(Barcelona, 1927 – 30 març 2014)
Pintor. Estudià dret i també estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Durant els anys 1950 treballà assíduament a l’Amèrica del Sud.
És conegut internacionalment com a retratista.
(Montesquiu, Osona, 20 gener 1927 – Santiago de Xile, Xile, 28 agost 2016)
Pintor. Anà a residir a Xile, on ha exposat amb molt bon èxit.
Hi ha fundat el grup “Signo”, que exercí una gran influència renovadora sobre les activitats artístiques en aquell país.
(Barcelona, 4 maig 1860 – 1 març 1927)
Escriptor. Traduí la Divina Comèdia. La major part de les seves obres són peces teatrals per a ser representades en centres morals, tasca en la qual esmerçà llargs esforços.
El papa Benet XV el distingí amb el títol de marquès de Balanzó.
(Valls, Alt Camp, 13 maig 1927 – Barcelona, 18 gener 1999)
Poeta i eclesiàstic. Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i de Madrid.
Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita, tot i que és mestre en gai saber i ha guanyat premis com el Ribas i Carreras (La nit dels àngels, 1974) i el Carles Riba (D’un torsimany al bosc, potser, 1981).
Ha estat inclòs a Antologia de sacerdots poetes (1975).
(Barcelona, 26 octubre 1853 – Buenos Aires, Argentina, 23 abril 1927)
Filòleg i escriptor en castellà. El 1889 s’establí a Buenos Aires, on es convertí en un dels intel·lectuals més estimats de l’Argentina.
La seva producció és molt abundant, es destaquen llibres de poesia, una Gramática de la lengua castellana (1892), molt difosa, Los catalanes en la defensa y reconquista de Buenos Aires (1800-07), De algunos catalanes ilustres en el Río de la Plata, etc.
(Manresa, Bages, 22 desembre 1927 – 11 març 2013)
Químic. Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg.
Hom el considerà una autoritat en química de la llana, de detergents i de proteïnes.
Degà del Col·legi de Químics de Catalunya i Balears, president del Comitè Europeu de Detergents i de l’Associació Internacional de Químics Coloristes Tèxtils, el 1974 fou nomenat director general d’indústries químiques i tèxtils, i director del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya (1985 i 1998).
El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Catalunya, 1927 – 1939)
Primera institució escolta catalana. Creada gràcies a la iniciativa de Josep M. Batista i Roca.
El 1928 organitzà el primer campament general i el 1933 s’uní als Guies Excursionistes, amb els quals creà el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya i Guies.
El 1936 s’unificaren amb els Boy Scouts de Catalunya.
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 27 octubre 1927 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 octubre 1982)
Pintor. Instal·lat i actiu a Mèxic d’ençà del 1945.
Les seves obres inicials poden ésser inscrites dins d’un expressionisme que progressivament s’anà depurant sense perdre mai, però, un caràcter fortament dramàtic.
Integrat plenament en la vida artística i cultural mexicana es dedicà també al muralisme i féu obres a la facultat d’economia de la universitat autònoma de Mèxic i també al museu d’història de Chapultepec. En aquestes creacions s’apartà de la tradició més característica de l’escola mexicana canviant el caràcter al·legòric pel decorativista.
Féu també obres d’escultura i d’art tèxtil i fou així mateix un destacat docent i promotor cultural.
(Manresa, Bages, 1855 – Barcelona, 17 agost 1927)
Periodista i escriptor. Fundà a Manresa “El Cordoner” (1876), “La Montaña” (1880), “Revista Catalana” (1881) i “Diario de Manresa”.
Escriví poemes (Brots primerencs, 1880, i Faules alemanyes en vers català, 1881), obres teatrals còmiques (A les fosques, 1889) i assaigs (Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España, 1886).
(Barcelona, 10 novembre 1927 – 24 agost 1996)
Director musical i pedagog. Fill d’Artur Martorell i Bisbal i germà de Josep Maria i de Montserrat.
Fundador (1951) i director de la Coral Sant Jordi. Catedràtic d’història de la música a la Universitat de Barcelona des del 1983 (professor des del 1970).
S’especialitzà en la direcció coral i donà cursos sobre aquesta matèria a diverses ciutats europees. Fou director artístic de l’“Antologia Històrica de la Música Catalana”.
També va ser diputat al Parlament de Catalunya.
Rebé nombrosos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1984) i la medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1991).
Dades dels Països Catalans 