Arxiu d'etiquetes: 1921

Estevet, L’

(Barcelona, 26 agost 1921 – setembre 1923)

Setmanari popular nacionalista. Fundat per Manuel Carrasco i Formiguera. Amb un estil satíric i humorístic, féu nombroses campanyes nacionalistes i criticà la política oficial de la Lliga.

A partir del 6 de gener de 1922, sota l’empenta d’Avel·lí Artís, inicià una segona època, en la qual col·laborà l’equip de caricaturistes del “Cu-cut!” i assolí una gran popularitat, la qual fou reforçada, pel juny de 1923, en ésser condemnat i empresonat el director, Carrasco i Formiguera, per una caricatura apareguda al setmanari.

Fou suspès definitivament, per ordre governativa, en produir-se el cop d’estat de Primo de Rivera.

Esquerdo i Esquerdo, Àlvar

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 24 febrer 1853 – Barcelona, 25 abril 1921)

Cirurgià. Germà de Pere. Estudià a València i completà la seva formació a Barcelona, on es llicencià (1878) i es doctorà a Madrid l’any següent.

Ingressà a l’Hospital de la Santa Creu el 1880 (en fou metge numerari el 1882), i on fundà el servei de ginecologia. El 1886 obtingué el nomenament de cirurgià de l’Hospital del Sagrat Cor i treballà al costat de Salvador Cardenal.

President de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1891-93) i el 1897 ingressà a l’Acadèmia de Medicina.

Fundà i codirigí la “Revista de Medicina, Cirugía y Farmacia”, formà part del consell de redacció d'”Annals de Medicina”. Col·laborà en diverses revistes mèdiques i publicà algunes obres mèdiques importants.

Costejà la construcció d’unes escoles públiques a la Vila Joiosa (1919).

Duran i Farell, Pere

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 27 febrer 1921 – Barcelona, 11 juliol 1999)

Enginyer de camins i empresari. Executiu del Banco Urquijo a Catalunya, presidí i dirigí un gran nombre d’empreses de projecció pública (Hidroelèctrica de Catalunya, Maquinista Terrestre y Marítima, Hispano-Francesa de Energía Nuclear, Catalana de Gas), les quals sotmeté a un important procés de modernització.

Promotor de la introducció de l’energia nuclear (central de Vandellòs) i del gas natural, fou president del holding Gas Natural (1992-97).

Fou una figura capdavantera en l’evolució industrial de Catalunya des de la dècada 1940-50.

Dòria i Bonaplata, Eveli

(Barcelona, 24 maig 1862 – 22 juliol 1921)

Escriptor, decorador i industrial.

Publicà poemes tradicionals i faules: Música vella (1896), De sol a sol (1899), Branques mortes (1902) i Moneda curta (1908). També un assaig sobre el catalanisme: Lo nostre plet (1900).

Com a industrial, destacà en la construcció de materials per a la decoració.

Deàs i Villar, Josep

(Sant Pol de Mar, Maresme, 26 agost 1837 – Montserrat, Bages, 31 agost 1921)

Abat de Montserrat (1885-1913). Sacerdot (1866), ingressà a Montserrat el 1880.

Completà l’obra restauradora del seu predecessor, Miquel Muntadas, amb l’ampliació dels edificis montserratins.

Fundà l’abadia de Nostra Senyora de Montserrat i el col·legi de Sant Beda de Manila (1895).

Dimití del seu càrrec abacial el 1913.

Creus i Coromines, Teodor

(Barcelona, 15 agost 1827 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 agost 1921)

Advocat i historiador. S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde, dirigí el “Diario de Villanueva y Geltrú” i presidí l’Ateneu.

Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la fil·loxera i un centre preventiu contra les pedregades.

Publicà estudis històrics, especialment al “Boletín de la Real Academia de la Historia”, de la qual era membre, i a “La Renaixença”, i diverses monografies (Guía del monasterio de Santas Creus, 1884; El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú, 1886; Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña, 1888).

Fou el pare de Manuel Creus i Esther.

Coll i Julià, Núria

(Barcelona, 1921 – 21 febrer 1991)

Historiadora. Deixebla de Jaume Vicens i Vives.

S’ha especialitzat en la història política i econòmica catalana del segle XV. Des del 1953 col·laborà a Índice Histórico Español.

Ha publicat Doña Juana Enríquez, lugarteniente real en Cataluña (1462-1467), Aspectos del corso catalán y del comercio internacional en el siglo XV (1954), Aportación al estudio de los patrones y de la propiedad de las naves en Cataluña en la baja edad media (1965) i Una compañía barcelonesa para el comercio de paños (1400-1454) (1970).

Cohí i Grau, Agustí

(el Vendrell, Baix Penedès, 10 juny 1921 – 9 març 2012)

Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i ha dirigit diferents agrupacions corals i instrumentals.

Autor de l’òpera Nausica (1965), de sarsueles, d’obres simfòniques i corals. Ha compost unes 60 sardanes, ha instrumentat nombroses danses populars i ha creat el ballet El celler (1968).

Closas i Lluró, Albert

(Barcelona, 30 octubre 1921 – Madrid, 19 setembre 1994)

Actor. Fill del conseller de la Generalitat Rafael Closas i Cendra.

Exiliat a l’Argentina (1937), estudià amb Margarida Xirgu i hi treballà prop de deu anys fent teatre, cinema i participant en nombrosos recitals de poesia catalana.

Tornat a Espanya cap als anys 1950 es dedicà al teatre en castellà (en català ha interpretat Visquem un somni, de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970), al cinema (Muerte de un ciclista, 1955; Últimas tardes con Teresa, 1984; Esquilache, 1988) i, darrerament, a la televisió.

Cercle Literari de Vic

(Vic, Osona, 1860 – 1921)

Associació. Fundada amb l’intent de lligar les iniciatives individuals dels escriptors vigatans amb el moviment de la Renaixença. Hi participaren, entre altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Martí Genís i Aguilar.

Fundaren periòdics, agruparen una biblioteca de més de 8.000 volums, instituïren premis i celebraren exposicions. El 1862 crearen l’Acadèmia Catalana, que estimulà diverses publicacions i organitzà cursos de català i conferències.

La vida activa de l’entitat es mantingué fins el 1900 (en aquest període havia celebrat 440 sessions literàries i 109 vetllades musicals) i perdurà, amb petites revifalles, fins al 1921.