Arxiu d'etiquetes: 1940

Barceló -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Barceló  (Catalunya, segle XVI)  Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.

Joan Barceló  (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI)  Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).

Miquel Barceló, Miquel  (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII)  Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.

Miquel Barceló  (Illes Balears, 1940 – )  Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.

Tomàs Barceló  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.

Armengol, Rafael

1 Resposta

(Benimodo, Ribera Alta, 1940 – )

Pintor. El seu estil conté certs elements pop combinats amb herència informal.

Juntament amb Manuel Boix i Artur Heras, en una obra col·lectiva titulada Trilogia monoteista, que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme dels Països Catalans.

Cultiva les imatges seriades i l’incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg.

Climent i Corberà, Eliseu

4 Respostes

(Llombai, Ribera Alta, 12 novembre 1940 – )

Editor i promotor cultural. Actiu impulsor i defensor de la cultura catalana al País Valencià, fou el fundador del Partit Socialista del País Valencià, de l’Editorial Tres i Quatre (1968) i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma (1971).

Promotor del setmanari “El Temps”, també fou un dels redactors de l’Estatut d’Elx (1975) i secretari general d’Acció Cultural del País Valencià des que es creà (1978). Principal impulsor dels premis Octubre de Literatura i impulsor d’iniciatives culturals i cíviques en favor de la cultura catalana.

El 1992 emprengué l’edició de l’Obra Completa de Miquel Batllori, i, el 1996, la de Josep M. de Sagarra.

Bosch, Sigfrid

1 Resposta

(Barcelona, 1916 – 1940)

Historiador de la literatura. Publicà articles sobre els desafiaments del segle XVI i sobre tractats de cavalleria.

Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc, del qual ha estat publicat el fragment Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” (1951).

Bauçà i Rosselló, Miquel

2 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 7 febrer 1940 – Barcelona, desembre 2004)

Poeta i narrador. Amb Una bella història (1962) introduí, en el corrent de la nova lírica catalana, una poesia de tònica realista i d’intenció social.

El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i caure bé. Impossible. (Miquel Bauçà i Rosselló)

Altres obres: El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975, premi Vicent Andrés i Estellés), Cants jubilosos (1980), El crepuscle encén estels (1992).

Com a narrador, ha excel·lit en Carrer Marsala (1985, premi Ciutat de Barcelona), L’estuari (1990) i El canvi (1998, premi de la Crítica).

Azaña y Díaz, Manuel

11 Respostes

(Alcalà de Henares, Madrid, 1880 – Montalban, França, 1940)

Polític. Essent president de la II República (1931-33), s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932).

Després de la caiguda de Madrid durant la guerra civil, s’instal·la a Barcelona amb el govern de la República, després es refugià a França, on dimití de President de la República (28 febrer 1939).

Aubeyzon i Llopis, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1890 – 1940)

Publicista. Destacà en l’ensenyament de les tècniques publicitàries.

El 1934 fou nomenat president de la Federació Europea de Publicitaris.

Artigau i Seguí, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1940 – )

Pintor. La seva pintura reflecteix una formació acadèmica al servei d’una nova figuració, influït pel pop-art nord-americà.

Les seves teles, d’intenció satírica i de gran cromatisme, són una crítica del món de la burgesia.

Artigas i Dansà, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 desembre 1890 – Argentina, 1940)

Professor de música. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.

Partí a l’Argentina, on fundà i dirigí l’orfeó del Casal Català de Tucumán. Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador d’un conservatori que duu el seu nom, a Salta.

Albarranch i Blasco, Vicent

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 24 març 1898 – Alacant, 16 agost 1940)

Pintor. Residí a Granollers des del 1921, on començà publicant caricatures en diverses publicacions locals.

El 1927 participà en la seva primera exposició col·lectiva de pintura a Granollers, on es formà i destacà com a paisatgista. A partir del 1932 comença a exposar a Madrid, Barcelona i València.

A l’inici de la guerra civil es dedicà a recuperar pintures i elements artístics de finques abandonades, i dipositar-les a l’antiga presó de Granollers.

Té algunes teles al Museu d’Art Modern de Barcelona.