(Roma, Itàlia, 1976 – )
(AISC) Entitat cultural. Fundat per tal de coordinar els estudis sobre les zones de parla catalana (història, llengua, literatura, art, pensament, etc).
El 1981 es publicà a Cosenza Il contributo italiano agli studi catalani, recull dels estudis presentats en les dues primeres reunions de l’Associazione.
(Barcelona, 23 juliol 1976 – )
(ACD) Organització feminista. Creada per tal d’aconseguir la plena igualtat jurídica i social de la dona respecte a l’home, la planificació familiar, el dret de l’avortament i el del divorci.
El 1977 formà part de la coalició electoral Esquerra de Catalunya.
(Barcelona, 1901 – 1976)
Editor. La seva tasca editorial ha estat un element important dins la darrera recuperació de les lletres catalanes.
S’ha desenvolupat des del 1945 sota l’aspecte d’edició de postals i, d’ençà del 1954, amb la publicació de diverses sèries de llibre infantil.
També s’ha dedicat intensament a activitats de caràcter urbanístic.
(Terrassa, Vallès Occidental, 7 maig 1911 – Barcelona, 17 juliol 1976)
Pintor i orfebre. Pare d’Emili Armengol i Abril. Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya.
El 1931 va realitzar la seva primera exposició a Barcelona, a la Galeria Badrinas.
Com a joier, va realitzar diversos treballs, alguns d’ells en col·laboració amb altres artistes com Manolo Hugué i Jaume Mercadé i Queralt.
Algunes d’elles, com Penjoll i fermall i Cap de dona, es poden veure actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
(Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 15 gener 1976)
(Josep Puig i Bosch) Escriptor i frare caputxí. La seva producció literària és molt extensa i comprèn una quarantena d’obres de poesia, teatre, narració, biografia, pietat, prosa literària i divulgació cultural.
Entre els quals destaquen: Nostres cançons (1916), Alba de Pasqua (1924), Nadal (1924), Camperola (1924), …el meu poble (1924), Poema pastoral (1925), Les eixides (1928), La Vall de Núria (1929), Els Germans de sant Francesc (1929), Cançons de Nadal i de Pasqua (1931), La nostra mar (1947), Primer llibre de goigs, Del camp i de la terra (1952), El pessebre de sant Francesc (1953), Santa Clara d’Assis (1956), El sol i la vida (1958) i La Vall sagrada de Núria (1961).
Són molt remarcables els seus estudis sobre goigs. N’ha publicat uns dos-cents de solts.
(Barcelona, 6 juliol 1889 – 17 febrer 1976)
Poetessa. Estudià llengües i música. Casada amb Carles Riba (1916), s’incorporà a la vida literària.
Exiliada a França (1939), tornà a Catalunya el 1943 i es reincorporà a la literatura, que abandonà a la mort del marit.
Influïda inicialment per Josep Carner, elaborà una poesia femenina que expressa amb rigorosa espontaneïtat la vida de la dona.
Deixà sis reculls: Cançons i elegies (1916), L’alta llibertat (1920), Cant i paraules (1936), Sempre i ara (1946, premi Joaquim Folguera 1938), És a dir (1959) i L’esperança encara (1969).
(Mataró, Maresme, 7 novembre 1888 – Biarritz, Lapurdi, França, 28 març 1976)
Artista. Començà com a pintor de cavaller i dibuixant.
L’any 1911 exhibí, junt amb altres artistes, al Faianç Català, dibuixos, pintures i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb. A més a exposat a “Les Arts i els Artistes” (1916), i a la Sala Parés (1934).
Escenògraf de prestigi, treballà per a diversos teatres d’Anglaterra i França (ballets de Montecarlo, festivals de Strafford-on-Avon, etc). Residí gairebé sempre a París.
Va conrear també el dibuix i l’escultura. Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid.
(Països Catalans, abril 1976 – Barcelona, 8 desembre 1977)
Conjunt d’actes i treballs. Organitzat en diferents ciutats dels Països Catalans amb l’objectiu d’estudiar, defensar i promoure la realitat cultural catalana.
El Congrés, nascut d’una iniciativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, va comptar amb la presidència honorària de Jordi Rubió i Balaguer i va ser presentat a València, Perpinyà, Palma de Mallorca, Andorra la Vella i Barcelona entre l’abril i el desembre de 1976.
Hi van participar prop de quinze mil congressistes i s’hi van adherir mil cinc-centes entitats, distribuint la cultura en diversos àmbits d’actuació. El Congrés promogué diverses campanyes de mobilització, i el 1976 redactà la ponència de continguts culturals, que constituí una proposta de marc institucional dels conceptes de cultura, de catalanitat i de poble als ciutadans dels Països Catalans.
L’any 1977 va presentar les seves resolucions en l’acte solemne de clausura que va tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona.
El 1979 es constituí la Fundació Congrés de Cultura Catalana, per tal de dur a terme algunes de les propostes del congrés.
(Barcelona, gener 1976 – )
Primer diari en català després de la guerra civil. El capital inicial fou aplegat amb deu aportacions de cent mil pessetes del grup promotor (Empresa Catalana SA) i les aportacions d’uns trenta mil comptepartícips-subscriptors.
És un diari d’informació general, però dóna prioritat a les qüestions relacionades amb Catalunya i altres territoris de parla catalana. Des del 1975 atorga anualment, la Nit de Santa Llúcia, els premis Avui d’articles periodístics.
El 1994 es redissenyà per complert el diari i augmentà el nombre de planes. L’any 1997 publicà el seu Llibre d’estil i el 1998 començà la publicació d’un suplement en aranès, “Anè”. El 2000 publicà els suplements “Esports”, “Cultura”, guardonat en diverses ocasions per la seva qualitat i sentit de l’actualitat cultural, “Rock & Clàssic”, dedicat a l’actualitat de tota mena de músiques, “DDD”, dedicat a les activitats dels caps de setmana, “Economia”, “Ciència i medi ambient” i el “Dominical”.
El 31 de juliol de 2011 s’unificà amb el diari “El Punt” i passà a denominar-se “El Punt/Avui”.
Enllaç web: El Punt/Avui
Dades dels Països Catalans 