(Igualada, Anoia, 20 febrer 1851 – 3 juny 1935)
Polític i empresari, conegut popularment com “el Morrut“. Fou alcalde d’Igualada.
Nebot dels fundadors de “La Vanguardia”, Carles i Bartomeu Godó i Pié.
Fou el pare de Joan Godó i Pelegrí (Igualada, Anoia, 5 desembre 1876 – 31 maig 1957) Industrial i polític. Fou alcalde d’Igualada del 1906 al 1914. El 1935 succeí al seu pare a l’empresa tèxtil de la Igualadina Cotonera.
(Puertollano, Castella, 22 gener 1957 – )
Ballarí i coreògraf. Des del 1985 s’ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno.
Establert a Barcelona des de l’any 1963, hi ha presentat diversos muntatges.
El 2003 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Nacional de Dansa.
(Barcelona, 1877 – 1957)
Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.
Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.
El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950) Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.
(Barcelona, segle XVIII – 1957)
Sigla de la seca. Emprada als escuts d’or i als seus múltiples, dits de la creueta, encunyats des de Felip V de Borbó fins a Carles III de Borbó.
Apareix també a les monedes de 50, 25 i 5 pessetes encunyades a Barcelona l’any 1957.
(Barcelona, 12 setembre 1957 – Gelida, Alt Penedès, 27 juliol 2024)
Poeta, traductor i editor. La seva poesia té una caire intimista, com per exemple: Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba). En prosa ha publicat, entre altres, Quadern venecià (1989, premi Josep Pla).
Important crític literari i traductor, ha estat director de l’editorial Columna, de la qual fou un dels fundadors el 1985. Ha estat també fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona des del 1985.
(Villanueva de la Serena, Extremadura, 2 abril 1892 – Barcelona, 12 juliol 1957)
Escriptor i traductor. De jove residí a Catalunya -el seu pare fou governador civil de Girona– i fou amic de Josep Carner i de Josep M. de Sagarra -de qui féu la traducció de La corona d’espines i de L’estudiant de Vic, entre altres-. Traduí obres de Joan Maragall.
Fou redactor de “La Publicidad”, corresponsal d'”El Sol” de Madrid i secretari general de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).
Publicà poesia postsimbolista: Meditaciones líricas, Elegía a Roma, Misisipí, obres de teatre i novel·les.
Artur Sedó li comprà un important fons de teatre que ell mateix catalogà.
(Barcelona, 15 novembre 1957 – )
(Francesc de Paula Mir i Maluquer) Actor. Cursà estudis de belles arts a la Universitat de Barcelona, i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Treballà com a dibuixant còmic.
El 1979, juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, fundà la companyia El Tricicle, de la qual ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d’aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió.
Guionista de sèries televisives, adaptador i director d’obres comercials i autor d’històries de l’espectacle.
(Barcelona, 8 desembre 1957 – )
Motociclista. Fou un dels pilots amb millor palmarès en proves de camp a través i un dels més destacats del món en carreres africanes.
Campió d’Espanya d’Enduro (de l’any 1979 al 1985), guanyà el ral·li de Tunísia (1987) i el del Baix Aragó (1987).
Fou quart classificat a la París-Dakar del 1988 i segon a l’edició del 1990.
(Barcelona, 1957 – )
Fotògraf. De formació autodidacta.
Ha treballat per a diverses agències de publicitat i s’ha especialitzat en la realització de campanyes publicitàries per a empreses privades -especialment dels sectors del cava, els vins i l’alimentació-, la Generalitat de Catalunya i el Comitè Olímpic de Barcelona’92.
(Barcelona, 6 gener 1920 – 30 agost 1957)
“el Facerias” Guerriller anarquista. Membre de l’organització juvenil anarquista Joventuts Llibertàries des del 1936, lluità al front d’Aragó i fou empresonat del 1939 al 1945.
Incorporat al moviment anarquista, des del 1947 es destacà per les seves accions armades -atracaments, bombes, atemptats- a la guerrilla urbana antifranquista.
Morí deu anys més tard en un enfrontament amb la policia.
