(Barcelona, 30 novembre 1940 – Girona, 30 setembre 2021)
Arquitecte. Ha realitzat diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on ha intervingut en els projectes de les instal·lacions olímpiques de rem.
S’ha preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, on ha intervingut en el Pla Especial del Barri Vell.
(Barcelona, 28 agost 1868 – 12 febrer 1940)
Advocat i historiador. Redactor de “La Veu de Catalunya” (1891) i de “La Renaixença” (1895). Del 1906 al 1912 publicà i dirigí la col·lecció “Recull de Textos Catalans Antics”, juntament amb Lluís Faraudo i de Saint-Germain.
L’any 1908 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on s’especialitzà en notícies biogràfiques d’antics membres de l’Acadèmia.
Col·laborà en diverses revistes (“Lo Catalanista”, de Sabadell, “L’Arc de Sant Martí”, “Joventut”, etc).
Entre la seva nombrosa producció historiogràfica figuren Resum sintètic de la història de Catalunya, La lletra de reials costums de Petrarca (1909), Notes per a la biografia de Bruniquer (1912), Textos catalans i provençals dels segles XIII i XIV, la continuació de la Història de Catalunya d’Aulèstia i Pijoan (1922) i l’edició en facsímil de la Descripción de las excelencias de la muy insigne Ciudad de Barcelona (1928), de Dionís Jeroni Jorba.
(Roquetes, Baix Ebre, 1 agost 1940 – )
Historiador.
Autor d’un recull de notes sobre la història de Roquetes i la de Tortosa, entre els quals destaquen Tortosa i l’orde de l’Aixa (1968), Atacs franco-catalans contra Tortosa (1969), Tortosa i els tortosins (1969), La societat tortosina de la post-reconquesta (1970), Fonaments de l’autodeterminació medieval de Tortosa (1973), Immigració britànica a Tortosa (segle XII) (1980), Entorn a Tortosa napoleónica (1985), Mites i cultes a Dertosa (1991) i Corpus epigràfic dertosense (1995).
(Barcelona, 25 juny 1873 – 22 febrer 1940)
Industrial. Fill de Pere Milà i Pi i cosí de Josep Maria Milà i Camps.
Féu construir per Antoni Gaudí l’edifici conegut amb el nom de La Pedrera, al Passeig de Gràcia de Barcelona.
(Tortosa, Baix Ebre, 8 agost 1866 – 6 novembre 1940)
Escriptor. Milità en el moviment catalanista i fou un dels grans promotors de la cultura catalana a les comarques de l’Ebre.
Fundà els periòdics “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca”.
Entre les seves obres cal destacar Cançons tortosines (1884), El palacio episcopal de Tortosa (1900), Els tortosins per Tortosa (1914) i Vocabulari català de Tortosa (1916).
(Tortosa, Baix Ebre, 23 juliol 1940 – 22 juny 2019)
Pintor. Començà destacant com a informalista. Després s’ha caracteritzat per les seves vigoroses composicions representant tipus i escenes de la vida dels obrers.
El seu estil es mostra relacionat amb el fauvisme. Pertanyia al grup Macla.
(Barcelona, 1890 – 1940)
Dibuixant i pintor. Féu moltes caricatures d’actors per a la revista “El Teatre Català”, que signà Daniel. Amb aquest nom i els de Niel i Masgoumieri, publicà al setmanari infantil “En Titella”, a les revistes “Avenir” i “Mundo Ibérico” i a altres periòdics.
Il·lustrà l’opuscle Dos-cents aforismes, de Joan Uson.
Pintà en miniatura escenes costumistes barcelonines del vuit-cents, i també féu agradables natures mortes i flors.
(Falset, Priorat, 1858 – Barcelona, 1940)
Pintor. Format a París amb Francesc Domingo i Marquès.
Instal·lat a Barcelona vers el 1886, hi obrí una acadèmia privada de Belles Arts, que fou freqüentada, entre altres artistes, per Isidre Nonell, Xavier Nogués, Ignasi Mallol i, més tard, Enric Planas i Durà, i que encara perdura regida pel seu fill Vicenç Martínez i Gorjas.
Com a pintor seguí el fortunyisme i conreà també l’aquarel·la.
(Barcelona, 1870 – 2 agost 1940)
Escriptor i periodista. Fill de Josep Marinel·lo i Bosch, i germà de Baldomer. Fou un dels fundadors i director del “Diario Gráfico”; també dirigí “La Tribuna”.
Col·laborà a revistes com “La Campana de Gràcia”, “Arts i Bells Oficis”, “En Patufet”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, etc.
Conreà la poesia (Ànima), la novel·la (La família Trampolí) i el teatre, sobretot infantil (Don Pancho, La pinteta d’or). És també autor d’alguns escrits didàctics.
(Tarragona, 1892 – Bogotà, Colòmbia, 1940)
Pintor i pedagog. Format en institucions privades d’ensenyament d’art, entre les quals la d’Alexandre Galí.
Després d’una estada a París s’establí a Olot, on es dedicà a la pintura de paisatges amb tonalitats plenes de llum. Fou un dels principals representants de l’escola d’Olot.
Amb l’escultor Joan Rebull dirigí més tard una escola d’art a Tarragona. Durant un quant temps formà part del grup Les Arts i els Artistes, de Barcelona.
El 1939 s’exilià a Colòmbia.
Dades dels Països Catalans 