(Barcelona, 1946 – vers 1955)
Grup de compositors. Format gràcies a l’ajut de l’Institut Francès de Barcelona. Els membres eren adscrits a diferents estètiques.
Una de les finalitats era de combatre l’aïllament posterior a la guerra civil de 1936-39 i de posar-se en contacte amb la música europea d’entreguerres, cosa que aconseguiren només en part.
El Cercle deixà d’actuar cap a la meitat de la dècada del 1950.
(Barcelona, 1946 – 1960)
Agrupació d’artistes catalans creada a l’empara de l’Institut Francès de Barcelona. La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Carles Collet, Alfred Figueras, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i Frederic-P. Verrié.
Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura; celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París.
Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 19 novembre 1946 – )
Director teatral. Creador i director d’El Teatrí, companyia estable amb que representà L’espantu (1978), El bon policia (1982) i El dèria T.T. (1985).
Ha exercit la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros. Director de La festa del blat (1995), producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també ha col·laborat en el Misteri de Sant Sebastià (1997), muntatge de La Fura dels Baus.
Responsable de Sitges Teatre Internacional en 1991-92 i professor de l’Institut del Teatre de Barcelona des del 1973, ha exercit la crítica teatral en publicacions especialitzades.
És autor del llibre Juli Vallmitjana, teatre de gitanos i de baixos fons (1976).
(Tagamanent, Vallès Oriental, 11 setembre 1946 – Barcelona, 19 octubre 2012)
Historiador de la literatura. Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Redactor de les revistes “Els Marges” i “Recerques”, ha tingut cura de l’edició de la Guia de literatura catalana contemporània (1973). Ha realitzat diversos estudis sobre literatura catalana dels segles XIX i XX.
És autor de Raimon Casellas i el Modernisme (1983) i ha publicat una Antologia de contes modernistes (1987).
(Abrantes, Portugal, 5 juny 1946 – Girona, 30 gener 1981)
Periodista i polític. Començà a fer periodisme a Figueres i, després, a Girona, on ingressà en l’equip de “Presència”.
Col·laborà en diversos periòdics catalans i fou un dels fundadors del “Punt Diari”, on escriví diàriament una columna, que foren recollides, com a homenatge pòstum, en el llibre Quiosc.
Membre del PSC-PSOE, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter.
L’any 1981 es creà a Girona el premi de narració breu que porta el seu nom.
(Barcelona, 1946 – 18 agost 2025)
Historiador de l’art. Dedicat a la investigació i la docència, ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Doctor en història de l’art i catedràtic d’art medieval, fou director del Patrimoni Cultural de la Generalitat (1988-94) i, a partir de 1994, director general del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Ha publicat diversos llibres i articles sobre art medieval, en especial art romànic.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1870 – Barcelona, 1 abril 1946)
Periodista. Milità en el partit conservador, i fou redactor del diari “La Dinastía”.
El 1906 ingressà al “Diario de Barcelona” el qual va dirigir del 1923 al 1946. Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona (1934).
És autor de Balmes, periodista (1928).
(Barcelona, 26 juliol 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 10 octubre 1946)
Escriptor i gramàtic. Membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. De tendències arcaïtzants i amb poc rigor científic, s’oposà a les normes de Pompeu Fabra. Fou el pare d’Eveli Bulbena i Estrany.
Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana (des del segle IX al XIX) (1907). Féu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola.
És autor, entre altres obres de valor desigual, d’un Diccionari català-francès-castellà (1905), Diccionari de les llengües francesa i catalana (1921) i Assaig de bibliografia paremiològica catalana (1915).
Fou germà seu, Artur Bulbena i Tusell (Barcelona, 1858 – Algeciras, Andalucia, 1938) Pintor. Excel·lí també com a dibuixant. S’especialitzà en la pintura de tapissos.
(Barcelona, 28 desembre 1880 – 3 desembre 1946)
Promotor d’activitats literàries i artístiques. Fou animador de l’Associació Wagneriana, del premi Crexells i de la penya de l’Ateneu, que formà amb Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Alexandre Plana i d’altres.
Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i col·laborà en l’adquisició de la col·lecció Plandiura el 1933 i en el salvament d’obres d’art durant la guerra civil de 1936-39.
(Barcelona, 19 març 1946 – la Riera de Gaià, Tarragonès, 5 abril 2013)
Realitzador cinematogràfic. Iniciat en el disseny i la publicitat, passà al cinema on debutà amb Tatuaje (1976), Bilbao (1978), Caniche (1979), Reborn (1981), Lola (1986), Angoixa (1986), Las edades de Lulú (1990), Jamón, jamón (1992), La teta i la lluna (1994), La camarera del Titànic (1997), entre d’altres, i una sèrie infantil per a TV3 (1985).
Ha desenvolupat el seu univers personal basat en l’erotisme i el misticisme, amb una estètica detallista i obsesiva.
Dades dels Països Catalans 