Arxiu d'etiquetes: 1926

Arribas i Palau, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 3 gener 1926 – Palma de Mallorca, 28 octubre 2002)

Arqueòleg. Començà com a medievalista (La conquista de Cerdeña, tesi doctoral). Catedràtic de prehistòria i d’etnologia de la universitat de Granada, d’on fou nomenat professor emèrit (1988), i de prehistòria a la de Palma de Mallorca.

Ha treballat especialment sobre les primeres edats dels metalls de la península ibèrica. Un dels directors de les excavacions de la Fundació Bryant a la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia).

Ha excavat i publicat nombrosos treballs, d’entre els quals: Poblado y necrópolis de los Millares en col·laboració amb Martín Almagro (1963), The Iberians (1964), Cada piedra es un mundo (1972), Lecciones de Prehistoria (1974) i Pollentia? I i II (1977 i 1978, amb col·laboració amb Miquel Tarradell i D.E. Woods) i El barco de El Sec (Costa de Calvià, Mallorca) (1987).

Jubilat l’any 1988, va continuar el seu treball de recerca amb la direcció de les excavacions als jaciments de Los Millares i Pollentia.

Aranda i Ezquerra, Vicenç

5 Respostes

(Barcelona, 9 novembre 1926 – Madrid, 26 maig 2015)

Realitzador cinematogràfic. Format a França. Ha estat inclòs en el grup dit Escola de Barcelona.

El 1964 dirigí, juntament amb Romà Gubern, Brillante porvenir, al que seguiren Fata Morgana (1965), Clara es el precio (1974), Cambio de sexo (1977), La muchacha de las bragas de oro (1980), Asesinato en el Comité Central (1981), Fanny Pelopaja (1984), El Lute, camina o revienta (1987), Si te dicen que caí… (1989), Amantes (1991, que triomfà als premis Goya), La pasión turca (1994), Libertarias (1995), entre d’altres.

Establert a Madrid, ha realitzat la sèrie televisiva Los jinetes del alba (1989).

El 1988 rebé el Premio Nacional de Cinematografía.

Amic de les Arts, L’

6 Respostes

(Sitges, Garraf, abril 1926 – març 1929)

Revista mensual il·lustrada. D’inspiració avantguardista, dirigida per J. Carbonell i Gener.

Entre els col·laboradors, cal fer esment de Josep Vicenç Foix, Sebastià Gasch, Salvador Dalí i Federico García Lorca.

Contribuí a la difusió dels corrents artístics avantguardistes i fomentà la polèmica.

Alsina i Clota, Josep

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, 14 gener 1926 – Barcelona, 4 juny 1993)

Catedràtic de grec a la universitat de Barcelona. Ha traduït Teòcrit i Eurípides al català per a la Fundació Bernat Metge, a la qual pertanyia, i Llucià de Samosata, al castellà.

A més de col·laboracions a revistes especialitzades, és autor, entre d’altres obres, de Mitología griega (1962), i d’una Literatura griega (1967).

Aleu, Antoni de P.

2 Respostes

(Barcelona, 1847 – oceà Atlàntic, 1926)

Periodista i advocat. Emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires, on estudià la carrera de dret. Posteriorment hi fundà el Centre Català, del qual fou president.

Dirigí el “Diario Español” i fundà (1876) “L’Aureneta”, primera revista en català que apareixia a l’Amèrica del Sud. Ocupà diversos càrrecs públics a l’Argentina, on fundà la Creu Roja.

Integrat a l’ideari regionalista, fou el que lliurà a la Mancomunitat de Catalunya la bandera regalada pels catalans d’Amèrica. Publicà escrits apart dels periodístics.

Morí a bord del transatlàntic Washington, tornant d’una estada a Catalunya.

Torres i Mestres, Estanislau

1 Resposta

(Barcelona, 11 abril 1926 – 15 març 2021)

Escriptor. De formació autodidàctica i actiu en el món de l’excursionisme. Es donà a conèixer amb reculls de narracions breus, com Fum d’ara (1959) i La xera (1962, premi Víctor Català), als quals seguiren El foc i la cua (1966) i Foc a l’albera (1974),

Com a novel·lista, adscrit a un realisme personal, ha publicat L’altre demà (1964), Els ulls i la cendra (1966), Els camins (1966), La derrota (1966), Castelladral (1969), Estimada Teresa (1974), La bossa de Bielsa (1977) i El mal que m’heu fet (1978, premi La Dida 1977).

