Arxiu d'etiquetes: 1940

Foment de Pietat Catalana

9 Respostes

(Catalunya, 1916 – 1940)

Institució. Dedicada a fomentar la pietat popular mitjançant la publicació de llibres i revistes en llengua catalana a uns preus assequibles.

En foren antecedents “La Veu de l’Àngel de la Guarda” (1909, mensual) i El primer llibre del noi cristià (1911).

Va ésser fundada per mossèn Eudald Serra, sota la presidència honorífica dels bisbes de la Tarraconense.

El 1923 s’instal·là en un nou edifici, juntament amb la Biblioteca Balmes. El 1926, a causa de les pressions de la Dictadura de Primo de Rivera, es convertí en Sociedad Anónima Balmes. El 1929 la Dictadura aconseguí la supressió de l’adjectiu Catalana i a fer edicions en castellà.

Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles; creà l’Obra del Sant Evangeli i emprengué una versió, inacabada, de la Bíblia. Patrocinà també revistes com “Analecta Sacra Tarraconensia” i “El Bon Pastor”.

A partir del 1940 es convertí en Cultura Religiosa i quedà englobada en la Fundació Balmesiana. Tingué diverses filials.

Ensesa i Pujadas, Josep

2 Respostes

(Sarrià de Ter, Gironès, 12 octubre 1865 – 28 febrer 1940)

Industrial. Creà a Girona una important fàbrica de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA instal·lés a la ciutat els tallers de reparació de màquines.

Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial.

Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró.

Fou pare de Josep Ensesa i Gubert  (Sarrià de Ter, Gironès, 1892 – Castell d’Aro, Baix Empordà, 1981)  Mecenes i industrial. Ha continuat les obres del centre residencial de s’Agaró i hi ha creat un festival de música anual.

Domènech i Girbau, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 novembre 1940 – )

Arquitecte. Col·laborador de Roser Amadó i Cercós, ha treballat en les obres de la Vila Olímpica de Barcelona, en el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en la Fundació Tàpies de Barcelona i en la remodelació del Canyeret de Lleida.

Cumellas i Ribó, Josep

Deixa un comentari

(Gràcia, Barcelona, 16 desembre 1875 – Barcelona, 29 març 1940)

Compositor i organista. Estudià amb Enric Granados.

Compongué sarsueles amb text català (La torre, 1898; El recomanat, 1899, i Montserrat, 1907) i la música per a l’obra escènica de Juli Vallmitjana Muntanyes blanques (1911).

Harmonitzà nombroses cançons tradicionals i compongué obres corals, sardanes i peces per a instruments de teclat.

Fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat.

Cristau i Brunet, Jaume

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 11 febrer 1940 – )

Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.

Guardonat en diversos certàmens de composició, algunes de les seves sardanes més representatives són: Albada empordanesa, Formosa Sarai, Nostra ofrena, Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira.

També a compost diverses obres simfòniques, per a cobla, com Suite op 1 (1985), Peralada 1985 (1985) i música de cambra (Nana per a un infant, 1984).

Coscolla i Plana, Felip

1 Resposta

(Graus, Aragó, 17 agost 1880 – Barcelona, 10 juliol 1940)

Escultor. Deixeble de l’escultor Josep Llimona, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on s’establí després d’una llarga estada a Xile.

Destacat imatger, esculpí, entre altres obres, una imatge de Crist, un pas monumental de Jesús pres i lligat, encàrrec de la ciutat d’Osca, i la imatge de Sant Joan de Déu per a l’hospital d’aquest nom, de Barcelona.

També fou autor teatral: El pes de la raça (1922), La pubilla (1936).

Fou el pare de l’actriu Roser Coscolla i Ferrer.

Corral López-Doriga, María de

Deixa un comentari

(Madrid, 1940 – )

Gestora cultural. El 1981 s’incorporà a la Fundació “La Caixa” com a directora d’arts plàstiques. A partir del 1985 començà a formar la col·lecció d’art contemporani d’aquesta institució.

De l’any 1991 al setembre de 1994 treballà a Madrid. A partir del 1995 es reincorporà a la Fundació “La Caixa” com a directora de la col·lecció d’art contemporani i assessora d’arts plàstiques.

Assessora de diferents institucions i esdeveniments culturals, també exercí com a comissària d’exposicions i membre de jurats, i ha rebut diversos guardons per la seva trajectòria professional.

Colita

3 Respostes

(Barcelona, 24 agost 1940 – 31 desembre 2023)

(Isabel Steva i Hernàndez)  Fotògrafa. Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons.

Especialista del retrat i del reportatge, ha publicat, entre d’altres, els llibres Luces y sombras del flamenco (1975, ampliat el 1989), Guia secreta de Barcelona (1974), Els cementiris de Barcelona (1982), Colita, Xavier Miserachs (1988) i Amigos (1991, amb Pilar Aymerich).

Per al cinema ha treballat a Los tarantos (1963), de Rovira i Beleta, i en diversos films de l’escola de Barcelona.

El 1998 l’ajuntament de Barcelona li va imposar la medalla al Mèrit Artístic, juntament amb O. Maspons i Leopold Pomés.

Clavé i Bosch, Àurea Rosa

1 Resposta

(Barcelona, 29 setembre 1856 – 4 febrer 1940)

Compositora i professora. Filla de Josep Anselm Clavé i Camps.

Fou professora de piano a l’Escola Municipal de Música. Presidí l’Associació Coral Euterpe.

És autora de diverses composicions i adaptà per a orquestra i banda algunes obres del seu pare, del qual fou col·laboradora.

Catasús i Catasús, Trinitat

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 4 juny 1887 – 29 maig 1940)

Poeta. Immergit en el corrent noucentista, publicà De l’hort i de la costa (1913), Poemes del temps (1918), Vendimiari (1921) i Rabins de magrana (1930).