(Elx, Baix Vinalopó, 29 setembre 1957 – )
Escriptora. Llicenciada en filologia hispànica i catedràtica d’ensenyament secundari, coneguda amb el nom de Maite Coves.
La seva obra ha estat inclosa en les antologies poètiques Entranyes per l’àugar (1980), Brossa nova (1981) i L’espai del vers jove. Mostra poètica 85. També ha col·laborat en revistes com “La Rella” (1983) i “El·lipsi” (1985).
Com a novel·lista, ha guanyat el premi Enric Valor 1997 amb l’obra Setembre.
(València, 1957 – )
(CIAS) Entitat esportiva i científica. Fundada com a secció del CIAS espanyol.
Té seccions d’escafandrisme, pesca submarina, investigació i arqueologia.
Ha portat a terme estudis biològics; la secció d’arqueologia ha recuperat, entre d’altres peces, un Efebus grec.
(Alberic, Ribera Alta, 1888 – Cali, Colòmbia, 1957)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Treballà a París com a mosaïcista i vidrier, i a Madrid com a retratista.
També fou bon il·lustrador.
(València, 1888 – 1957)
Pintor. Sobresortí com a retratista.
(Felanitx, Mallorca, 8 gener 1957 – )
Pintor i escultor. El 1982 va suposar el seu llançament internacional en ser seleccionat per a la Documenta VII de Kassel. Afermà el seu èxit internacional amb els quadres exposats a Arco 84.
En la seva pintura es veu un acostament continu a les fonts primitives, producte dels seus freqüents viatges a l’Àfrica.
Convertit en un dels pintors més cotitzats de l’estat espanyol, ha exposat a la Biennal de Säo Paulo i a les galeries més prestigioses d’Alemanya, l’antiga Iugoslàvia, París, Nova York, etc.
(Andorra, 1957 – 1960)
(ALA) Atlas confeccionat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes el 1957, aplicant el mateix qüestionari de l’Atlas lingüístic de Catalunya, del qual aquest ve a ésser un complement.
Fou publicat el 1960.
(Pego, Marina Alta, 1879 – 1957)
Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla. Visqué un temps a Lleida. Obtingué diversos premis.
Destacà com a paisatgista i pintor de gènere.
(Barcelona, 27 maig 1957 – 18 agost 1995)
Editor. Fill de Josep Manuel Lara i Hernández i germà de Josep Manuel.
Fou conseller delegat de l’Editorial Planeta fins a la seva mort, d’accident de trànsit.
(Barcelona, 6 abril 1872 – 1957)
Arquitecte (1892). És autor de la farmàcia Domènech, situada a la Ronda de Sant Pau barcelonina -traslladada al carrer de Verdi-, que es considera una obra ben representativa del modernisme català.
Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.
Claudi Güell i López (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918) Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.
Francesca Güell i López (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976) Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Maria Cristina Güell i López (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957) Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.
Maria Lluïsa Güell i López (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933) Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.
Santiago Güell i López (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954) Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.
