(Alzira, Ribera Alta, 1958 – 1993)
Empresa alimentària. Creada per l’industrial Lluís Suñer i Sanchis. Va experimentar una forta expansió en el camp dels gelats, granges avícoles i preparats alimentaris.
El volum de vendes assolí 9.220 milions de pessetes l’any 1980 i ocupava 1.800 empleats.
El 1993 fou adquirida per Nestlé i els gelats passaren a dir-se Camy.
(Castelló de la Plana, 20 desembre 1904 – Madrid, 8 maig 1958)
Poeta. Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca. Un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura, participà als Jocs Florals de València i fou premiat el 1925, el 1926 i el 1929.
El seu llibre Elegies (1928) reflecteix influències d’Ausiàs Marc i de López-Picó. Més tard publicà Terra (1935), diversos fascicles de poemes satírics i, encara, un nou volum líric, Llàntia viva (1947).
(Caracas, Veneçuela, 28 novembre 1958 – )
Polític. Llicenciat en dret. Ocupà diversos càrrecs al patronat municipal de l’habitatge de l’ajuntament de Palma de Mallorca i a la gerència d’urbanisme. A la dècada dels vuitanta ocupà diversos càrrecs a la Federació Socialista de Mallorca. Fou regidor a l’ajuntament d’Algaida entre el 1987 i el 1991, i alcalde d’Algaida del 1991 al 1995.
Entre el 1992 i el 1995 fou elegit diputat al Parlament de les Illes. Presidí la comissió de cooperació en el Consell Insular de Mallorca i fou portaveu del grup socialista en el Consell Insular fins el 1999. Des del juny de 1998, es presentà com a candidat del PSIB-PSOE a la presidència del govern de les Illes Balears i fou portaveu del Grup Parlamentari Socialista.
En les eleccions al Parlament de les Illes del 1999, gràcies al pacte de coalició entre el PSIB-PSOE, PSM i UM fou elegit president del govern balear. En el 35è congrés federal del PSOE del juliol de 2000 esdevingué membre de la comissió executiva federal.
(Figueres, Alt Empordà, 21 gener 1891 – 2 gener 1958)
Compositor. És autor de sardanes, les més conegudes són les titulades Jovenívola, Capvesprada, Pensant en tu, Flor i espines, Desengany, Germanor, La reina del cor, entre moltíssimes altres.
(Winterthur, Suïssa, 1958 – )
Entitat catalana. Fundada per aplegar els residents catalans a Suïssa. Amb especial influència en la zona de parla alemanya.
Organitzà uns jocs florals a Zúric el 1966. Duu a terme diverses activitats i publica el butlletí “Plançó”.
(Barcelona, 1903 – Guadalajara, Castella, 9 octubre 1958)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Ha destacat com a paisatgista i obtingué nombrosos premis.
Morí en un accident d’avioneta.
(Piera, Anoia, 3 març 1896 – Barcelona, 10 març 1958)
Veterinari. Va cursar estudis de veterinària i s’especialitzà en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona. Dirigí l’Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la Facultat de Veterinària (1930-33).
Les seves descobertes sobre nous vaccins per a les malalties contagioses del bestiar van obtenir un ressò notable. Tornà a Barcelona, on fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, i fundà i dirigí “La Veterinària Catalana” (1934-36).
Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia en català i en castellà. També és autor, entre d’altres, dels llibres Divagaciones inmunológicas (1941) i La psicología de los animales domésticos a través de los fabulistas (1951), que és un dels seus treballs més interessants.
(Barcelona, 21 juny 1889 – 1958)
Violinista i compositor.
Actuà com a violinista a Europa i Amèrica. Residí a Mèxic des del 1921 fins al 1925, i hi creà una orquestra que ell mateix dirigí.
Escriví poemes simfònics, cançons i una sèrie de peces per a piano titulada Quadrets de la Costa Brava.
(Tortosa, Baix Ebre, 8 desembre 1958 – )
Historiador de l’art i filòleg. Dedicat a la docència universitària d’història i crítica de teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval i sobre les tècniques escèniques.
Obtingué els premis Massó i Torrents (1987) i Jaume I (1991) de l’Institut d’Estudis Catalans, per la Festa o Misteri d’Elx. Ha realitzat diversos muntatges escènics.
Fou secretari general de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médieval i director del seu VIIè Col·loqui (1992).
Ha exercit la crítica teatral a diverses revistes catalanes i italianes.
(Golmés, Pla d’Urgell, 10 abril 1900 – Mataró, Maresme, 27 gener 1958)
Músic. Fou un dels principals propagadors del cant gregorià. Escolapi. Es llicencià en història, i completà la seva formació musical a Solesmes.
Fou rector de diversos col·legis, en especial de Tàrrega, on fundà una associació d’antics alumnes escolapis i dirigí la schola cantorum.
Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes (1943).
Dades dels Països Catalans 