarsueles, música lleugera i música per a pel·lícules.
(Barcelona, 1978 – 1983)
Publicació bimensual. Portaveu de la Coordinadora Feminista de Barcelona.
Aparegué entre el 1978 i el 1980 i entre el 1981 i el 1983.
(l’Armentera, Alt Empordà, 20 setembre 1903 – Figueres, Alt Empordà, 27 desembre 1978)
Assagista. Llicenciat en farmàcia i en química.
Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933). El 1939 s’exilià a Montpeller i hi estudià art.
En L’Empordà, bressol de l’art romànic (1962) i Catalunya, origen de la pintura medieval (1963) intentà de demostrar que l’art romànic tingué l’origen a Catalunya, i en Matemàtica de la història (17 volums, i un resum del mateix títol) elabora una teoria sobre els cicles històrics.
Dades dels Països Catalans 