(Tarragona, 30 maig 1848 – Segòvia, Castella, 23 juliol 1943)
Botànic i enginyer forestal. Germà de Lluís.
Membre de la Comissió de la Flora Forestal dels districtes d’Osca, per encàrrec de l’estat inicià un estudi microgràfic del sistema llenyós de les espècies forestals de la Península.
Fou membre de distintes associacions científiques, i publicà diversos treballs sobre les malures dels arbres, l’observació microscòpica i l’estructura microgràfica de distints tipus de fusta.
(Tortosa, Baix Ebre, 1943 – )
Dissenyador gràfic i escultor. De formació autodidàctica treballà inicialment en el camp del disseny industrial.
S’introduí posteriorment en el grafisme i manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics. En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista “CAU” i fou professor de teoria de la comunicació a l’Escola Massana (1972-85).
És especialment conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual polític i institucional. Així, col·laborà amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat (1965).
Ha fet algunes exposicions de pintura.
(Palamós, Baix Empordà, 9 març 1943 – Barcelona, 18 abril 2014)
Bioquímic. Féu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965. Amplià estudis a Kansas City (1969-71) amb S. Grisolia i al Saint Mary’s Medical Hospital de Londres (1974).
Catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona (1976), de la qual fou degà (1982), i president de la Societat Catalana de Biologia (1985).
Ha treballat principalment en el camp de l’enzimologia i metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat; la carbamilació de les proteïnes i els efectes del cianat i el mercuri.
(Vic, Osona, 25 juny 1943 – 21 desembre 2023)
Poeta i rapsode. Llicenciat en filologia catalana.
Inicià la seva poesia amb un llenguatge popular i una preocupació social (Poemes, 1970, i Tribu, 1973), formalment més rigorosa en els reculls posteriors (Volum inevitable, 1975; Les gestes essencials, 1979, i Nívia, 1981).
Rapsode dels seus versos, ha enregistrat alguns discs, com Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmida (1974).
(Barcelona, 20 agost 1890 – Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 7 març 1943)
Polític. Membre destacat de la Unió Catalanista, secundà Francesc Macià en la creació d’Estat Català (1921), i en fou capdavanter de l’ala més radical. Però se’n separà el 1925 i passà a formar part de La Bandera Negra.
Poc abans de proclamar-se la República, tornà de l’exili a Barcelona, on organitzà el grup Nosaltres Sols!, el qual tingué una participació activa en els fets del Sis d’Octubre de 1934.
Hagué de fugir a França fins al triomf del Front Popular i, novament exiliat després de la guerra civil, no tornà fins poc abans de morir.
Fundador i director de la revista “Nosaltres Sols!”. Amb el pseudònim de Vibrant, publicà Per la llibertat (1933) i Res de nou al Pirineu (1933).
(Barcelona, 1943 – )
Pianista. Estudià piano i orgue al Conservatori Superior Municipal de Música. N’obtingué el Premi Extraordinari de piano el 1960.
Ha donat nombrosos concerts i ha aconseguit diversos premis. Destaquen entre els darrers el Maria Barrientos i la medalla del Concurs Internacional d’Execució Musical a Ginebra.
Ha actuat a França, Suïssa, al III Festival Georges Enesco a Bucarest i als Estats Units.
(Granollers, Vallès Oriental, 19 maig 1943 – )
Arquitecte i urbanista. Format a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fins al 1984 formà equip amb Andreu Bosch i Lluís Cuspinera. Junts feren l’edifici del Museu de Granollers (1971), l’institut de batxillerat de la Garriga (1982) i l’acondicionament del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat (1981).
Individualment és autor del projecte d’un teatre-auditori per a l’ajuntament de Granollers i de la seu de l’Institut Català del Sòl. També ha realitzat treballs de restauració per al Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona, muntatges d’exposicions i escenografies.
(Barcelona, 1943 – )
Arquitecte. Fins el 1984 treballà amb Josep M. Botey i Lluís Cuspinera, i amb aquest darrer feren l’edifici (1985) del Museu de Granollers i l’acondicionament del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona (premi FAD).
Ha col·laborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona i ha intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus (Museu d’Art de Catalunya).
(València, 15 abril 1867 – Barcelona, 1945)
Pintor. Fill de Vicent Borràs i Mompó. S’establí de molt jove a Barcelona.
El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini (Retrat de Pere Casas i Abarca, 1906, Museu d’Art Modern de Barcelona).
Fou catedràtic i acadèmic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Obtingué importants premis. Destacà com a retratista.
Fou germà seu, Gabriel Borràs i Abella (València, 1875 – Madrid, 1943) Escultor. És autor d’un notable grup en guix titulat La temptació de Sant Antoni.
(Barcelona, 1943 – )
Assagista. Després d’estudiar a la Universitat de Barcelona es traslladà a Ginebra, on es llicencià en literatura francesa.
Ha publicat assaigs sobre Baudelaire, Mallarmé i la poesia catalana: Vida i obra de Màrius Torres (1968), El jo poètic de Carles Riba i Paul Valéry (1978), Lectures de Carles Riba i Màrius Torres (1993), entre d’altres.
Dades dels Països Catalans 