També ha publicat reportatges sobre la guerra civil: La batalla de l’Ebre (1971), La caiguda de Barcelona (1978), Indrets i camins de la batalla de l’Ebre (1990); el recull d’entrevistes Els escriptors catalans parlen (1973), i altres llibres com El Pirineu (1970), Excursionisme i franquisme (1979) i Visió de l’alta Garrotxa (1987).

Miró i Borràs, Oleguer

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 28 setembre 1849 – 3 abril 1926)

Metge i escriptor. Col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i d’altres publicacions periòdiques. Fundà i dirigí fins a la seva mort la “Revista Ilustrada Jorba” (1908-33), publicació cultural bilingüe.

A part de diverses obres de caràcter professional, és autor de llibres sobre història i folklore, com La misteriosa llum… (1882), Receptari de Manresa. Segle XIV (1900), Aforística mèdica popular catalana… (1900), que és la seva producció més notable, i Biografia i bibliografia del doctor Piguillem (1917).

Metras i Mavet, René

1 Resposta

(Saint-Étienne, França, 1926 – Barcelona, 24 març 1986)

Col·leccionista i marxant d’art. Fill d’una família instal·lada a Catalunya el 1934. Estudià enginyeria tèxtil. Practicà la pintura fins al 1947. Féu amistat amb diversos artistes, amb els quals col·laborà al Club Cobalto 49 i a Dau al Set, on fou el tresorer.

Seduït pel surrealisme màgic, col·leccionà des del 1951 obres dels principals avantguardistes catalans, espanyols i francesos. Edità “El Correo de las Artes” (1958-62), i formà part del Museu d’Art Contemporani de Barcelona promogut pel FAD.

Obrí la galeria René Metras a Barcelona (1962), on presentà obres d’artistes internacionals. Ha format part de diferents jurats i ha col·laborat en les biennals de Venècia i Säo Paulo.

Matute i Ausejo, Anna Maria

1 Resposta

(Barcelona, 26 juliol 1926 – 25 juny 2014)

Escriptora en castellà. Narradora realista, professà una estètica, amb residus romàntics, que cerca un equilibri entre la relació lírica i el testimoni objectiu. Ha rebut els premis Café Gijón (1953), per Fiesta al noroeste, Planeta (1954), per Pequeño teatro, el Nacional de Literatura (1958), per Los hijos muertos, el Nadal (1959), per Primera memoria, i el Fastenrath (1969), per Los soldados lloran de noche (1964).

Altres llibres: Los Abel (1948, la seva primera obra), En esta tierra (1956), La trampa (1969), La torre vigía (1971), El río (1974), Cuentos completos (1978), Olvidado rey Gudú (1996). També ha conreat el conte infantil: Los niños tontos (1956), Caballito loco (1962), El palizón de Ulises (1965), Algunos muchachos (1968) o El pie descalzo (1985, premi Nacional de Literatura Infantil).

Entre els anys 1974-75 aparegueren les seves Obras completas. El 1996 ingresà a la Real Academia Española de la Lengua.

Mata i Garriga, Marta

3 Respostes

(Barcelona, 22 juny 1926 – 27 juny 2006)

Pedagoga. Cursà estudis primaris al grup escolar Pere Vila i començà el batxillerat a l’Institut Escola. Es llicencià en pedagogia el 1957, a la Universitat de Barcelona.

Durant el període 1956-65 treballà a la biblioteca de l’escola Talitha, i al poble de Saifores en qüestions de temps i lleure. Els seus veritables mestres, a través de la seva mare, Àngels Garriga, foren Alexandre Galí i Artur Martorell. L’any 1965 s’incorporà a la Institució Pedagògica Rosa Sensat, de la qual ha estat l’ànima des de la fundació de l’entitat.

De la seva obra escrita cal assenyalar Chiribit (llibre de lectura en castellà, 1963). El país de les cent paraules (1967), Quadres de fonologia catalana per a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura (1974), en col·laboració amb Josep M. Cormand, Tris tras (1979), Lletra per lletra (1984) i la sèrie Papalletres (als anys 90).

Membre del PSC-PSOE, fou elegida diputada al congrés (1977) i al Parlament de Catalunya (1980 i 1984).