(Barcelona, 18 maig 1876 – 18 març 1932)
Entomòleg. Des del lloc que ocupava al Museu de Ciències Naturals de Barcelona redactà nombroses memòries per a la Institució Catalana d’Història Natural.
Col·laborà a les publicacions de l’Institut de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans, en la Flora de Catalunya, per a la qual féu dues monografies, l’una sobre els coleòpters, gènere Carabus, i l’altra sobre els hemípters.
(Os de Balaguer, Noguera, 16 juliol 1864 – Barcelona, 3 agost 1932)
Astrònom i jesuïta, Germà de Lluís.
Del 1888 al 1894 va estar a l’observatori de Manila, on fundà la secció magnètica i féu el pla magnètic de les Filipines.
Fundà (1904) l’Observatori de l’Ebre i el dirigí fins al 1920.
Escriví diverses obres sobre el magnetisme terrestre i solar.
(Barcelona, 6 agost 1932 – 20 octubre 2016)
Director teatral i realitzador d’espais dramàtics per a la televisió.
Ha dirigit, entre d’altres, els muntatges següents: El castigo sin venganza (1955), Les alegres casades de Windsor (1972), Hamlet (1976), Batalla de reines (1984), etc.
(Barcelona, 1932 – 1934)
Setmanari polític. Redactat gairebé tot en castellà.
Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España.
N’eren els principals col·laboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Odena i Ramon Casanellas.
(Barcelona, 8 desembre 1932 – )
Paleontòleg. Escolapi, cursà la llicenciatura en geologia (1958-61) i es doctorà a Barcelona l’any 1975.
Compaginà els càrrecs directius escolars amb la recerca paleontològica al Museu del Seminari de Barcelona.
Especialista en braquiòpodes del Cretaci, hi ha publicat una cinquantena de treballs.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1 agost 1851 – 20 novembre 1932)
Ceramista. Es formà a Sabadell, Mataró, Coïmbra, Muel, Manises i la Bisbal d’Empordà.
Fundador del “Faianç Català” (1891) a Barcelona, s’establí definitivament a Sabadell, on instal·là un important obrador de ceràmica industrial i artística.
Publicà les obres Estudis de terrissa catalana (1925) i Sabadell del meu record (1930).
(Barcelona, 7 maig 1932 – Montreal, Canadà, 25 desembre 1979)
Ceramista i dibuixant. És autor de grans plafons ceràmics al seminari de Metabetchouan, Quebec (1961), i a la facultat de ciències de Quebec (1962), i de conjunts ceràmics en alt relleu policroms: Homenatge a Gaudí (1963).
Ha estat influït per Picasso i, en la seva època superrealista, per Dalí i per Gaudí. Des del 1954 residia a Montreal.
(Barcelona, 26 maig 1858 – Madrid, 11 maig 1932)
Enginyer i bibliòfil. Fou director de Caminos de Hierro del Norte de España i gran impulsor de la construcció de ferrocarrils a l’estat espanyol.
Reuní importants col·leccions de ceràmica, de dibuixos i de llibres. Incorporat a la vida madrilenya, cedí les seves col·leccions als museus de Madrid.
(Girona, 29 juny 1932 – 22 agost 2016)
Periodista i advocat. Un dels fundadors de “Presència”, en fou director del 1968 al 1980.
Col·laborador en diverses publicacions i corresponsal del diari “Tele/eXprés”, durant deu anys, director del Centre d’Informació de la Cambra de Comerç i Indústria, president de l’Associació de la Premsa i membre de la Comissió Jurídico Assessora de la Generalitat.
Ha publicat La Devesa, paradís perdut (1980), Protagonistes de la història econòmica gironina (1981), Girona ara i sempre (1982) i, juntament amb J.M. Casero, Girona grisa i negra (1972).
(Barcelona, novembre 1932 – 1936)
(ADLAN) Agrupació artística. Fundada per Joan Prats i Josep Lluís Sert, per fer conèixer les noves tendències de l’art.
Entre les seves activitats cal citar la presentació de Le Circ, d’Alexander Calder i les exposicions de Joan Miró, Asp, Picasso, etc.
També donà a conèixer la música d’A. Schönberg i Robert Gerhard.
Dades dels Països Catalans 