(Sants, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1938)
Metge i escriptor. Germà de Francesc.
Formà part del grup fundador de “La Llar”, dirigí “La Família Cristiana” i la “Revista Literària” (1883-84), i col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “L’Appel Catalan”.
Fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona el 1881 i el 1907, i el 1924 dels celebrats a Tolosa.
Les seves obres són Apuntes històricos de Sans (1880), Memòries d’un soldat (1885), Els pastorets (1921) i Casolanes (1922).
(Barcelona, 1934 – 1938)
Productora cinematogràfica. Nascuda per iniciativa del Servei Cinematogràfic de la conselleria de cultura de la Generalitat.
Des del 1934 produí força documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou col·lapsat per la guerra civil.
Jaume Miravitlles, Josep Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els col·laboradors principals.
(Catalunya, 1934 – abril 1938)
(JLC) Organització juvenil anarquista. Fundada després de que els grups de joves de la FAI a Catalunya s’oposaren a entrar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no ingressaren fins a l’any 1936.
Els seus principals dirigents foren Fidel Miró, Alfred Martínez i Josep Peirats, i el seu òrgan de premsa fou “Ruta”, de Barcelona.
Formaren part del Front de la Joventut Revolucionària amb els joves del POUM, però el 1938 ingressaren a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.
(els Pallaresos, Tarragonès, 13 juliol 1870 – la Canonja, Tarragonès, 10 juny 1938)
Director i compositor. Fundà i dirigí l’Orfeó Tarragoní i l’Orfeó Canongí.
Compongué obres amb elements populars, i música escènica per a Somni de reis (1909). Entre la seva producció religiosa destaca una missa de difunts.
Fou el pare de Joan i Xavier Gols i Soler.
(la Canonja, Tarragonès, 2 novembre 1902 – Tarragona, 7 febrer 1938)
Compositor. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Joan.
Fou director de la Societat Filharmònica Tarragonina i és autor, entre altres, de l’obra per a cor mixt Poema de divendres sant, del Quintet en re menor i de Tres preludis rurals, per a piano i orquestra.
(Barcelona, 8 maig 1866 – febrer 1938)
Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista. Inicià els estudis a Madrid i els acabà a París. Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i col·laborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll.
Preocupat pel desenvolupament agrícola, es traslladà a Andalusia per tal d’implantar-hi el sistema català d’emfiteusi, però fracassà. Posteriorment viatjà per Amèrica i Síria, interessat per l’arqueologia, escriví El Islam i Cartago-Hispania, encara inèdits, i col·laborà a diverses publicacions. També escriví una obra sobre l’Alhambra de Granada (1929).
Col·leccionista d’art, el 1904, la Junta de Museus de Barcelona li comprà una col·lecció de teixits coptes (Museu Tèxtil).
Obra d’ell és la creació, el 1915, del repertori iconogràfic d’Espanya de la Biblioteca de Catalunya.
Joan Rubió i Bellver li construí el 1901 la seva casa (el Xalet o casa Golferichs).
(Saragossa, Aragó, 10 novembre 1869 – 30 setembre 1938)
Historiador. El 1893 ingressà al cos d’arxivers i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà fins al 1905, que fou nomenat catedràtic d’història antiga i medieval d’Espanya a Sevilla, i més tard a Saragossa.
Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1899 i governador civil de Girona el 1918.
Entre les seves obres d’erudició, que es caracteritzen pel seu apassionament anticatalà que fa desmerèixer sovint el mèrit de les seves obres i el valor dels seus arguments, destaquen El poder judicial en la Corona de Aragón (1901, tesi doctoral), La Corona de Aragón y Granada (1909) i diversos estudis sobre les relacions entre la corona catalano-aragonesa i els estats musulmans.
El 1930 publicà el manual La edad media en la Corona de Aragón, on considera apòcrifs el Llibre dels feits d’armes de Catalunya i La fi del comte d’Urgell.
(Santiago de Xile, Xile, 26 juliol 1938 – )
Pintor. Des de l’any 1973 residí a Catalunya. S’interessà per la figura humana, especialment els rostres, que deforma intencionadament.
Sovint pren com a punts de referència obres o moments de la història de la pintura. També ha dut a terme accions i muntatges.
(Barcelona, 1879 – 30 setembre 1938)
Escultor. Germà de Josep i de Marià. Es formà a l’Acadèmia Borrell de Barcelona, fou deixeble d’Eduard Pagès i, sobretot, d’Eusebi Arnau i molt amic de Xavier Nogués, i s’integrà al grup d’El Rovell de l’Ou.
Vers l’any 1899 anà a París, on tractà Manuel Martínez i Hugué i Picasso, el qual es començà a formar com a escultor a casa seva. S’integrà en l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que col·laborà amb Antoni Gaudí en la decoració de la Sagrada Família. El 1906, any que perdé la raó, abandonà l’escultura.
En un principi, s’integrà dins el modernisme, però després optà per un estil molt arcaïtzant, utilitzant materials molt fràgils, que han provocat que gairebé cap obra seva no s’hagi conservat.
(Albalat de Cinca, Aragó, 1 desembre 1897 – A Corunya, Galícia, 29 maig 1938)
Tenor. El seu nom real era Miguel Burro Fleta. Va estudiar al Conservatori municipal de Barcelona i va ampliar estudis a Itàlia.
Es va presentar a Barcelona (1925) amb l’obra Carmen, de Bizet.
Dades dels Països Catalans 