(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 18 maig 1928 – )
Eclesiàstic. Consiliari de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) per a Catalunya i Balears (1960-67).
Ha escrit Pels difícils camins de la missió obrera (1968; premi Carles Cardó 1967).
(Barcelona, 1928 – 1960)
Escriptor. Era advocat. Fou un dels fundadors i animadors de la revista “El Ciervo”. Col·laborà a d’altres publicacions.
Després de la seva mort fou publicat un recull de les seves Poesies (1962).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1864 – Barcelona, 20 setembre 1928)
Arquitecte. Fou titular municipal de la seva ciutat, on projectà diverses urbanitzacions i molts edificis, com la Casa de la Ciutat i el teatre Euterpe.
(Barcelona, 1860 – 1928)
Folklorista i crític musical, conegut també pel títol de comte (consort) de Carlet i del Castellar.
Entre altres monografies d’història i de geografia de les comarques pirinenques, publicà la Monografia de les Valls d’Andorra (1905). També publicà un Estudi sobre el cant pla o gregorià (1883).
(Catalunya, 1928)
Òpera còmica en un acte amb lletra de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà. Estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.
Una de les expressions més reeixides del noucentisme musical, amb un text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat.
Conta els amors que es viuen en un hostal del segle XVIII i que el seny fa fracassar.
Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ha estat enregistrada en disc.
(Tarragona, 15 agost 1852 – 2 setembre 1928)
Metge i escriptor. Exercí a la Canonja i Vila-seca.
Vers el 1897 s’instal·là a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura.
Entre els seus diversos estudis destaquen Memòria sobre la topografia mèdica de Vila-seca de Solsina (1891) i l’arqueològic Tarragona històrica i proto-històrica.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
(Serinyà, Pla de l’Estany, 1854 – Vic, Osona, 1928)
Religiós del Cor de Maria. Fou un lingüista extraordinari, la qual cosa li permeté de fer tasca d’apostolat en diversos països d’Europa i Amèrica.
Fundà cases del seu orde a Anglaterra, Alemanya i Itàlia.
És autor de diversos escrits i fundador al Brasil de la revista “Ave María”.
(Barcelona, 29 setembre 1928 – 8 octubre 2002)
Advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París (1957) i col·laborà a la primera Antologia poètica universitària (1949).
Ha estat molts anys a l’estranger i ha viatjat per Àfrica i Asia.
Publicà El mar escolta (Perpinyà 1957), novel·la de gran penetració psicològica, i un recull de narracions Els homicides (1981), de caient existencialista.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1878 – Olot, Garrotxa, 1 maig 1928)
Escriptor. Fruit d’una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1920), amb poemes d’influència romàntica i parnassiana.
Traduí poemes de Leopardi, Joachim de Bel·lay, Francis Jammes, etc, i publicà (1923) una versió incompleta d’Evangelina, de Longfellow.
Fou el pare de Joan, Josep Maria i Miquel de Garganta i Fàbrega.
(Badalona, Barcelonès, 29 juliol 1928 – París, França, 30 juliol 2016)
Pintor. Seguí els seus pares a l’exili després de la guerra civil i es naturalitzà francès (1948). Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’acadèmia de la Grande-Chaumière, a París, on s’instal·là el 1949.
En pintura conreà el gènere figuratiu, en el qual es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors.
El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el Prix Féneon. Ha fet exposicions individuals a París, Canes, Chartres, Tolosa, Nova York, Tòquio, Perpinyà, Caracas i Barcelona, i ha participat en exposicions col·lectives.
Ha il·lustrat llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra poètica de Jordi Pere Cerdà.
Dades dels Països Catalans 