(Barcelona, 1958 – 1965)
Editorial creada per a produir literatura protestant. Ha editat títols en català i castellà sobre Sagrada Escriptura, teologia, història, catequesi i novel·la, així com nombrosos opuscles i calendaris de fulls diaris.
Fundà la revista “Portavoz”, fins que el 1965 la direcció passà a una editora que rebé el mateix nom que aquesta publicació periòdica.
(Mataró, Maresme, 14 octubre 1884 – Barcelona, 17 gener 1958)
Pintor i gravador. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i després a l’Académie Julian de París (1903).
Viatjà per França, Bèlgica i Itàlia i, en retornar, exercí com a professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i fou nomenat director del museu d’aquesta ciutat.
Des de l’any 1906, en què celebrà la primera exhibició a Barcelona, exposà amb freqüència en aquesta ciutat i també a Mataró i a altres ciutats espanyoles. Col·lectivament ho féu també per Europa i Amèrica.
Va tractar especialment la marina, el paisatge i la figura, sovint amb una visió turmentada.
(Barcelona, 1958 – 1971)
Editorial. Fundada per expandir el llibre religiós, especialment el relacionat amb l’espiritualitat francesa que ja s’avançava al concili Vaticà II. Publicà uns quants títols, molt populars, que influïren fortament en els grups d’avançada de Catalunya.
En foren els caps més visibles primerament Maria Martinell, i després Alfons Carles Comín.
Li fou retirat el permís de publicar poc després de l’edició de la biografia de Francesc Vidal i Barraquer el 1971. L’equip administratiu passà aleshores a la nova Editorial Laia.
Editava fonamentalment en català.
(Barcelona, 6 febrer 1888 – 3 agost 1958)
Col·leccionista d’art i bibliòfil. Regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus.
Fou un dels promotors de la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on establí la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats; i patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses.
La seva col·lecció d’art actualment està repartida en diversos museus.
(Hamburg, Alemanya, 24 juliol 1958 – )
Enginyer. Criat a Reus, realitzà estudis universitaris a Barcelona, Darmstadt i Filadèlfia.
Ha treballat en el Servei de Promoció de l’Exportació de la Generalitat de Catalunya.
Fou cap d’operacions del Centre Nacional d’Études Spatiales a la base de Kourou (Guaiana Francesa) i després treballà a l’ESA de París.
(Olot, Garrotxa, 1875 – París, França, 7 febrer 1958)
Escultor. Germà de Josep, amb el qual col·laborà a Tolosa de Llenguadoc i a París.
Va treballar especialment en bronze, amb obres, destinades a la indústria, d’infants alegres, d’una fina sensibilitat. Exposà a París, Madrid i Barcelona.
Fonamentalment es va dedicar a l’ensenyament artístic i posteriorment fou ajudant del seu germà.
(Barcelona, 1958 – )
Entitat. Fundada per un grup de joves empresaris, amb l’ajut de l’historiador Jaume Vicens i Vives.
Des del primer moment entrà en contacte amb economistes i professors d’universitat (especialment amb Fabià Estapé) que també s’hi incorporaren. També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’administració central, amb la qual s’establí sempre un diàleg sobre la situació i perspectives de l’economia espanyola.
A través de les seves publicacions de conferències-col·loqui i de l’organització de les Reunions Costa Brava, té influència, des d’un punt de vista europeista i avançat, sobre el conjunt de la societat espanyola.
Han participat activament en les seves juntes directives importants personalitats polítiques i econòmiques dels Països Catalans.
Enllaç web: Cercle d’Economia
(Alcover, Alt Camp, 28 gener 1958 – )
Dramaturg i narrador. La seva activitat literària es vincula al col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp.
Es donà a conèixer com a dramaturg amb L’espiral (Exercici d’autofàgia), premi Recull 1986, que s’inscriu en l’estètica de l’absurd.
Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirigí El telèfon (1989). A partir d’aleshores ha treballat i col·laborat en diverses companyies i directors teatrals.
El 1993 guanya el premi de novel·la Ciutat d’Alzira amb Rei de mi, i el 1996 publicà Dimes i l’altre, aplec de textos dramàtics breus.
(Barcelona, 1875 – 1958)
Pintor, escultor i fotògraf. Germà d’Agapit. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble del seu oncle Venanci Vallmitjana, conreà l’escultura durant pocs anys.
En pintura tractà una temàtica d’interiors amb figures a contrallum, i en el camp de la fotografia conreà els temes al·legòrics i religiosos (Fotografías de arte, 1903).
S’encarregà (1902) de la direcció artística de la revista comercial “Mercurio”. Presidí el Cercle Artístic de Barcelona, des d’on organitzà notables exposicions, com la del nu (1933-34), i fundà el 1933 l’associació dels Amics dels Museus de Catalunya, que presidí.
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 juny 1900 – 2 febrer 1958)
Historiador.
Exercí diversos càrrecs a Terrassa i escriví diverses obres d’erudició: Història monetària de Terrassa (1951), El castillo cartuja de Vallparadís (1954), Belleses i records del temple del Sant Esperit (1955), Terrassa medieval. Visió històrica (1960), Un Nadal tacat de sang (1961), Nom i escut de Terrassa (1961), Historial de les guerres napoleòniques a Terrassa (1962) i La ciutat i la seu episcopal d’Egara (1964).
Dades dels Països Catalans 