Arxiu d'etiquetes: 1940

Jové i Jové, Àngel

Deixa un comentari

(Lleida, 1940 – Girona, 18 octubre 2023)

Artista plàstic. Pertangué al “Grup Cogul”.

Ha destacat com a informalista, amb notables collages d’un estil ben personal, féu uns gravats publicats al llibre Petit homenatge a la flor de paret (1967).

Més tard s’ha inclinat cap a les noves formes de l’art conceptual i ha explorat noves tècniques artístiques: fotomuntatge, environament, etc.

Ha participat també, com a actor, en diverses pel·lícules: Bilbao (1978), de Bigas Luna, Barcelona Sud (1981), de Jordi Cadena, etc.

Jordana i Puig, Miquel

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 16 novembre 1875 – 11 gener 1940)

Compositor. Fundà a Igualada l’acadèmia musical del seu nom (Acadèmia Jordana) i l’Orfeó de l’Anoia (1909), el qual dirigí fins al 1931.

És autor d’una Rapsòdia igualadina, per a orquestra, d’una Cançó d’octubre i d’altres obres corals, de peces per a piano i d’una obra didàctica.

Janés i Nadal, Clara

2 Respostes

(Barcelona, 6 novembre 1940 – )

Poetessa en castellà i traductora. Filla de l’editor Josep Janés i Olivé.

En la seva producció poètica, evolucionà des de l’existencialisme de Las estrellas vencidas (1964) o Alienaciones (1980) cap a un creixent esteticisme que, a partir de Vivir (1983) i Kampa (1986), va afirmant-se a Lapidario (1989), Creciente fértil (1989), Emblemas (1992), Ver el fuego (1993) i Rosas de fuego (1996).

El 1997 va rebre el premi Nacional de Traducció pel conjunt de les seves traduccions, entre les quals destaquen les de M. Duras, N. Sarraute o Mercè Rodoreda.

Isern i Castro, Albert

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 16 juny 1940 – )

Dissenyador gràfic. Actiu en el camp del disseny institucional, publicitari i editorial.

Ha estat professor de la seva especialitat a l’Escola Massana. Des del 1972 presidí l’ADI-FAD.

Ha obtingut diversos premis Laus.

Hortalà i Arau, Joan

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 20 abril 1940 – )

Economista i polític. Catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i degà de Ciències Econòmiques de la facultat (1970-73, 1979-84).

Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit regidor de Barcelona el 1979, diputat al Parlament de Catalunya el 1980 i el 1984 i conseller d’Indústria de la Generalitat (1984-87).

Elegit secretari general d’ERC el 1987, dos anys més tard fou substituït per Àngel Colom i abandonà el partit. Fundà aleshores Esquerra Catalana, organització que s’integrà a Convergència Democràtica de Catalunya el 1993.

Fou president de la Borsa de Barcelona des de 1993.

Hac Mor, Carles

1 Resposta

(Lleida, 26 novembre 1940 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 27 gener 2016)

(Carles Hernández i Mor)  Escriptor. Innovador en poesia i narrativa, ha conreat fins i tot gèneres d’invenció pròpia, com l’escalaborn o la reparèmia.

Ha estat també fundador de diverses revistes d’art i de poesia, sempre dins una línia conceptual.

Entre les seves obres cal esmentar Agoc (1981), S’ha rebentat l’hospici (1992), La fi del món (1994) i Un desvari de la raó (1995).

Guiu i Martí, Estanislau

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 setembre 1850 – Madrid, 30 juliol 1940)

Militar i escriptor. Lluità contra l’alçament republicà de Sarrià (1874) i contra els carlins, a Navarra i a Catalunya. A Cuba (1876-79) organitzà les defenses de diversos castells.

De retorn a la Península, fou destinat a la Junta Facultativa del cos d’artilleria i publicà un Prontuario de Artillería que assolí un veritable èxit internacional.

Ascendit a capità l’any 1882, va ésser nomenat professor de l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia i ajudant del mateix cos. L’èxit del llibre li valgué l’ascens a comandant i, en retirar-se (1907), era coronel.

També és autor de la Historia militar de España dispuesta en forma de efemérides (1887-92).

Guitart i Vilardebó, Justí

2 Respostes

(Barcelona, 16 desembre 1875 – 30 gener 1940)

Eclesiàstic. Germà d’Ernest. Es llicencià en dret. Fou professor del seminari barceloní i vicari general de la diòcesi.

L’any 1915 fou promogut bisbe d’Urgell. En esclatar la guerra civil residí a Andorra, de la qual fou copríncep. Més tard es traslladà a Itàlia.

De nou a Espanya, s’establí a Saragossa, i posteriorment a la seva diòcesi.

Guàrdia i Vial, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1880 – 27 gener 1940)

Arquitecte. Era gendre de Domènech i Montaner i formà part del grup d’arquitectes que intervingueren en la construcció del Palau de la Música Catalana.

Autor de nombrosos edificis a Barcelona, s’encarregà, amb col·laboració amb altres, de l’obra del Teatre Municipal de Terrassa (1909) i del Mercat Central de València (1928).

A partir del 1939 fou el president del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears.

Grup d’Alta Muntanya

4 Respostes

(Barcelona, 1940 – )

(GAM)  Secció d’escalada del Centre Muntanyenc Barcelonès. Fou el primer grup d’aquestes característiques creat a Catalunya.

Durant els anys 1930 els escaladors del CMB havien realitzat algunes escalades importants a Montserrat. Amb la creació del GAM s’impulsà l’escalada en roca mitjançant cursos de perfeccionament.

Al llarg dels anys 1940 s’obriren nombroses vies a la majoria de roques de Montserrat i a Sant Llorenç del Munt, el Pedraforca i els Pirineus.

A la meitat dels anys 1950 s’assoliren importants ascensions als Alps i a les Dolomites, i a partir dels anys 1960, s’organitzaren expedicions com les primeres ascensions absolutes i estatals als Andes, l’Atles, l’Ahaggar, l’Hindu Kush, Kenya i l’Annapurna.

El 1991 fou editat el llibre Les Primeres del GAM en el seu cinquantenari muntanyenc.