(Barcelona, 1928 – 2003)
Flautista. Fill del també flautista Esteve Gratacòs, amb el qual estudià i més tard amplià la seva tècnica amb Jean-Pierre Rampal, amb el qual ha col·laborat sovint.
A partir del 1962 inicià una carrera internacional. Ha fet nombrosos enregistraments.
A partir del 1967 fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
(Barcelona, 28 juliol 1894 – Madrid, 2 octubre 1928)
Compositor. Fill d’Enric Granados. Es traslladà a Madrid el 1919.
Escriví Cinc cançons (1912), d’Apel·les Mestres, i nombroses obres escèniques amb text castellà.
(Barcelona, 21 juny 1928 – 21 març 2020)
Músic. Fill de Joan Gols i Soler. Deixeble de composició de Cristòfor Taltabull i de Serghiu Celibidache.
Habità a Caracas (1940-59), on dirigí, després de la mort del seu pare, la Coral Joan Gols. Dirigí l’Orquestra de Cambra de Joventuts Musicals de Barcelona des del 1960.
El 1964 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Las Palmas de Gran Canaria i del conservatori d’aquesta ciutat.
El 1972 fou nomenat director titular de l’Orquestra Simfònica de Córdoba (Argentina).
(Catalunya, 1928)
Òpera còmica en un acte amb lletra de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà. Estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.
Una de les expressions més reeixides del noucentisme musical, amb un text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat.
Conta els amors que es viuen en un hostal del segle XVIII i que el seny fa fracassar.
Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ha estat enregistrada en disc.
(Tarragona, 15 agost 1852 – 2 setembre 1928)
Metge i escriptor. Exercí a la Canonja i Vila-seca.
Vers el 1897 s’instal·là a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura.
Entre els seus diversos estudis destaquen Memòria sobre la topografia mèdica de Vila-seca de Solsina (1891) i l’arqueològic Tarragona històrica i proto-històrica.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
(Serinyà, Pla de l’Estany, 1854 – Vic, Osona, 1928)
Religiós del Cor de Maria. Fou un lingüista extraordinari, la qual cosa li permeté de fer tasca d’apostolat en diversos països d’Europa i Amèrica.
Fundà cases del seu orde a Anglaterra, Alemanya i Itàlia.
És autor de diversos escrits i fundador al Brasil de la revista “Ave María”.
(Barcelona, 29 setembre 1928 – 8 octubre 2002)
Advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París (1957) i col·laborà a la primera Antologia poètica universitària (1949).
Ha estat molts anys a l’estranger i ha viatjat per Àfrica i Asia.
Publicà El mar escolta (Perpinyà 1957), novel·la de gran penetració psicològica, i un recull de narracions Els homicides (1981), de caient existencialista.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1878 – Olot, Garrotxa, 1 maig 1928)
Escriptor. Fruit d’una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1920), amb poemes d’influència romàntica i parnassiana.
Traduí poemes de Leopardi, Joachim de Bel·lay, Francis Jammes, etc, i publicà (1923) una versió incompleta d’Evangelina, de Longfellow.
Fou el pare de Joan, Josep Maria i Miquel de Garganta i Fàbrega.
(Badalona, Barcelonès, 29 juliol 1928 – París, França, 30 juliol 2016)
Pintor. Seguí els seus pares a l’exili després de la guerra civil i es naturalitzà francès (1948). Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’acadèmia de la Grande-Chaumière, a París, on s’instal·là el 1949.
En pintura conreà el gènere figuratiu, en el qual es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors.
El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el Prix Féneon. Ha fet exposicions individuals a París, Canes, Chartres, Tolosa, Nova York, Tòquio, Perpinyà, Caracas i Barcelona, i ha participat en exposicions col·lectives.
Ha il·lustrat llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra poètica de Jordi Pere Cerdà.
(Catalunya, 1840 – 1928)
Mestre serraller. Col·laborà amb Joan Oñós a les obres del Palau Güell d’Antoni Gaudí (1886-90).
Treballà a la Sagrada Família, al parc Güell i a d’altres obres del famós arquitecte.
Dades dels Països Catalans 