(Barcelona, 1848 – Madrid, 17 novembre 1931)
Escultor. Deixeble de Domènec Talarn i dels germans Vallmitjana.
Treballà a Barcelona i després a Madrid; conreà sobretot l’art decoratiu monumental.
És autor, entre altres obres, d’algunes escultures de la part baixa del monument a Colom i d’una d’Elcano d’una façana del passeig de Gràcia, ambdues a la ciutat de Barcelona.
(Barcelona, 1931 – )
Pintora. Ha realitzat diverses exposicions a Caracas, València, Barcelona, Florència, Munic, Zuric, Nova York i Madrid.
Té obres a col·leccions de Suïssa, Estats Units, Panamà, Xina, Veneçuela, Itàlia, França i Andorra, entre d’altres.
També figuren produccions seves al Museu d’Art Xinès i al d’Art Modern de Barcelona.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1850 – Barcelona, 28 desembre 1931)
Pintor. Es formà a l’acadèmia de Pere Borrell de Barcelona i entre el 1870 i el 1874 estudià a l’Academia Española de Roma.
Dedicà la major part de la seva activitat a pintar quadres de gènere i retrats. El 1885 presentà, al Centre d’Aquarel·listes de Barcelona, l’oli Amateur, que sembla una anticipació de la que havia d’ésser la millor de les seves obres, Exposició pública d’un quadre (Museu d’Art Modern de Barcelona), que guanyà la medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888.
Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898.
Vers el 1906 deixà la pintura i es dedicà a la publicació de quaderns amb nombroses litografies de caràcter pedagògic.
(Barcelona, 1931 – Castell-Platja d’Aro, Baix Empordà, 27 novembre 2020)
Ceramista. Fou deixeble d’Angelina Alòs.
Realitzà murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques (estació marítima de Barcelona).
També és molt abundant la seva producció de peces de forma.
Tenia el taller a Vallvidrera.
(Catalunya, 1931 – 1939)
(FEJOC) Moviment juvenil catòlic i catalanista. Intentava de formar els joves en l’ideal evangèlic de la santedat i l’apostolat.
El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, creà (22 abril 1931) el Secretariat de Joventut i el confià a Albert Bonet i Marrugat, el qual promogué el moviment.
En incorporar (1934) les cinc sots-federacions -agrícola, escola, de dependents, obrera i universitària-, es pretenia de convertir-la en l’organització oficial de la joventut d’Acció Catòlica, que s’estava reestructurant a causa de les noves normes dictades pel papa Pius XI; però, malgrat la confiança que la Federació tenia del metropolità de Tarragona, no ho aconseguí, i únicament fou reconeguda com a tal a Girona (1934).
Les unitats locals, constituïdes pels grups d’una mateixa població, s’agrupaven en les unions diocesanes, que eren presidides pels consells diocesans, el conjunt dels quals formaven el Consell Federal de Barcelona, que fou presidit, des del 1932, per Fèlix Millet i Maristany i n’era consiliari Albert Bonet.
Es crearen agrupacions esportives, culturals i recreatives, que oferien oportunitats de captació.
La Federació no fou restablerta en acabar-se la guerra civil.
(Barcelona, 15 octubre 1931 – Säo Paulo, Brasil, 28 abril 2025)
Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l’Opus Dei.
El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Carles Riba, Hölderlin i Salvador Espriu, vol explicar l’aventura de l’home cap a Déu.
(Barcelona, 1 novembre 1931 – 19 juliol 1936)
Revista. Suplement, primer, del diari “El Matí”, esdevingué després setmanari informatiu amb presentació de luxe.
Oferí, ben seleccionada, il·lustració fotogràfica d’actualitat, ultra comentaris, contes i dibuixos d’escriptors i artistes, d’acord amb la línia catòlica de la publicació.
(Barcelona, 1931 – 30 març 2008)
Realitzador radiofònic, actor i cantant.
Ha actuat en teatre català i ha enregistrat discs de cançó catalana. Ha fet programes radiofònics en català a Ràdio Barcelona, a Ràdio Peninsular de Barcelona i a Ràdio Miramar de Badalona i un espai en català a televisió.
El seu programa en català Radioscope assolí una gran popularitat.
(Catalunya, 1931 – gener 1939)
Organisme. Destinat a aplicar la política econòmica de la Generalitat, constava de quatre departaments (Finances, Proveïments, Agricultura i Serveis Públics).
Creat sota la direcció de Manuel Serra i Moret, el 1932 fou transformat en Departament d’Agricultura i Economia i, posteriorment, reestructurat el 1934 i el 1936.
Amb el desenvolupament de la guerra civil, es convertí en el departament bàsic, i fou el principal instrument de la Generalitat per al control del procés de colectivitzacions.
Fins a l’octubre de 1936 es desenvolupà entorn dels Serveis d’Indústria, els quals es responsabilitzaren de la política industrial, de la investigació, de la seguretat i higiene, etc.
D’ençà de l’octubre de 1936 i fins al juny de 1937 fou confiat a la representació de la CNT, que va orientar la seva política cap a la participació sindical i l’aplicació de l’autarquia econòmica. S’estructurà en dues seccions: Junta de Control Sindical i Serveis Tècnics del Departament.
Arran de la crisi del maig de 1937, passà a ésser controlat pel PSUC (des del juny de 1937 fins al gener de 1939) i va adquirir una organització burocràtica, amb la finalitat d’establir l’intervencionisme i el control de l’economia per part de l’Administració.
(Terrassa, Vallès Occidental, 2 desembre 1931 – Barcelona, 15 setembre 2015)
Pintor. Deixeble de Manolo Hugué i de Rafael Benet. Ha residit a París, Banyuls de la Marenda i Cotlliure.
Conreà el paisatge i la pintura de natures mortes amb un estil impressionista.
Són notables les panoràmiques que ha pintat de Cadaqués i de Figueres.
Dades dels Països Catalans 