Arxiu d'etiquetes: Santanyí

Vidal i Vidal, Llorenç

(Santanyí, Mallorca, 26 abril 1936 – )

Poeta i pedagog. Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz (1971), que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi.

Inspector d’ensenyament, del 1963 fins al 1977 residí a Cadis, on continuà els quaderns literaris “Ponent”, iniciats el 1956 a Palma de Mallorca. El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), que ha tingut un ressò internacional.

Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics i escolars i diversos llibres de poesia: El cant de la balalaika (1958), 5 meditacions existencials (1959), Insania terrae (1962), Talaiot del vent (1965; segona edició, augmentada, 1972). Ha escrit, en prosa, la “paràbola pacifista” Petit llibre d’un solitari (1968).

Vidal i Tomàs, Bernat

(Santanyí, Mallorca, 12 novembre 1918 – Palma de Mallorca, 27 març 1971)

Escriptor. Farmacèutic (1945). Ha pronunciat gran nombre de conferències. Moltes de les seves poesies han aparegut esparses en antologies i publicacions periòdiques. Realitzà estudis d’història local molt estimables.

Després dels seus llibres primerencs Mot de gràcies (1947) i Consolació (1949), es consagrà com a narrador amb la novel·la Memòries d’una estàtua (1952), amarada d’un humor fi i molt irònic; després publicà el recull de contes La vida en rosa (1957).

És autor, d’altra banda, dels opuscles La poesia catalana de Célia Viñas (1954), Santanyí y sus calas i Setmana Santa de Felanitx (1958).

Vidal i Ferrando, Antoni

(Santanyí, Mallorca, 9 setembre 1945 – )

Escriptor. És autor de treballs i llibres didàctics, divulgatius i d’investigació de la història de Mallorca, i col·laborà en diversos mitjans de comunicació, com “Diari de Balears”, “Lletra de Canvi”, “El Mirall” i “Lluc”.

La seva obra literària, de caràcter lírica i sincera, aprofundeix la crònica de la crisi de mons perduts o canviants, i no és exempta d’un to sarcàstic.

En poesia ha publicat El brell del jorns (premi Ausiàs Marc, de Gandia, 1985), Racó de n’Aulet (premi Ciutat de Palma 1985), A l’altra lila dels alocs (premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí 1988), Cartes a lady Hamilton (premi Ateneu de Maó 1990), Calvari (premi Josep M. Llompart 1992), El batec de les pedres (premi Joan Alcover 1995), entre d’altres, i, en novel·la, Les llunes i els calàpets (1994) i La mà del jardiner (premi Sant Joan 1999).

Vicens i Picornell, Antònia

(Santanyí, Mallorca, 27 març 1941 – )

Escriptora. Autora d’una obra realista que inclou les novel·les 39 a l’ombra (1968, premi Sant Jordi 1967), La santa (1980), Gelat de maduixa (1984), entre d’altres.

També ha publicat el recull de cartes Primera comunió (1980), el recull de narracions Banc de fusta (1968) i Material de fulletó (1971), i diverses obres de literatura infantil, com L’àngel de la lluna (1997) i Massa tímid per lligar (1998).

Verger i Suau, Rafael Josep

(Santanyí, Mallorca, 10 octubre 1722 – Monterrey, Mèxic, 5 juliol 1790)

Eclesiàstic i missioner. El 1738 entrà al convent de franciscans de Jesús de Mallorca i es graduà en filosofia i teologia. Refusà una càtedra de filosofia a la universitat de Mallorca, i el 1750 se n’anà cap a Mèxic, on treballà en les missions i fou tres anys lector de teologia a la seva universitat.

El 1768 tornà a Mèxic amb 48 sacerdots, amb els quals emprengué una intensa campanya per tots els estats de Nova Espanya i Nou Regne de Lleó. Fou comissari visitador de l’orde franciscà als convents de San Francisco de Pachueca i de Santa Cruz de Quéretaro, i el 1783 fou nomenat segon bisbe de Linares a Nou Lleó. Acabà la catedral i es dedicà a la pacificació del país. Fou l’introductor de noves espècies agrícoles i destacat promotor del progrés material i espiritual de la seva diòcesi.

És autor d’una Historia de los adelantos que han hecho la agricultura, artes y comercio en el Nuevo Reyno de León (inèdita) i d’un Mapa de las Californias, que fou imprès en quatre fulls, i molts altres treballs pastorals i erudits.

Togores, cala en -Mallorca-

(ses Salines / Santanyí, Mallorca Migjorn)

Cala de la costa meridional, al límit dels dos municipis, vora l’estany de ses Gambes.

Llonga, cala -varis geo-

cala Llonga  (Maó, Menorca)  Cala de la riba nord del port de Maó, davant el nucli des Castell. Ha estat urbanitzada modernament.

cala Llonga  (Santa Eulària des Riu, Eivissa)  Cala de la costa oriental de l’illa, que tanca, pel sud, el cap des Llibrell.

cala Llonga  (Santanyí, Mallorca Migjorn)  Cala de la costa meridional, una de les tres que engloba el nucli turístic de Cala d’Or. El segle XVIII hi fou bastit un fortí.

Llombards, es -Mallorca-

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Poble, situat a l’oest de la vila, al camí de ses Salines. Es formà a partir del segle XVII per la parcel·lació d’una antiga alqueria.

El 1789 tenia 40 cases i un petit oratori (Santa Maria), que es convertí en vicaria in capite el 1934. El 1955 s’hi inicià la construcció d’una nova església.

La cala Llombards es troba a la costa, a ponent del port de Santanyí, a la desembocadura del torrent de son Morlà.

Gosta, torre de na

(Santanyí, Mallorca Migjorn) 

(o des cap de ses Salines)  Antiga torre de defensa, de la costa meridional, prop del cap de ses Salines.

Goret Vell, es

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

(o la Costa de Son (o çon) Vidal)  Caseria en curs de despoblament, al nord de la vila.