Arxiu d'etiquetes: 1938

Bofarull i Sans, Francesc de

(Barcelona, 2 setembre 1843 – 6 febrer 1938)

Arxiver. Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio, i germà de Carles. Estudià dret i seguí els cursos de l’escola superior de diplomàtica. Succeí el seu pare en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1893-1911). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1883) i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid.

Col·laborà a l’Exposició Universal de París (1900) amb diversos treballs relacionats amb la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana.

Intervingué en la publicació del darrer volum de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (1910). Publicà, entre d’altres obres, Bibliología (1890), El Testamento de Ramon Llull (1899), que ell descobrí, Antigua Marina Catalana (1901), La heráldica en la filigrana del papel (1901), Los animales en las marcas del papel (1910).

Benaiges i Pujol, Josep Maria

(Reus, Baix Camp, 1855 – Malgrat de Mar, Maresme, 1938)

Compositor. Organista de la catedral de Tarragona i, a partir del 1884, de la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l’escola normal i del col·legi de sords-muts.

Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics: La ermita del Valle i Doña Juana de Castro, d’una balada: En la corte de Abd-el-Rahman; de dos capricis simfònics: Zambra, El amanecer, etc.

Bassegoda i Amigó, Joaquim

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 16 setembre 1854 – Barcelona, 13 agost 1938)

Arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu i germà de Bonaventura i de Ramon Enric.

Publicà diversos estudis, com La catedral de Gerona (1889).

Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres, presidí la de Ciències i Arts i fou director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Basil i Oliveras, Francesc

(Figueres, Alt Empordà, 29 gener 1905 – 20 agost 1975) Pianista i compositor de sardanes: Capvespre, Sant Pere de Roda, Roses, vila de sirenes, Homenatge a la Verge montserratina, Rondalla, Torrentera avall, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, etc. Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans. Compongué altres obres per a cobla La filadora i Nadala (glosses) i Miniatures i Impressions pirenenques (suites) i peces per a piano, obres líriques, etc. El seu pare fou Ramon Basil i Burjó  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 3 abril 1938)  Compositor de sardanes.

Barjau i Pons, Francesc

(Manresa, Bages, 8 maig 1852 – Barcelona, 19 gener 1938)

Hebraista. Estudià filosofia i lletres a Barcelona.

Fou catedràtic de llengua hebrea a la universitat de Sevilla (1895-1904) i a la de Barcelona (1904-22).

És autor, entre d’altres, d’un estudi sobre el rabí Yede’ya Hapenini, que presentà en el seu ingrés, l’any 1916, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Barbany i Mingot, Josep

(Guissona, Segarra, 1865 – Barcelona, 1938)

Escriptor humorístic. Conegut pel pseudònim de Pepet del Carril.

Telegrafista de ferrocarril a Barcelona i a Granollers, col·laborà en tots els períodics humorístics catalans de l’època i a “La Renaixença”, fou director de “La Tomasa” i de “L’Avi”.

Escriví comèdies: Sota terrat, Los papers de l’ama, i nombrosos sainets i monòlegs.

Balaguer, batalla de -1938-

(Balaguer, Noguera, del 22 al 28 maig 1938)

Acció militar de la guerra civil espanyola, de contraatac de les forces republicanes (integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys) per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre per les forces franquistes, que havien ocupat Balaguer el 8 de maig, i situat el front a la línia del Segre, sense, però, aconseguir-ho.

El 9 i 11 d’agost següent les forces republicanes repetiren l’intent, en connexió amb la batalla de l’Ebre, travessaren el riu i les forces de Franco, per tal de no restar encerclades, es replegaren a la riba dreta del Segre.

Areñas i Tona, Rafael

(Barcelona, 6 desembre 1883 – 17 desembre 1938)

Pintor, escenògraf i fotògraf. Fill del fotògraf Rafael Areñas.

El 1918 participà a l’exposició d’art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una “foto acolorida“.

El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista “Lux”, òrgan de la Unió Fotogràfica de Barcelona, fundada el mateix any.

Aragó, front d’ -1936/38-

(Catalunya, juliol 1936 – març 1938)

Línia del front bèl·lic durant la Guerra Civil Espanyola. Es constituí quan des de Barcelona i altres poblacions catalanes varen sortir les primeres milícies populars, organitzades sobretot per la CNT, amb l’objectiu d’anar a alliberar les capitals aragoneses que havien quedat sota el control de l’exèrcit revoltat.

En molt poques setmanes més de 30.000 homes havien arribat a terres aragoneses i hi constituïren una línia de front, des de la frontera francesa, davant d’Osca, Saragossa i Terol.

Durant l’any 1937 la República va portar a terme tres campanyes successives al front d’Aragó, cap de les quals aconseguí els objectius previstos, i a la darrera de les quals (desembre 1937-febrer 1938) va tenir lloc la batalla de Terol, una de les més dures de la guerra, que va propiciar una ofensiva franquista que trencà el front català i va permetré que l’exèrcit de Franco arribés a Catalunya.

A partir del mes d’abril de 1938, les noves línies del front van quedar situades al llarg dels rius Segre i Ebre.

Anglès i Garcia, Francesc

(Terrassa, Vallès Occidental, 1938 – )

Metge, escultor i dibuixant. Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Com l’escultor pop George Segal, s’ha donat a conèixer amb peces de format petit o mitjà realitzades amb bena de guix.

Acostuma de representar temes anecdòtics (bé amb figures aïllades, bé amb grups) amb un realisme més atent a l’expressió que al detall.

Ha estat president del Cercle Artístic de Sant Lluc.