Arxiu d'etiquetes: 1938

Dalmases i de Massot, Faust de

2 Respostes

(Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938)

Historiador i llicenciat en dret. Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor.

Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera.

Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera (1890), de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista (1934).

Col·laborà a la revista “Catalana” (1919-26), al “Boletín” de l’Academia de la Historia i a publicacions locals, i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904).

Fou el pare de Càndid de Dalmases i Jordana.

Costa i Déu, Joan

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 22 maig 1883 – Gènova, Itàlia, 23 febrer 1938)

Periodista i escriptor. Fou redactor en cap de “La Veu de Catalunya” i militant de la Lliga Regionalista.

És autor de La nit del 6 d’octubre a Barcelona (1935) i de Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna (1937), ambdues obres escrites en col·laboració.

Costa i Cabré, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1904 – serra de Cavalls, Terra Alta, 1938)

Escalador. El 1936 escalà sol per primera vegada el Cavall Bernat de Montserrat i hi col·locà al cim la bandera catalana.

Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya.

El 1936 havia de participar en l’expedició anglesa a l’Everest, però el nomenament de secretari del Comitè de les Olimpíades Populars de Barcelona (juliol 1936) li ho impedí.

S’incorporà a les forces republicanes durant la guerra civil. Morí, essent tinent, a la batalla de l’Ebre, al front de la seva unitat.

Consell de Relacions Internacionals de la Generalitat

Deixa un comentari

(Catalunya, 1938 – 1939)

Organisme. Constituït a fi de garantir que l’aplicació del decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936 a les empreses amb capital estranger no lesionaria els interessos d’aquest.

Era integrat per representants de les indústries amb aportació estrangera, i havia de discutir amb els consells d’empresa els termes de la indemnització.

Comissió Reguladora de Preus

Deixa un comentari

(Catalunya, 14 setembre 1937 – 6 gener 1938)

Organisme creat per decret de la Generalitat, format per un president nomenat pel govern, vuit vocals representants dels consellers d’economia i treball, agricultura, proveïments, finances, obres públiques i tres representant membres del Consell d’Economia.

Tractà de dirigir el consum restringint el de luxe i fent assequibles els productes indispensables, però la multiplicitat de departaments que entenien en transaccions dificultà una política de preus eficaç.

Per decret de la República, que establia que el proveïment de Catalunya era competència del govern central, n’assumí les funcions el Comité Regulador de Precios, ampliat amb un delegat de la Generalitat.

Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat

1 Resposta

(Catalunya, 7 agost 1936 – 11 agost 1938)

Òrgan creat per decret de la Generalitat de Catalunya.

Presidit per Josep Tarradellas, amb tres representants de la conselleria de defensa, tres de la d’economia, un de la de finances i un de la de governació (membres que posteriorment s’anaren ampliant), per tal de tendir a centralitzar la fabricació i emmagatzematge de material de guerra, cosa que féu sovint a través de simples intervencions en les empreses, sense expropiar-les ni estatitzar-les.

Després de moltes polèmiques entre el govern de la Generalitat i el de la República, aquest acabà expropiant les indústries de guerra de Catalunya per decret d’11 d’agost de 1938.

Comella i Fàbrega, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1865 – 1938)

Compositor. Organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona, i de Santa Eulàlia, de l’Hospitalet de Llobregat.

Fundà (1899) i dirigí l’orfeó Eco de Catalunya, a Sant Andreu de Palomar, i fou sots-director de l’Orfeó Català (1891-1938).

Compongué goigs i obres corals (originals i arranjaments de melodies tradicionals) i la sarsuela La rata sàvia (1896).

Cerveto -artistes-

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)

Família d’escultors i pintors.

Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:

  • Víctor Cerveto i Riba (Tortosa, Baix Ebre, 30 desembre 1861 – Barcelona, 5 gener 1936)  Escultor. Continuà el taller d’Agustí Querol i conreà l’escultura religiosa i monumental (monument a Ros de Medrano, a Tortosa).
  • Antoni Cerveto i Riba  (Tortosa, Baix Ebre, 5 abril 1876 – 1938) Pintor de temàtica religiosa i il·lustrador, a qui foren premiats un projecte de monument al tsar Alexandre (Petersburg) i un altre a Pernambuco (Brasil).
  • Ricard Cerveto i Riba  (Tortosa, Baix Ebre, 25 febrer 1882 – 25 juny 1978)  Pintor. Paisatgista, especialment a l’aquarel·la.

Cavanillesia

1 Resposta

(Barcelona, 1928 – 1938)

Revista científica. Fundada per Pius Font i Quer i dirigida per Carles Pau (mort el 1936) i pel mateix Font.

Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques (en llatí o en llengües neollatines), extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques.

Catalunya, batalla de -1938/39-

1 Resposta

(Catalunya, 23 desembre 1938 – 13 febrer 1939)

Conjunt d’accions militars de la Guerra Civil, que comportà l’ocupació de Catalunya per l’exèrcit franquista.

La batalla s’inicià amb una ofensiva protagonitzada per l’exèrcit franquista, dirigit pel general Dávila, que disposava de 300.000 homes, 565 peces d’artilleria i 500 avions, enfront d’un exèrcit republicà delmat per la llarga batalla de l’Ebre.

En aquestes condicions, les dues escomeses inicials -en el sector de Tremp i, al sud, en el de Seròs– van significar la ruptura del front català i la penetració progressiva dels exèrcits franquistes, la qual no pogueren aturar les resistències aïllades i descoordinades.

Amb un exèrcit republicà en retirada, Tarragona era ocupada el dia 15 gener, Barcelona queia el dia 26 i Girona, el dia 4 febrer. L’ocupació de Catalunya va quedar completada el 10 febrer amb l’arribada de l’exèrcit franquista a la frontera francesa.

L’èxode en massa de població civil cap a França i els continuats bombardeigs que aquesta població va haver de sofrir per part de l’aviació franquista foren les notes més destacades d’aquesta batalla.