Arxiu d'etiquetes: 1928

Bonner, Antoni

(New York, EUA, 28 febrer 1928 – )

Escriptor i naturalista. Es traslladà a Mallorca el 1954, on s’establí i treballà en estret contacte amb la cultura catalana. Cofundador del Grup Ornitològic Balear (GOB) el 1983, del qual fou president des del 1989, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears (1976).

Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts. Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull, en publicà diverses antologies comentades, en anglès (1985) i en català (1989).

El 1986 rebé el premi Crítica Serra d’Or de catalanística, i el 1997 la Creu de Sant Jordi.

Blasco i Pastor, Arcadi Miquel

(Mutxamel, Alacantí, 17 gener 1928 – Majadahonda, Madrid, 15 març 2013)

Pintor, ceramista i dibuixant. Després d’estudiar a l’escola de San Fernando de Madrid i a Roma, on fou Influït per Massimo Campigli, s’especialitzà en ceràmica (n’aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca i Triana) i en la confecció de vidrieres, mosaics, baixos relleus i vitralls (catedral de Tànger).

Són molt característics els seus plafons a base de formes orgàniques. Bon coneixedor de la ceràmica popular, s’ha preocupat per la recuperació de les tècniques tradicionals.

Ha participat en moltes exposicions individuals i col·lectives i hi ha obres seves als museus de Tòquio, Nova York, San Francisco, Madrid, etc.

Blasco i Ibáñez, Vicent

(València, 29 gener 1867 – Menton, Provença, França, 28 gener 1928)

Escriptor i polític. Republicà aferrissat, pròxim inicialment a Francesc Pi i Margall se n’anà separant i creà el seu propi partit, La Unió Republicana, popularment coneguda per blasquisme, que el portà a ser diputat en diverses legislatures. Fundà a València el diari “El Pueblo” (1894), des d’on atacà implacablement els governs de la Restauració, fet que li valgué empresonaments i un curt exili. Abandonà la política el 1908.

Vinculat breument a la Renaixença valenciana per influència de Constantí Llombart, a partir de 1887 publicà només en castellà: Arroz y tartana (1894), La barraca (1898), Entre naranjos (1900), Cañas y barro (1902). Més endavant va escriure novel·les de crítica social (La catedral, 1903, La bodega, 1905).

La producció posterior derivà cap a un cert psicologisme, amb tocs pintorescos al principi i marcadament cosmopolites després, i llibres històrics i de viatges. D’aquesta època cal remarcar Los cuatro jinetes del Apocalipsis (1916), que li obrí el mercat nord-americà i fou portada al cinema, Sangre y arena (1908), El paraíso de las mujeres (1922), El papa del mar (1925), La vuelta al mundo de un novelista (1925), etc.

A València havia creat les editorials Sempere i Prometeo, que feren una notable tasca de divulgació cultural.

Fou el pare de Sigfrid Blasco-Ibáñez i Blasco.

Bergés, Josep

(Barcelona, segle XIX – 1928)

Actor. S’especialitzà en papers còmics. Actuà sovint amb companyia pròpia.

Archivo de Prehistoria Levantina

(València, 1928 – )

Revista de prehistòria i arqueologia. Publicada pel Servei d’Investigacions Prehistòriques de la diputació de València. Fou fundada per Isidre Ballester.

La seva publicació ha continuat regularment, l’últim volum aparegut és el XXI (1994).

És una font important per a conèixer la prehistòria valenciana.

Alomar i Florit, Francesc

(Sineu, Mallorca, 23 desembre 1928 – Ourense, Galícia, 9 agost 1955)

Ciclista. Aconseguí diversos premis (Trofeu Masferrer, a Barcelona, 1952; Campionat de Muntanya de Durango, 1955, etc).

Després de participar a la Volta a França (1955) i quan el seu avenir era prometedor, morí d’accident de carretera durant un entrenament.

Per subscripció popular li fou erigit un monument a Sineu.

Albiol i López, Josep

(València, 1872 – 1928)

Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Participà, com a paisatgista, en exposicions (1896-98). Pintà, també, alguns retrats.

Llompart i Jaume, Gabriel

(Inca, Mallorca, 16 novembre 1862 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1928)

Prelat. Era llicenciat en teologia i en dret canònic. Fou professor del seminari de Palma i canonge dels capítols d’Oriola i Mallorca.

Fou successivament bisbe de Tenerife (1918-22), de Girona (27 juny 1922 – 30 abril 1925) i de Mallorca i Eivissa (1925-28).

Garriga i Miranda, Rupert

(Saragossa, Aragó, 1854 – Barcelona, 1928)

Banquer. Fill de Manuel Garriga i Nogués i cosí de Josep Garriga i Roig, que adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués.

Fou el pare de Pilar Garriga-Nogués i Coll (Barcelona, 1881 – 1972)  Es casà amb el seu cosí germà Josep Garriga i Roig.

Espau i Solé, Joaquim

(Barcelona, 1928 – 18 maig 2010)

Escriptor. Ha estrenat una desena d’obres de teatre, algunes d’elles per a infants.