(Badalona, Barcelonès, 22 setembre 1928 – 28 març 2020)
Escriptor. Presidí el Centre Excursionista de Badalona i la delegació de Joventuts Musicals, en un període d’intensa activitat cultural de les entitats esmentades.
Col·laborà al setmanari “Voz de Badalona”.
És autor de nombroses traduccions i dels assaigs Problemes polítics de l’ensenyament (1966) i La enseñanza, problema político (1967). Preparà d’altres treballs sobre temes relacionats amb l’educació.
(Fals, Bages, 1848 – Barcelona, 1928)
Teòleg jesuïta. Germà de Lluís. S’exilià arran de la Revolució del 1868.
En tornar va ésser professor als centres jesuïtics de formació (Veruela, Tortosa) i catedràtic de teologia a Sarrià (Barcelona).
Escriví un Cursus Theologicus (1905-27).
(Martorell, Baix Llobregat, 25 setembre 1843 – Los Molinos, Madrid, 14 agost 1928)
Militar. Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona (1869) i Gràcia (1870).
Lluità contra els carlins a Navarra (1873-75); passà a Cuba (1876-78) i el 1891 ascendí a general de brigada.
El 1893 fou ferit a Barcelona en l’atemptat contra Martínez Campos. Lluità novament a Cuba (1896-97).
Ascendit a tinent general (1910), fou capità general de les Canàries (1911-12), de Mallorca (1912-14) i de València (1914-15).
(Montgai, Noguera, 4 gener 1848 – Sarrià, Barcelona, 27 octubre 1928)
Religiós escolapi. Ingressà a l’orde el 1865. Fou capità carlí en 1872-76. Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú.
Passà a l’Argentina (1892-99), on fou vicari provincial, i fundà el col·legi de Buenos Aires.
De retorn, fou provincial de Catalunya (1899-1900) i fundà col·legis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos.
Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925.
(Barcelona, 26 maig 1852 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 29 juliol 1932)
Meteoròleg i museòleg. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch. Es casà amb Paulina Pozzali. Fou el segon comte de Bell-lloc i diputat provincial.
El 1899 finançà i fundà l’observatori meteorològic Belloch, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès), i amb el seu amic i col·laborador, Antoni Llorens i Clariana, publicà, a partir del 1901, unes Hojas Meteorológicas d’aparició mensual, primera publicació catalana sobre meteorologia. Acabà cedint el material del seu observatori a la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica.
Del 1924 al 1930 presidí la Junta de Museus de Barcelona, des d’on impulsà l’adquisició de les pintures romàniques de les esglésies del nord del Principat, que ara són al Museu Nacional d’Art de Catalunya, enriquit també amb retaules gòtics, com el cèlebre de Jaume Huguet.
També adquirí per a la Junta col·leccions valuoses, com la d’ex-libris, de Josep Triadó, la de monedes antigues de R. Bosch i Alsina, etc.
Fou germà de:
Francesc Xavier de Mercader i de Zufía (Barcelona, 1861 – 1932) Primer vescomte de Bell-lloc (1924). Militar, fou general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector general de cavalleria, a Barcelona (1927).
Pere de Mercader i de Zufía (Barcelona, 1857 – 1928) Marí. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927.
(Cervera, Segarra, 24 abril 1859 – Tossa de Mar, Selva, 29 maig 1928)
Metge. Es llicencià a Barcelona el 1886. Excel·lí com a conferenciant i propagandista de temes mèdics.
S’establí a Tossa el 1892, on organitzà diverses excavacions que van permetre de descobrir les runes de l’antiga colònia romana. El 1915 fundà el museu de Tossa i, posteriorment, el de Sant Feliu de Guíxols.
Va escriure Una excursió a Tossa (1927).
(el Milà, Alt Camp, 29 novembre 1928 – Barcelona, 11 octubre 2009)
Eclesiàstic. Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat sacerdot el 1951.
Vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament de Tarragona, el 1971 fou consagrat bisbe per a la Seu d’Urgell, fins al 2003. La seva activitat pastoral es caracteritza per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la coresponsabilitat eclesial.
Com a copríncep d’Andorra ha vetllat pel manteniment de la independència nacional i ha afavorit la transformació democràtica de les institucions andorranes.
A partir del 2003 fou bisbe emèrit d’Urgell.
(Catalunya, març 1928)
Manifest literari avantguardista.
Signat per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, reproduït en paper de colors groc i que assolí una gran difusió, en el qual denuncien el Noucentisme i defensen els nous corrents artístics associats al progrés i a la tècnica.
Suscità nombroses controvèrsies.
(Barcelona, 1928 – 22 febrer 2015)
Pintora i esmaltadora. Filla de Josep Mainar i Pons. Es formà a l’Escola Massana i aviat es convertí en figura important de l’art de l’esmalt.
És autora de l’antependi de l’altar major de Montserrat (1959).
Fou distingida amb el primer premi de l’Esmalt a la III Biennal Hispanoamericana (1955).
(Barcelona, fi segle XIX – després 1928)
Entitat proteccionista. Creada amb l’objectiu de defensar els interessos de l’estament comercial i industrial davant del govern espanyol.
Durant la seva existència elaborà un programa amb les aspiracions de Catalunya en els aspectes fiscal, comercial i polític (1898), participà en el Tancament de Caixes (1899), fet que provocà la seva dissolució, i, una vegada restablerta, defensà la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914).
Entre els seus presidents figuraren Sebastià Torres, que fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901.
Dades dels Països Catalans 