(Catalunya, 1927 – )
Societat de filatura de cotó i producció d’energia elèctrica.
Tenia fàbriques de filats a Sant Martí de Centelles, i de teixits a Tona. Considerada com una de les vint grans empreses de la filatura a l’estat espanyol.
Distribuí a Granollers i a Sant Martí de Centelles l’electricitat que produïa a Segúries i Freixenet.
El 1972 tenia 700 empleats.
Enllaç web: Estabanell
(Barcelona, 7 setembre 1873 – 6 juliol 1927)
Compositor. Deixeble d’Enric Morera.
Fou sotsdirector de la coral Catalunya Nova i fundador i director de les corals Nova Catalònia i Germinal (1909). Fou professor de l’Acadèmia Granados.
Compongué obres escèniques: La dama d’Aragó (1906), Ofèlia (1907) i L’aigua de la vida (1911).
(Barcelona, 7 abril 1925 – 5 setembre 1927)
Setmanari esportiu. Fundat i codirigit per Vicenç Bernades i Antoni Vila.
Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític. S’hi destacà Antoni Vila (Crítias), amb els comentaris intel·lectualitzats sobre boxa, entre d’altres.
En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la redacció s’incorporà al diari “La Nau” i feren el setmanari “La Nau dels Esports” (1929-30).
(Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 1857 – 15 novembre 1927)
Agricultor i polític. Davant la crisi vinícola produïda per la fil·loxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la. Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien.
Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou alcalde de Barberà (1888), diputat a les corts per Valls (1917), senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana (1907) i director del Banc de Valls.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues, 1840 – Barcelona, 4 juliol 1911)
Editor. Amb el seu germà Pau, i mostrant un notable esperit d’empresa que li feia suplir la manca inicial de mitjans, posà les bases de la poderosa editorial del seu nom.
El seu germà fou Pau Espasa i Anguera (la Pobla de Cérvoles, Garrigues, 1835 – Barcelona, 1927) Editor. Col·laborà a les primeres iniciatives del seu germà fins al 1879, any en què es retirà del negoci.
(Barcelona, 22 desembre 1927 – 20 agost 2022)
Promotor, mecenes i activista cultural. Militant catalanista, participà en els principals actes d’afirmació nacionalista dels anys 1950 i 1960 i posteriorment intervingué en l’Assemblea de Catalunya, la fundació del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana, etc.
Ha estat també un dels principals patrocinadors de diverses iniciatives culturals, com Edigsa, Cavall Fort i el diari Avui, etc.
Autor del llibre de memòries Amb “C” de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 1917 – 1927)
Societat fabricant d’automòbils. Fundada per Francesc Batlló i Godó, amb la cooperació familiar.
La seva producció anual fou de més de mil unitats, i serví per a l’experimentació de problemes metal·lúrgics. Fabricà també camions per a l’exèrcit.
El 1928 es fusionà amb la societat Ricart, que construí els automòbils Ricart-España.
(Azul, Buenos Aires, Argentina, 1927 – Barcelona, 26 juliol 2015)
Pintor. Fill d’emigrants catalans. Des del 1975 residí a Barcelona.
La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l’abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic.
Utilitza sovint el collage.
(Barcelona, 24 juliol 1879 – 9 agost 1927)
Assagista i dibuixant, conegut pel pseudònim de Brand.
Personatge polèmic i d’esperit revolucionari, suscità molts recels i controvèrsies, reflectits sovint a la premsa.
Director de “Justícia Social”, on explicità el seu socialisme.
El seu llibre més conegut fou Carnet d’un heterodox (1926). Escriví també els assaigs El Xagai (1924), El bon doctor (1924), L’ànima trista (1925) i L’oci d’un filòsof (1928).
(Barcelona, 25 abril 1864 – 10 setembre 1927)
Professor de filosofia. Catedràtic de metafísica a la universitat de Valladolid (1889) i de lògica fonamental a la de Barcelona (1894), de la qual fou vice-rector (1924), càrrec al qual renuncià en ésser elegit senador. Fou membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres (1902).
En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica: Instituciones de metafísica (1891), La filosofía del Dante Alighieri (1896) i Apuntes de lógica fundamental (1904).
Fou cònsol general de Bolívia.
Dades dels Països Catalans 