(Barcelona, 1943 – )
Empresa. Fundada per Anton Valtl (es convertí en societat anònima el 1961). És d’orientació catòlica, semblant a Herder Verlag de Friburg de Brisgòvia (fundada el 1801), però amb plans editorials autònoms.
Llevat del Catecisme holandès i d’algun altre llibre en català, la producció és en castellà. Publica una mitjana anual de cent títols, sobretot especialitzats: teologia, bíblia, filosofia, psicologia, sociologia, lingüística, història i enciclopèdies.
(Gandia, Safor, 7 novembre 1943 – )
Geògrafa. Es doctorà en geografia per la Universitat de Barcelona (1975) i fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969.
Dirigí la revista “Quaderns d’anàlisi geogràfica” i s’ha especialitzat en temes de geografia rural i en història del pensament geogràfic.
Ha publicat Métodos y conceptos en geografía rural (1981) i Tendencias recientes de la geografía humana anglosajona (1986).
(Barcelona, 20 gener 1943 – )
Metge cardiòleg. Especialitzat en malalties cardiovasculars a diverses universitats europees, el 1971 es traslladà als EUA per continuar els seus estudis.
Ha aconseguit un alt grau de reconeixement per les seves investigacions i per la docència a diverses universitats nord-americanes. Des del 1994 dirigeix l’Institut de Cardiologia de l’hospital Mount Sinai de Nova York.
És autor de nombroses publicacions especialitzades i ha rebut premis i guardons internacionals, entre ells el premi Príncep d’Astúries d’Investigació (1996).
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1888 – 1943)
Violinista i compositor. Estudià al Conservatori de Barcelona, d’on seria professor.
Fou primer violinista de l’Orquestra Pau Casals, així com de la del teatre del Liceu. dirigí l’Orfeó Canigó.
És autor d’un poema simfònic, d’obres per a piano i violí, de diverses cançons per a acompanyament al piano, i d’algunes de caràcter coral.
(Flix, Ribera d’Ebre, 24 octubre 1943 – )
Enginyer industrial. Es dedicà a la realització de projectes d’implantació industrial i transferència de tecnologia a països en procés de desenvolupament fins el 1982, que es féu càrrec de l’estudi de viabilitat d’un canal de televisió per a la Generalitat de Catalunya.
En el procés de creació de Televisió de Catalunya, ocupà els càrrecs de director tècnic, subdirector i, des del 1989 fins al 1995, de director.
Col·laborà en l’estudi de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 i formà part del Consell assessor de la Ràdio i la Televisió Olímpica; participà en la creació de la Torre de telecomunicacions de Collserola i del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya.
El 1996 fou nomenat director general de Canal Satélite Digital, primera operadora de televisió digital via satèl·lit de l’estat.
(Artés, Bages, 10 octubre 1885 – Barcelona, 7 octubre 1943)
Metge. Llicenciat el 1907 a Barcelona, s’hi doctorà el 1908.
Fou professor auxiliar d’histologia i de patologia mèdica el 1914 a Saragossa i, des del 1915, a Barcelona, a la càtedra de patologia mèdica de Martí Vallejo, de la qual s’encarregà a la mort d’aquest (1918). Des del 1926 tingué la càtedra en propietat i exercí el seu mestratge sobre diverses generacions de metges.
Donà una gran importància a l’exploració clínica, confirmada sempre, però, per l’anàlisi anatòmico-patològica. Treballà sobretot en malalties de l’aparell respiratori i del fetge.
Col·laborà en diverses revistes. Fou ponent del VII Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Palma de Mallorca.
(Catalunya, 28 setembre 1916 – 1943)
(EET) Institució, creada per Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, atenent la demanda d’Alfred Pereña, amb la finalitat de difondre els coneixements tècnics per tota Catalunya.
Hom preveia diverses especialitats, però els primers anys només funcionaren cursos d’electricitat i d’agricultura.
Suspesa durant la dictadura de Primo de Rivera, es fundà el 1924 el Polytechnicum Postal, que continuà l’edició de textos.
El 1931 reprengué la seva tasca, com a Escola Postal de la Generalitat, i incorporà noves especialitats tècniques i un curs de gramàtica catalana. Pompeu Fabra col·laborà a la normalització lingüística dels tèxtos tècnics publicats per l’Extensió.
El 1943, passà a dependre de l’Escola del Treball.
(Barcelona, 24 juliol 1943 – )
Sociòleg. Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’Església Catòlica en el món d’avui.
Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha publicat entre d’altres, Protestants d’Espanya (1969), La innovación religiosa. Ensayo teórico de la sociología de la religión (1972), La secularización en España (1972), amb Jesús Jiménez Blanco, i Plegar de viure. Un estudi sobre el suïcidi (1981), amb Salvador Cardús.
Ha traduït al català diversos clàssics del pensament sociològic.
(Barcelona, 1879 – 1943)
Dissenyador. Format a Llotja i a l’Escola de Teoria dels Teixits de Barcelona.
Com a projectista industrial dissenyà tapissos, joies, teixits, ceràmica, mosaics, d’un modernisme elegant i contingut.
Entre el 1900 i el 1910 guanyà premis importants a Barcelona, Madrid, Atenes, Saragossa, Rotterdam, Mèxic, Quito, Buenos Aires, etc.
Té dedicada una sala al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)
Família d’industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell.
Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 3 juny 1874) Instal·là a Sabadell un taller rudimentari.
El seu fill, Joan Baptista Corominas i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887), continuà l’activitat del seu pare. Construí el vapor Corominas, també conegut per l’Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881).
El seu fill, Manuel Corominas i Ferret (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931), continuà l’empresa del seu pare, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.
El seu fill, Manuel Corominas i Sánchez (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943), també fou industrial tèxtil i continuà l’empresa familiar. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell.
Dades dels Països Catalans 