Arxiu d'etiquetes: 1946

Alfonso i Ferrer, Frederic

Deixa un comentari

(València, 1879 – Barcelona, 12 agost 1946)

Professor de música i compositor. Fou deixeble i després professor de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i ensenyà durant gairebé quaranta anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, de la qual fou sots-director.

És autor d’una Teoría completa de la música (escrita conjuntament amb Lluís Millet), de Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo i d’un Método graduado de solfeo, de cinc llibres (conjuntament amb Joan Baptista Lambert i Joaquim Zamacois).

Compongué també música escènica (La nina adormida al bosc), música per a orquestra, piano, arpa i música coral, com el poema A les estrelles, Flor Natural de la Festa de la Música Catalana del 1906.

Alemany i Lamana, Marià

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 maig 1946 – )

Biòleg. Professor a la Universitat de Barcelona (1969-77), a la Universitat de les Illes Balears (1977-82), a la Washington University of Saint Louis (EUA, 1973-74) i a la Universitat de Tarragona (1982-86).

Nomenat el 1981 catedràtic de bioquímica i biologia molecular, fou director del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la Universitat de Barcelona.

El 1994 guanyà el premi Novel·la Científica, patrocinada per la Fundació Catalana per a la Recerca, amb l’obra El virus de la glòria (1994).

Alavedra i Comas, Montserrat

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 6 abril 1946 – Barcelona, 4 abril 1991)

Soprano. Especialista en lied, estudià a Barcelona amb Jaume Padrós i Jordi Torra, Madrid i Salzburg, i amb poc més de 20 anys començà a actuar professionalment i aconseguí nombrosos èxits a Viena sota la direcció de B. Paumgartnes i K. Böhm.

Féu recitals arreu del món i enregistraments discogràfics on s’aprecia la bellesa del seu registre vocal.

Establerta als EUA, fou professora de Cant i Dicció a la Universitat de Washington-Seattle.

Aiguader i Miró, Artemi

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 13 abril 1889 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 novembre 1946)

Polític. Germà de Jaume, d’orientació política semblant a la seva.

Fou conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil (1937).

El 1939 s’exilià a França i, posteriorment, a Mèxic.

Aguilar i Sanchis, Sergi

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 abril 1946 – )

Escultor. Es formà a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre. Es dedicà per un temps al disseny de joies (1968-73) i féu també gravats i dibuixos.

Vers l’any 1972 es dedicà a l’escultura, on aplicà conceptes semblants als que aplicava a les joies. Realitzà peces de petit format, la majoria en marbre negre. Posteriorment treballà el ferro i s’interessà per la intersecció de plans.

Des del 1977 fou professor de l’escola Eina. Fou seleccionat amb altres artistes de l’estat espanyol per exposar al museu Guggenheim de Nova York (1979). Ha presentat la seva obra en diversos espais.

Cal destacar l’exposició retrospectiva Sergi Aguilar. Zul, que mostrava papers i cartrons des del 1974 fins al 1994 primer a la sala Rekalde de Bilbao (1994) i després a la Fundació Gulbenkian de Lisboa (1995).

L’any 1998 presentà l’exposició Pas d’ombra a les sales d’exposicions de Can Palauet de Mataró.

Fou president de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya des del 1995.

Abellan i Mula, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 juliol 1946 – )

Dramaturg. Guanyà dues vegades el premi Ignasi Iglésias amb Despertar glaçat de primavera (1982) i La ruta del salmó (1984). Ha escrit La representació teatral (1983), assaig de semiologia dramàtica.

El 1989 guanyà el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la La dona sense atributs, escrita en col·laboració amb Jaume Melendres i Inglés. Posteriorment publicà assaigs com El trasllat de miralls (1990), La poesia escènica de Joan Brossa i el sentir de l’aventura contemporània (1994) o Drama (dins Teoria literària, 1997).

Responsable del departament d’escenificació i dramatúrgia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona entre el 1995 i el 2003, ha continuat la tasca divulgativa i d’investigació a l’entorn del fet teatral.

