(Barcelona, 10 febrer 1881 – 28 setembre 1932)
Pintor i dibuixant. Autodidacte. Relacionat inicialment amb el grup Els Negres, rebé més endavant la influència de Nonell.
Des del 1906 exposà regularment a Barcelona. També ho féu a Madrid i a París.
Es dedicà principalment als retrats i paisatges.
(Barcelona, 3 agost 1871 – 6 agost 1932)
Actor de teatre. Especialitzat en papers còmics i en obres per a infants.
Actuà preferentment al Teatre Romea de Barcelona i aconseguí una gran popularitat.
(Barcelona, 1932 – 1937)
Partit polític. Grup de valencianistes republicans d’esquerra, amb residència a Barcelona.
Es dedicà fonamentalment a facilitar les relacions entre l’esquerra catalana i els grups valencianistes esquerrans, amb la finalitat de despertar el sentiment autonomista al País Valencià.
(Vic, Osona, 13 novembre 1847 – San Francisco, Califòrnia, EUA, 14 gener 1932)
Enginyer. Construí bona part dels fars existents a la costa del Pacífic dels Estats Units.
Resident a San Francisco durant molts anys, en fou nomenat regidor després del gran terratrèmol que destruí una extensa part de la ciutat (1906).
N’impulsà amb eficàcia els treballs de reconstrucció.
(Barcelona, 26 maig 1852 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 29 juliol 1932)
Meteoròleg i museòleg. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch. Es casà amb Paulina Pozzali. Fou el segon comte de Bell-lloc i diputat provincial.
El 1899 finançà i fundà l’observatori meteorològic Belloch, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès), i amb el seu amic i col·laborador, Antoni Llorens i Clariana, publicà, a partir del 1901, unes Hojas Meteorológicas d’aparició mensual, primera publicació catalana sobre meteorologia. Acabà cedint el material del seu observatori a la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica.
Del 1924 al 1930 presidí la Junta de Museus de Barcelona, des d’on impulsà l’adquisició de les pintures romàniques de les esglésies del nord del Principat, que ara són al Museu Nacional d’Art de Catalunya, enriquit també amb retaules gòtics, com el cèlebre de Jaume Huguet.
També adquirí per a la Junta col·leccions valuoses, com la d’ex-libris, de Josep Triadó, la de monedes antigues de R. Bosch i Alsina, etc.
Fou germà de:
Francesc Xavier de Mercader i de Zufía (Barcelona, 1861 – 1932) Primer vescomte de Bell-lloc (1924). Militar, fou general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector general de cavalleria, a Barcelona (1927).
Pere de Mercader i de Zufía (Barcelona, 1857 – 1928) Marí. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927.
(Barcelona, 15 abril 1846 – 12 novembre 1932)
Escultor. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Francesc. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Amb Francesc Campins fundà la Fundició Artística Masriera i Campins, entitat que amb gran encert i treball de qualitat es dedicà a tota mena de treballs de ferro i bronze que tipifiquen els elements decoratius de la darreria del segle XIX a Barcelona.
D’aquesta foneria sortí l’estàtua d’Alfons XII de Borbó que hi ha al parc del Retiro de Madrid.
Foren nombrosos els premis amb els quals fou distingida l’entitat.
Fou el pare Víctor, Rossend i Frederic Masriera i Vila.
(Lleida, 1880 – Barcelona, 1932)
Pintor. Amplià estudis a París i a Venècia i s’especialitzà en la pintura d’interiors.
Fou influït per l’impressionisme.
Féu un plafó sobre Poblet per al Saló de Sant Jordi de la diputació de Barcelona.
(Barcelona, 1932 – )
Antropòleg. Visqué al Camerun, amb la tribu Evuzok, entre 1961 i 1968.
Ha estat professor a les universitats de Nanterre i Rovira i Virgili de Tarragona.
Ha publicat nombroses treballs, entre els quals Un poble africà, etnologia i pastoral (1971), Medicine et pharmacopée Evuzok (1977), Sóc fill dels Evuzok (1992) i Ser hombre, ser alguien: ritos e iniciaciones en el sur del Camerún (1993).
(Barcelona, 1 juliol 1858 – Buenos Aires, Argentina, 1932)
Advocat i periodista. Residí un temps a Madrid, on dirigí el diari “El Progreso”.
Sofrí persecucions a causa del seu ideari republicà. Emigrà a l’Argentina, on es dedicà a l’exercici de la seva carrera.
Hi publicà escrits de caràcter jurídic, a més de diverses col·laboracions de premsa, en bona part dedicades a fer conèixer els problemes polítics de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 