Arxiu d'etiquetes: 1934

Brisas

(Palma de Mallorca, abril 1934 – juliol 1936)

Revista mensual il·lustrada en castellà. Publicada sota la direcció de Llorenç Villalonga.

Aquest hi publicà una versió castellana de Mort de dama, i el seu germà Miquel, la novel·la Miss Giacomini.

És distingí per l’acurada presentació, en to esnob i la pruïja cosmopolita.

Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana

(València, 1934 – 1938)

(APEV)  Entitat privada. Creada amb les mateixes finalitats que l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Organitzà cursets de llenguatge i cursos per a infants. Publicà un butlletí per als mestres.

El 1936 realitzà una activa campanya a favor del decret de bilingüisme al País Valencià.

Amigó i Ferrer, Lluís d’

(Massamagrell, Horta, 17 octubre 1854 – Godella, Horta, 1 octubre 1934)

Eclesiàstic. Caputxí, administrador apostòlic de Solsona (1907-13) i bisbe de Tagaste (1907) i de Sogorb (1913). Fundà els terciaris caputxins de la Mare de Déu dels Dolors (Massamagrell, 1889) i les teresianes caputxines de la Sagrada Família (Benaguasil, 1885).

La seva obra pastoral fou orientada cap a la formació religiosa de la joventut i a la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris, els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots.

El 1914 fou elegit senador per la província de València.

Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura

(València, 1934 – 1939)

(AIDC)  Associació que nasqué com a filial de l’AEAR (Association d’Écrivains et Artistes Révolutionnaires). Primerament rebé el nom de Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP).

Integrada per escriptors i artistes com Josep Renau, Pla i Beltran i Max Aub, entre d’altres, publicà la revista “Nueva Cultura” i, posteriorment, els “Cuadernos de Nueva Cultura”. La UEAP es convertí definitivament en l’Aliança, i aglutinà un nombrós nucli d’escriptors i artistes.

Ja en plena guerra civil de 1936-39, accentuà les seves tendències d’afavorir el desenvolupament de la cultura catalana al País Valencià.

Milego i Inglada, Josep Marià

(Alacant, 25 juliol 1859 – Barcelona, 2 febrer 1934)

Escriptor. Estudià a Madrid les carreres de filosofia i lletres i dret. Exercí l’última a la seva ciutat natal. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. L’any 1903 es traslladà a Barcelona on va fer de professor.

És autor del drama en vers El precio de una corona (1879), del poema La corona de flores (1887), de l’estudi Alicantinos ilustres, en col·laboració (1889, reedició de 1905), el recull poètic Corona fúnebre (1908) i el volum Minúcies (1931).

Luís i Pérez, Joan

(Borriana, Plana Baixa, 1874 – Madrid, 1934)

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Tortosa i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic. En tornar a la Península el 1891, fou nomenat professor de dret públic de la Universitat Pontifícia de Tarragona.

El 1903 ocupà la canongia doctoral de Múrcia, on fundà i dirigí “La Verdad”. El 1907 passà a formar part del capítol de València, on, per encàrrec de l’arquebisbe, dirigí “La Voz”, i ocupà la càtedra de dret administratiu de la Facultat Pontifícia Valenciana. El 1914 es traslladà a Toledo com a bisbe auxiliar i el 1921 fou nomenat bisbe d’Oviedo.

De la seva obra, cal esmentar Cursus iuris publici eclesiastici i La personalidad de la mujer.

Griera i Calderón, Rafael

(Las Palmas de Gran Canaria, 21 octubre 1934 – Olot, Garrotxa, 31 juliol 2018)

Pintor. Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria, es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art. Exposà per primera vegada (essencialment paisatges) l’any 1953.

Un contacte, a Mallorca (1956), amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el féu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista. Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defuig la lluminositat, sembla prendre model de les escoles nòrdiques.

Ha realitzat també il·lustracions de caire comercial.

Diari de Vic

(Vic, Osona, 1 maig 1930 – 5 octubre 1934)

Primer diari de Vic redactat en català. Fou catòlic i conservador.

Vetllà pels interessos econòmics i tradicionals de la comarca.

Codina i Castellví, Josep

(Reus, Baix Camp, 27 febrer 1867 – Madrid, 28 juny 1934)

Metge. El 1884 s’establí a Madrid, on destacà.

Publicà molts articles i un cert nombre de llibres de caràcter professional. Fou objecte de merescudes distincions.

Ciutat, La -diari Sabadell-

(Sabadell, Vallès Occidental, març 1932 – gener 1934)

Diari catòlic i catalanista conservador. Dirigit per Manuel de Montoliu, seguí en política les orientacions de la Lliga Catalana.

Desaparegué per fusió amb el “Diari de Sabadell”.