(Barcelona, 22 febrer 1931 – Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 17 desembre 2004)
Futbolista. Destacat jugador del Futbol Club Barcelona (1945-58), on de primer ingressà com a amateur, i després, en el primer equip, fins que passà a l’equip de l’Espanya Industrial (1958) i, posteriorment, al Betis Balompié de Sevilla.
Ha estat vint vegades internacional i fou seleccionat per al conjunt de la FIFA l’any 1952.
(Barcelona, 3 juny 1931 – Sabadell, Vallès Occidental, 6 octubre 2020)
Pintor. Freqüentà l’estudi d’Anglada i Camarasa i estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona.
Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell (1953-59) i evolucionà de la figuració estilitzada a l’expressionisme abstracte; féu també alguns treballs de decoració mural.
El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d’avantguarda a Barcelona en línia amb l’anomenada action painting.
(Gràcia, Barcelona, 9 maig 1875 – Barcelona, 1931)
Folklorista i escriptor. Pare de Josep Barrillón i Paradell.
Destacà com a figurista original, utilitzant sovint materials comestibles i infonent a les seves composicions una gran intenció satírica. Obtingué premis importants.
Treballà també com a decorador i excel·lí com a pessebrista.
(Montmeló, Vallès Oriental, 1931 – Premià de Dalt, Maresme, 2021)
Grafista i pintor. De formació autodidàctica, treballa preferentment al servei de la publicitat comercial.
Un cert expressionisme esquemàtic tipifica aquesta producció i les seves litografies i pintures.
Ha guanyat el Delta de Plata ADI/FAD (1962) i el primer premi de cartells del Concurs Internacional de Dibuix Joan Miró (1967).
(Barcelona, 1920 – 7 juliol 1931)
Entitat bancària. Constituïda com a continuació de la societat regular col·lectiva Fàbregas i Recasens.
En deu anys esdevingué el banc català comercial i industrial més important gràcies al sentit comercial dels seus fundadors, Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens. Arribà a tenir 64 oficines obertes. Obtingué el control del Banc de Reus i del Banc de Tortosa.
L’activitat industrial del banc fou molt important, especialment els darrers anys de la Dictadura de Primo de Rivera. Participà decisivament en la constitució del Banco Exterior de España, del Banco de Crédito Local , de la Compañía Española de Petróleos, de la CAMPSA i de l’ALENA.
El 1931 va presentar suspensió de pagaments, seguida d’una liquidació desafortunada. Les causes d’aquesta fi foren la topada amb les autoritats de la República, que veien en el banc una empresa molt vinculada a la Dictadura, i un cert distanciament dels principals executius, els quals, dedicats a activitats de gran volum econòmic, oblidaren la pròpia base financera.
La retirada del compte de la CAMPSA, ordenada pel ministre de finances Indalecio Prieto, fou la causa directa de la suspensió.
(Badalona, Barcelonès, 21 juny 1931 – 6 agost 2015)
Poeta. Publicà obres seves dins la segona Antologia poètica universitària (1950).
Ha publicat El temps de tants dits (1960, premi Joan Salvat-Papasseit 1959), Cicle, bicicle, tricicle (1966), poesia experimental, Seminocturn, semidiurn (premi Carles Riba, 1975), Moviment peristàltic o aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa (1976).
Com a autor de teatre se li ha representat la pantomima Volem vi. Ha adaptat cançons de Jacques Brel al català.
(Barcelona, 1931 – Sabadell, Vallès Occidental, 28 octubre 1954)
Actriu. Treballà a la ràdio, al teatre (La mare màscara i Nocturs encontres, de Joan Brossa) i al cinema (La filla del mar, d’Àngel Guimerà).
Morí d’accident a l’Aeroclub de Sabadell mentre preparava la Santa Joana de Bernard Shaw.
(Catalunya, 1930 – març 1931)
(ARC) Partit polític. Sorgit arran d’una escissió d’Acció Catalana provocada por un grup de militants encapçalats per A. Rovira i Virgili, que volien situar-se en posicions nacionalistes més esquerranes.
Després de participar en la reunió de Sant Sebastià (1930), s’integrà en l’Acció Catalana Republicana.
(Barcelona, 4 juny 1922 – Catalunya, març 1931)
Partit polític. Sorgit a la Conferència Nacional Catalana d’una escissió de la Lliga Regionalista.
Nacionalista i liberal, fou presidit per J. Bofill i Mates, i Nicolau d’Olwer i A. Rovira i Virgili en foren vice-presidents.
El diari “La Publicitat” es convertí en l’òrgan difusor del nou ideari.
El 1931 es fusionà amb Acció Republicana de Catalunya i es convertí en Acció Catalana Republicana, partit d’orientació centre-esquerra que aplegava intel·lectuals, professionals i classe mitjana. Durant la guerra civil es mantingué fidel a la República.
Fou refundat el 1994 per Max Cahner.
(Barcelona, 1931 – gener 1939)
Institució fundada amb la finalitat d’impulsar l’aspecte científic de la professió. Fou acollida i sostinguda pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.
Entre el 1937 i el 1938 realitzà diverses activitats de caràcter científic i rebé protecció oficial.
Durant el curt període de la seva existència foren elaborats uns projectes molt ambiciosos, en forma de ponència, que romanen inèdits.
Dades dels Països Catalans 