Ha publicat estudis destacats, com Boal contra Boal (2001) o Els Joglars/Espais (2002), coincidint amb la celebració dels quaranta anys d’aquesta companyia.

Abad i Silvestre, Josep Miquel

1 Resposta

(Valladolid, Castella, 30 març 1946 – )

Arquitecte i polític. La seva família es traslladà a Barcelona quan ell tenia un any, ciutat on cursà estudis d’aparellador.

Tingué diversos càrrecs polítics a l’ajuntament, com el de tinent d’alcalde (1979-83). Fou elegit president del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona (1979-83), director general de la Fira de Barcelona (1983-87) i el 1987 fou nomenat conseller delegat del Comité Organitzador Olímpic Barcelona’92. L’any 1996 s’incorporà com a directiu del Grup Planeta, president de Vueling (2003-07) i director general d’El Corte Inglés.

Roig i Fransitorra, Montserrat

1 Resposta

(Barcelona, 13 juny 1946 – 10 novembre 1991)

Escriptora. Filla de Tomàs Roig i Llop. Fou lectora de català a la Universitat de Bristol. Guanyà el premi Víctor Català amb els contes Molta roba i poc sabó (1971), expressió de les seves vivències generacionals, que lligà amb Ramona, adéu (1972), novel·la més històrica.

Va destacar per les seves entrevistes a “Serra d’Or” i a “Triunfo” i a la televisió, bona part recollides a Retrats paral·lels i Personatges.

De la resta de la seva narrativa destaquen El temps de les cireres (1977, premi Sant Jordi 1976), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982), L’agulla daurada (1985), La veu melodiosa (1987), El cant de la joventut (1989) i Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991).

També va publicar assaigs: Els catalans als camps nazis (1977), ¿Tiempo de mujer? (1980) i Mujeres hacia un nuevo humanismo (1982).

Pòstumament aparegueren Un pensament de sol i un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 (1992) i Última crònica (1994).

Renart i Garcia, Dionís

2 Respostes

(Barcelona, 23 març 1878 – 12 febrer 1946)

Escultor i astrònom. Era fill de Dionís Renart i Bosch i germà de Joaquim. Format amb el seu pare i a Llotja, treballà al taller de Josep Llimona. Concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona (1911 amb Eva, 1918 amb La Raça) i de Madrid (1912 amb Al·legoria i Retrats).

Sobresortí en obres d’art aplicat fent els models de bibelots de ceràmica, gerros, medalles, i voris per a joies -per a la casa Masriera-, utensilis diversos, etc; els millors són els que segueixen les formes de l’Art Nouveau. Fou escultor anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona. Treballà també com a medallista.

Sobresortí, d’altra banda, pels seus estudis astronòmics; fou president de la secció lunar de la Societat Astronòmica de Barcelona, iniciador i organitzador de l’Exposició d’Estudis Lunars celebrada a Barcelona el 1912 i autor d’un mapa en projecció estereogràfica de diversos relleus lunars. Un recinte lunar porta el seu nom.

Folch i Guillén, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 20 febrer 1946 – )

Biòleg. Secretari de redacció del Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans (1976), s’ha significat per la seva lluita en pro d’una adequada gestió del patrimoni natural català a través de nombrosos escrits, un recull dels quals en versió castellana ha estat publicat amb el títol Sobre ecologismo y ecología aplicada (1977).

També ha publicat, entre altres, El paisatge vegetal del delta de l’Ebre (1977), La flora de les comarques litorals compreses entre la riera d’Alforja i el riu Ebre (1980), La vegetació dels Països Catalans (1981) i ha dirigit (1981-92) la Història Natural dels Països Catalans en 15 volums, l’estudi El patrimoni natural andorrà (1979) i des del 1991 l’obra en 10 volums Biosfera. Ha presidit la Junta administrativa de l’Hospital Clínic de Barcelona (1980-84),