(Barcelona, 4 maig 1860 – 1 març 1927)
Escriptor. Traduí la Divina Comèdia. La major part de les seves obres són peces teatrals per a ser representades en centres morals, tasca en la qual esmerçà llargs esforços.
El papa Benet XV el distingí amb el títol de marquès de Balanzó.
(Barcelona, gener 1923 – abril 1927)
Publicació mensual de la Federació de Dependents de Catalunya.
Patrocinada pel CADCI, va difondre les reivindicacions dels dependents catalans i observa una actitud crítica davant la dictadura de Primo de Rivera.
(Barcelona, 5 desembre 1862 – 30 novembre 1927)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
La tècnica i els procediments pictòrics que emprà seguien les línies acadèmiques dels quals és un exemple palès l’obra titulada Taller de tintoreria (1886).
Són interessants, tanmateix, els dibuixos a la ploma que féu per a “La Il·lustració Catalana” i “L’Avenç”.
(Lleida, 1857 – Barcelona, 1927)
Pintor i decorador. Inicià els estudis a Lleida i, tot seguit, es traslladà a Barcelona. S’inicià en l’art decoratiu i l’escenografia i treballà amb Soler i Rovirosa.
Decorà el nou teatre de Barbastre, com també moltes cases i palaus particulars de Barcelona.
També projectà les vidrieres de la catedral de Lleó.
(Lladó, Alt Empordà, 27 abril 1890 – 6 novembre 1927)
Pintor. Es formà a l’Escola de Bells Oficis d’Olot i tingué com a mestre Iu Pascual.
Viatjà per Itàlia, on amplià estudis, així com a Bèlgica i a França. Exposà a Barcelona, Girona i Figueres.
Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports.
Com a pintor, conreà diversos gèneres, però sobresortí sobretot com a pintor del paisatge empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme.
(Budapest, Hongria, 10 juny 1927 – Barcelona, 17 maig 2002)
Futbolista i tècnic. El 1950 va arribar a Espanya fitxat pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual, esdevingut una estrella, va guanyar quatre campionats de Lliga i quatre de Copa, entre altres títols.
Nacionalitzat espanyol el 1951, va formar part també de la selecció espanyola.
El 1963, poc abans de retirar-se, va jugar una breu temporada amb el Club Esportiu Espanyol.
Com a tècnic va ésser seleccionador espanyol del 1969 al 1980 i va entrenar, entre altres, el Futbol Club Barcelona entre el 1980 i el 1982.
(Manresa, Bages, 8 març 1886 – Buenos Aires, Argentina, 26 agost 1927)
Músic. Director de l’Orfeó de Manresa, col·laborà amb Raquel Meller i Lola Membrives.
A partir del 1913 s’instal·là a Buenos Aires, on compongué tangos molt cèlebres.
(Calaf, Anoia, 14 març 1849 – Manresa, Bages, 4 febrer 1927)
Industrial i comerciant. Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctrica a Viladecavalls.
El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els cèlebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.
(la Coromina, Cardona, Bages, 19 desembre 1927 – Vic, Osona, 28 juny 2009)
Eclesiàstic. Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968.
Fou bisbe auxiliar de Barcelona (1968-83). El 1983 fou nomenat bisbe de Vic.
Expert en doctrina social de l’església, fou catedràtic, degà i sotsdirector de l’Institut Social Lleó XIII de Madrid. Doctor en teologia per la universitat pontifícia de Comillas i en ciències socials per la universitat pontifícia de Salamanca.
Entre les seves obres destaquen Recepció episcopal de la Rerum novarum a la Tarraconense (1991) i Santa Maria de les feines senzilles (1998). Col·laborà en les obres Cursos de doctrina social catòlica (1967) i Manual de doctrina social de la Iglesia (1993).
(Igualada, Anoia, 1927 – )
Físic. Obtingué a Londres el doctorat en física de metalls (1965) i en ciències (1979).
Treballà en el camp de la física industrial a Madrid, i després ho féu en el de la indústria com a investigador del 1957 al 1961. A partir de llavors ha ocupat diversos càrrecs a Anglaterra on fou professor de ciència de materials a la universitat de Londres.
Ha estudiat la teoria de defectes i plasticitat dels cristalls i les propietats mecàniques dels sòlids.
És autor de més de quaranta articles especialitzats i ocupà diversos càrrecs consultius i de gestió a la universitat de Londres.
Dades dels Països Catalans 