Arxiu d'etiquetes: 1976

Calvet i Pascual, Enric

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 14 març 1884 – Barcelona, 11 desembre 1976)

Químic i publicista. Germà d’Agustí “Gaziel”. Es doctorà en farmàcia el 1906 i es llicencià en dret.

Fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú (1916-28) i de Terrassa (1928-40) i en fou separat el 1940. Un dels fundadors de la Societat Astronòmica de Barcelona (1910).

Introduí la radiodifusió a Catalunya; el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya, i director tècnic de l’emissora Ràdio-Catalana (EAJ 13).

És autor de Química general aplicada a la industria… (1930), sovint reeditada, Las maravillas del cosmos (1950) i Iniciación de la observación astronómica visual y geográfica (1968), a més de nombroses traduccions d’obres científiques franceses i alemanyes.

Bertran i Oriola, Manuel

(Cardona, Bages, 1901 – Barcelona, 1976)

Poeta. Ha conreat la poesia religiosa en diàlegs i meditacions que denoten una influència de Ramon Llull, Joan de la Creu i la patrística: Jesucrist amb mi (Viola dels Jocs Florals del 1934), Comunió (1945), Cantata de Nadal (1947), Quaresma (1949) i Ciutat de Déu (1957, premi Ciutat de Barcelona 1955).

Bernades i Viusà, Vicenç

(Barcelona, 3 juny 1896 – 15 octubre 1976)

Periodista i polític. Cronista esportiu d’“El Poble Català” (1912), fou redactor de “La Publicitat” (1922) i de “La Humanitat” (1932). Fou fundador de “Catalunya Esportiva” (1918) i codirector de “L’Esport Català” (1925-27).

Fou redactor de les agències d’informació Havas i Fabra i regidor de Barcelona per l’Esquerra Republicana (1934-36).

Ha publicat Macià no ha traït (1931), Perspectives econòmiques (1935), Estampes de l'”Uruguai”, la presó flotant (1935) i Les finances municipals en 18 mesos de guerra (1938).

El 1939 s’exilià a Cuba i tornà a Barcelona el 1957. Col·laborà, amb pseudònim, a la premsa barcelonina.

Deixà inèdita una biografia de Ramon Pintó, català, heroi nacional de la independència cubana.

Ballet Contemporani de Barcelona

(Barcelona, 1976 – )

Agrupació. Fundada per una sèrie de ballarins i coreògrafs com Dinora Valdívia, Amèlia Boluda i Anselm García, entre d’altres.

Destaquen entre els seus muntatges Andromaca Temporal (1977), Mida imatge de la mort (1980), Cal·ligrama (1986), Temperaments (1994) o La imaginació al poder (1996).

Associazione Italiana di Studi Catalani

(Roma, Itàlia, 1976 – )

(AISC)  Entitat cultural. Fundat per tal de coordinar els estudis sobre les zones de parla catalana (història, llengua, literatura, art, pensament, etc).

El 1981 es publicà a Cosenza Il contributo italiano agli studi catalani, recull dels estudis presentats en les dues primeres reunions de l’Associazione.

Associació Catalana de la Dona

(Barcelona, 23 juliol 1976 – )

(ACD)  Organització feminista. Creada per tal d’aconseguir la plena igualtat jurídica i social de la dona respecte a l’home, la planificació familiar, el dret de l’avortament i el del divorci.

El 1977 formà part de la coalició electoral Esquerra de Catalunya.

Artigas i Farreras, Francesc

(Barcelona, 1901 – 1976)

Editor. La seva tasca editorial ha estat un element important dins la darrera recuperació de les lletres catalanes.

S’ha desenvolupat des del 1945 sota l’aspecte d’edició de postals i, d’ençà del 1954, amb la publicació de diverses sèries de llibre infantil.

També s’ha dedicat intensament a activitats de caràcter urbanístic.

Armengol i Gall, Emili

(Terrassa, Vallès Occidental, 7 maig 1911 – Barcelona, 17 juliol 1976)

Pintor i orfebre. Pare d’Emili Armengol i Abril. Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya.

El 1931 va realitzar la seva primera exposició a Barcelona, a la Galeria Badrinas.

Com a joier, va realitzar diversos treballs, alguns d’ells en col·laboració amb altres artistes com Manolo Hugué i Jaume Mercadé i Queralt.

Algunes d’elles, com Penjoll i fermall i Cap de dona, es poden veure actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Arenys de Mar, Hilari d’

(Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 15 gener 1976)

(Josep Puig i Bosch)  Escriptor i frare caputxí. La seva producció literària és molt extensa i comprèn una quarantena d’obres de poesia, teatre, narració, biografia, pietat, prosa literària i divulgació cultural.

Entre els quals destaquen: Nostres cançons (1916), Alba de Pasqua (1924), Nadal (1924), Camperola (1924), …el meu poble (1924), Poema pastoral (1925), Les eixides (1928), La Vall de Núria (1929), Els Germans de sant Francesc (1929), Cançons de Nadal i de Pasqua (1931), La nostra mar (1947), Primer llibre de goigs, Del camp i de la terra (1952), El pessebre de sant Francesc (1953), Santa Clara d’Assis (1956), El sol i la vida (1958) i La Vall sagrada de Núria (1961).

Són molt remarcables els seus estudis sobre goigs. N’ha publicat uns dos-cents de solts.

Arderiu i Voltas, Clementina

(Barcelona, 6 juliol 1889 – 17 febrer 1976)

Poetessa. Estudià llengües i música. Casada amb Carles Riba (1916), s’incorporà a la vida literària.

Exiliada a França (1939), tornà a Catalunya el 1943 i es reincorporà a la literatura, que abandonà a la mort del marit.

Influïda inicialment per Josep Carner, elaborà una poesia femenina que expressa amb rigorosa espontaneïtat la vida de la dona.

Deixà sis reculls: Cançons i elegies (1916), L’alta llibertat (1920), Cant i paraules (1936), Sempre i ara (1946, premi Joaquim Folguera 1938), És a dir (1959) i L’esperança encara (1969).