Arxiu d'etiquetes: 1934

Amigó i Ferrer, Lluís d’

2 Respostes

(Massamagrell, Horta, 17 octubre 1854 – Godella, Horta, 1 octubre 1934)

Eclesiàstic. Caputxí, administrador apostòlic de Solsona (1907-13) i bisbe de Tagaste (1907) i de Sogorb (1913). Fundà els terciaris caputxins de la Mare de Déu dels Dolors (Massamagrell, 1889) i les teresianes caputxines de la Sagrada Família (Benaguasil, 1885).

La seva obra pastoral fou orientada cap a la formació religiosa de la joventut i a la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris, els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots.

El 1914 fou elegit senador per la província de València.

Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura

1 Resposta

(València, 1934 – 1939)

(AIDC)  Associació que nasqué com a filial de l’AEAR (Association d’Écrivains et Artistes Révolutionnaires). Primerament rebé el nom de Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP).

Integrada per escriptors i artistes com Josep Renau, Pla i Beltran i Max Aub, entre d’altres, publicà la revista “Nueva Cultura” i, posteriorment, els “Cuadernos de Nueva Cultura”. La UEAP es convertí definitivament en l’Aliança, i aglutinà un nombrós nucli d’escriptors i artistes.

Ja en plena guerra civil de 1936-39, accentuà les seves tendències d’afavorir el desenvolupament de la cultura catalana al País Valencià.

Luís i Pérez, Joan

Deixa un comentari

(Borriana, Plana Baixa, 1874 – Madrid, 1934)

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Tortosa i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic. En tornar a la Península el 1891, fou nomenat professor de dret públic de la Universitat Pontifícia de Tarragona.

El 1903 ocupà la canongia doctoral de Múrcia, on fundà i dirigí “La Verdad”. El 1907 passà a formar part del capítol de València, on, per encàrrec de l’arquebisbe, dirigí “La Voz”, i ocupà la càtedra de dret administratiu de la Facultat Pontifícia Valenciana. El 1914 es traslladà a Toledo com a bisbe auxiliar i el 1921 fou nomenat bisbe d’Oviedo.

De la seva obra, cal esmentar Cursus iuris publici eclesiastici i La personalidad de la mujer.

Griera i Calderón, Rafael

Deixa un comentari

(Las Palmas de Gran Canaria, 21 octubre 1934 – Olot, Garrotxa, 31 juliol 2018)

Pintor. Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria, es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art. Exposà per primera vegada (essencialment paisatges) l’any 1953.

Un contacte, a Mallorca (1956), amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el féu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista. Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defuig la lluminositat, sembla prendre model de les escoles nòrdiques.

Ha realitzat també il·lustracions de caire comercial.

Diari de Vic

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1 maig 1930 – 5 octubre 1934)

Primer diari de Vic redactat en català. Fou catòlic i conservador.

Vetllà pels interessos econòmics i tradicionals de la comarca.

Codina i Castellví, Josep

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 27 febrer 1867 – Madrid, 28 juny 1934)

Metge. El 1884 s’establí a Madrid, on destacà.

Publicà molts articles i un cert nombre de llibres de caràcter professional. Fou objecte de merescudes distincions.

Ciutat, La -diari Sabadell-

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, març 1932 – gener 1934)

Diari catòlic i catalanista conservador. Dirigit per Manuel de Montoliu, seguí en política les orientacions de la Lliga Catalana.

Desaparegué per fusió amb el “Diari de Sabadell”.

Bea i Cervera, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 març 1934 – Suïssa, 1997)

Pintor. Influït per l’expressionisme abstracte, la seva obra comporta la influència directa de la coloració del dibuix de Modest Cuixart, bé que la composició i la distribució són personals i obeeixen a pulsions menys dramàtiques i menys eròtiques.

Arteaga i Pereira, Ferran

1 Resposta

(Barcelona, 11 agost 1851 – Cruz Quebrada, Portugal, 17 febrer 1934)

Escriptor. Germà de Josep Maria. Era llicenciat en filosofia i lletres.

Fou un dels radactors de l’obra Celebridades musicales (Barcelona 1887).

Arimon i Marco, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1868 – València, 1934)

Escriptor en castellà. Educat a Madrid, formà part de la redacció d'”El Liberal”. Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novel·les per fascicles.

Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc (Ayguals d’Izco, Pérez i Escrich, Lluís de Val), popularitzà el pseudònim Mario d’Ancona amb obres com íSin justicia!, El soldado de la Paz, Gorriones sin nido, Madre, etc.