Arxiu d'etiquetes: 1939

Grijalbo SA

1 Resposta

(Mèxic, 1939 – 1988)

Grup editorial amb seu a Barcelona.

Format per les editorials Ediciones Grijalbo SA, fundada a Mèxic el 1939 per Joan Grijalbo i que publicà diccionaris, novel·les, guies de la natura, economia, etc; Editorial Crítica SA, fundada a Barcelona el 1976 i que edita obres d’història, filosofia i ciències socials, etc; i Ediciones Junior SA i Grijalbo-Dargaud SA, fundades a Barcelona el 1974 i el 1979 respectivament, que editen còmics en català i castellà.

Un 50% de la seva producció és destinada a l’exportació a l’Amèrica Llatina.

El 1988 un 70% del seu capital fou adquirit per l’editorial italiana Mondadori.

Governació, Conselleria de

6 Respostes

(Catalunya, 14 abril 1931 – 1939)

Organisme político-administratiu de la Generalitat. Estigué sotmès a les vicissituds del traspàs de serveis, sobretot pel que es referia a qüestions de seguretat interior.

Adoptà en el primer moment el nom de Conselleria de Política Interior (14-28 abril 1931) i durant part de la guerra civil el de Seguretat Interior.

Sempre fou administrada per dirigents d’ERC, llevat del període en que fou suspès l’Estatut d’Autonomia, després dels fets del Sis d’Octubre, que ho fou per un membre d’UDC.

Durant la guerra civil creà la Junta de Seguretat Interior, la comissaria d’ordre públic, etc, i promulgà normes per a la constitució i funcionament dels ajuntaments.

La centralització de poders efectuada pel govern central de la República afectà de ple la seva existència.

Gómez i Toldrà, Josefina

Deixa un comentari

(Barcelona, 1939 – Granollers, Vallès Oriental, 6 setembre 2020)

Pianista. Estudià a Barcelona, Madrid, Bolzano, Arezzo, Viena i Roma.

En aquesta darrera ciutat fou auxiliar del mestre Carlo Zecchi a l’Acadèmia de Santa Cecília.

Ha actuat repetidament a diversos països d’Europa i de l’Amèrica Central.

Giménez i Lloberas, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 gener 1868 – 26 maig 1939)

Actor teatral. Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (Barcelona, 1840-1925).

Va debutar en l’escena catalana el 1894 i aconseguí un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d’obres clàssiques i del repertori universal, que va alternant amb el repertori català.

Va exercir també com a director d’escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d’Adrià Gual en el Teatre Íntim.

Gibert i Serra, Vicenç Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 abril 1879 – 15 octubre 1939)

Músic i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert, de Lluís Millet i de Felip Pedrell, àmplia els coneixements de composició amb V. d’Indy i d’orgue amb A. Decaux, a París.

Fou organista de l’església de Pompeia, de l’Orfeó Català i de l’Orquestra Pau Casals. Fou un dels fundadors i col·laboradors de la “Revista Musical Catalana” (1904) i cooperà a l’Obra del Cançoner Popular.

Exercí la crítica musical a “La Vanguardia” i escriví els poemes corals Arca de Noé (1913), Nit d’abril; Cantes religiosos (1914), amb text de Jacint Verdaguer, per a veu i piano, i Cançons populars (1918), per a cor mixt.

També és autor d’obres simfòniques i de cambra i de l’estudi Chopin: sus obras (1913).

Generalitat de Catalunya (1931-39)

268 Respostes

(Catalunya, abril 1931 – 1939)

Institució de govern. Té l’origen en l’organisme creat el segle XIV.

Instaurada la Segona República espanyola i d’acord amb l’Estatut de Catalunya, aprovat el setembre de 1932, i l’Estatut Interior, aprovat pel Parlament de Catalunya.

Constituïen la Generalitat de Catalunya un president, el Parlament de Catalunya, el consell executiu de la Generalitat (format pels consellers i presidit pel mateix president) i, finalment, el Tribunal de Cassació, organisme judicial de la Generalitat.

La Guerra Civil espanyola representà un nou obstacle a la normal existència de la Generalitat, i el mes de febrer de 1939 les seves institucions passaren a l’exili.

Després de l’afusellament del president Lluís Companys, la presidència fou ocupada amb caràcter interí pel president del Parlament, Josep Irla i, el 1954, els diputats del Parlament, reunits a Mèxic, elegiren president Josep Tarradellas, que mantingué viva la institució a l’exterior fins el 1977 en que fou restablerta per segona vegada.

Gandia i Ortega, Emili

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 23 gener 1866 – Barcelona, 13 desembre 1939)

Arqueòleg. Conservador dels museus d’art i arqueologia i del palau reial del Parc a Barcelona.

Col·laborà a les excavacions d’Empúries amb Puig i Cadafalch i publicà un treball a l’“Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (1913-14) sobre aquestes excavacions.

Fundació Cambó

3 Respostes

(París, França, 1930 – 1939)

Institució. Creada per Francesc Cambó per donar a conèixer la cultura catalana.

El seu inici fou la Biblioteca d’Història de Catalunya recollida per Joan Tarré. El seu primer emplaçament fou a l’Institut d’Archéologie de la Sorbona, i posteriorment l’anomenat Fons Cambó fou incorporat al Centre Universitari d’Estudis Catalans d’aquella mateixa universitat.

Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana.

La guerra civil n’interrompé les activitats.

Frutos i Gras, Francesc

1 Resposta

(Calella, Maresme, 25 gener 1939 – Barcelona, 26 juliol 2020)

Polític, conegut per Paco Frutos. Treballador de l’empresa SAFA a Blanes i membre del PSUC des del 1963, es convertí en un dirigent de CCOO el 1966.

Diputat al Parlament de Catalunya el 1980. Cap de la línia leninista del PSUC, fou secretari general del partit en 1981-82.

El 1984 passà al PCE, partit del qual fou secretari del comitè central i, a partir del 1998, després de la dimissió de J. Anguita, secretari general.

Formà part també de l’executiva federal d’Izquierda Unida.

Frente Rojo

1 Resposta

(València, febrer 1937 – Barcelona, gener 1939)

Diari. Òrgan del Partido Comunista de España.

Després del pas del govern de Negrín a Barcelona (novembre 1937), fou publicat en aquesta ciutat. Dirigit per Antonio Mije.

Tingué com a col·laboradors importants membres i caps militars del partit.