(Barcelona, 30 novembre 1867 – 19 desembre 1946)
Erudit. Començà diverses carreres i féu d’escultor.
Sota la tutela del professor Clemente Cortejón, s’especialitzà en bibliografia cervantina i féu el catàleg de les obres de Cervantes de la Biblioteca de Catalunya.
Publicà l’extraordinària i extensa Bibliografia Catalana-Premsa (1931-37).
President de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, publicà treballs erudits sobre Tirant lo Blanc, l’argot de Barcelona, els pseudònims catalans, etc.
(Barcelona, 13 març 1946 – )
Advocat. Especialitzat en dret civil i mercantil, fou president de la Federació de Col·legis d’Advocats d’Europa i del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya (1992-93).
Fou director i membre fundador de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i membre de la International Association of Lawyers.
Del 1989 al 1997 fou degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i, des del 1993, fou president del Consell General de l’Advocacia Espanyola (reelegit el 1996) i conseller de l’estat.
(Peratallada, Baix Empordà, 7 març 1946 – )
Locutor i periodista. Exercí de mestre a Girona, on l’any 1962 inicià les tasques radiofòniques a Ràdio Girona. Col·laborà activament a la revista “Presència”.
L’any 1968, ja traslladat a Barcelona, ingressà a Ràdio Espanya de Barcelona, on realitzà els programes en català Cançons al pas de la tarda, La legió d’honor i Aquí, Catalunya. Passà a Ràdio 4 des de la seva creació, on des d’aleshores realitzà Temps obert, entre d’altres programes.
L’any 1979 el programa infantil de ràdio Mainada que ell dirigí rebé el premi Ondas. Els anys 1979-80 dirigí a Televisió en programa infantil Quitxalla i durant la temporada 1981-82 ha dirigit i presentat el programa juvenil Justa la fusta.
(Barcelona, 15 novembre 1946 – )
Publicació cinematogràfica en castellà.
Dedicada a la crítica i al comentari dels fets cinematogràfics. Primerament fou quinzenal, i després setmanal. Des del 1973 ha pres el nom de “Nuevo Fotogramas”.
Ha tingut èxit popular i, sobretot a la segona època, ha adquirit una certa intenció crítica.
(Barcelona, 12 maig 1946 – 9 febrer 2024)
Nedador i jugador de waterpolo del Club de Natació Barceloneta.
Gran velocista, detingué diverses vegades els rècords d’Espanya dels 100 i 200 metres llisos i dels 200 metres estils.
El 1969 obtingué un premi especial pel fet d’haver estat al primer nedador espanyol a aconseguir més de cent participacions en competicions internacionals.
(Barcelona, 13 maig 1879 – 5 abril 1946)
Pedagog i crític d’art. Fill de Lluís Folch i Brossa, i germà de Manuel, Josep Maria, Ignasi i Joaquim.
Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, de la qual dirigí la part educativa.
Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants (1925-27) i creà, l’any 1928, la institució per a deficients mentals Torremar, a Vilassar de Mar, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936.
Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí el “Portaveu de l’Associació Escolar Artística” (1912-13).
Fou el pare de Lluís Folch i Camarasa.
(Mataró, Maresme, 16 juliol 1946 – )
Sociòleg. Llicenciat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París i graduat en sociologia per la universitat d’East Anglia (Anglaterra).
Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social.
Professor titular de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades.
Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada (1982), El català: llengua pública o privada (1996) i, juntament amb Salvador Giner, La cultura catalana, el sagrat i el profà (1996).
(Barcelona, 1878 – 7 febrer 1946)
Gravador i exlibrista. Format a Llotja (Barcelona), on exercí una tasca pedagògica important, com també a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Fou degà de l’Escola Elemental del Treball, de Barcelona.
Fou premiat en diversos concursos, col·laborà amb freqüència en diaris i revistes i publicà obres relatives a la seva especialitat.
(Barcelona, 1946 – )
Fotògraf i dissenyador gràfic. Realitzà estudis d’enginyeria agrònoma i a l’Escola Eina de Barcelona.
A partir del 1985 començà a col·laborar per a diverses revistes de moda espanyoles i estrangeres, i més tard fou realitzador de campanyes publicitàries.
Ha realitzat també catàlegs de moda i col·laborà habitualment en revistes de publicitat, disseny i fotografia.
L’any 1990 participà en l’exposició fotogràfica Catalonia ’90 a Nova York.
(Cadis, Andalusia, 23 novembre 1876 – Alta Gracia, Argentina, 14 novembre 1946)
Compositor. Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca. Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell.
En ple segon període de creació escriví els primers esbossos de L’Atlàntida (1928), sobre el text de Jacint Verdaguer. El 1933 compongué una obra per a cor mixt dedicada a la Capella Clàssica de Joan M. Thomàs i basada en un tema de la segona balada de Chopin: Balada de Mallorca.
El 1935 escriví Pedrelliana, sobre temes de l’òpera de Pedrell La Celestina.
Dades dels Països Catalans 