(el Poal, Pla d’Urgell, 11 agost 1921 – Montserrat, Bages, 29 octubre 2010)
Escriptor i monjo benedictí de la comunitat de Montserrat.
Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.
És autor de la sèrie de fullets Himnari dels fidels, iniciada en 1950, i de petits assaigs sobre temes lingüístics i pedagògics apareguts a revistes especialitzades.
(Tarragona, 1863 – Barcelona, 20 octubre 1921)
Dirigent republicà. Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat.
Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona. Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical.
Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona en diverses legislatures i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida.
Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915.
(la Pobla de Claramunt, Anoia, 13 maig 1921 – Igualada, Anoia, 30 juny 2013)
Poeta. Estudià medicina.
Ha publicat poesia d’avantguarda: Infern quadrivèrtex (1950), Error nicti-lícit (1954) i Macla mínima (1961).
(Barcelona, 9 agost 1890 – 16 juliol 1975)
Escriptor i editor. Publicà revistes esportives en castellà i “La Raça” en català.
Fill de Lluís Millà i Gàcio, enriquí el fons d’obres teatrals de la botiga i l’Editorial Millà del carrer de Sant Pau.
Continuà la sèrie Catalunya Teatral i publicà algunes obres monumentals, com el Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya (1951-54).
Fou el pare de Lluís Millà i Reig (Barcelona, 18 abril 1921 – 26 octubre 2005) Editor. Nét de Lluís Millà i Gàcio, del qual aprengué l’ofici de llibreter.
Continua l’obra de l’Editorial Millà publicant Sant Jordi, patró de Catalunya (1972).
(Barcelona, 9 gener 1921 – 20 gener 2015)
Entomòleg. El 1948 participà a l’expedició científica catalana al golf de Guinea.
Per tal de poder treballar en entomologia exòtica es traslladà a París, el 1956, on col·laborà amb la Unesco. Ha fet nombrosos viatges científics a l’Àfrica.
El 1959 ingressà al Museu d’Història Natural. El 1974 fou nomenat membre honorari de la Institució Catalana d’Història Natural. Treballà als laboratoris de la facultat de Ciències de París.
Ha redactat nombrosos articles científics i també ha participat en múltiples congressos i trobades internacionals sobre entomologia.
(Barcelona, 16 desembre 1850 – 17 setembre 1921)
Militar. Germà de Manuel. Participà en la tercera guerra carlina a Catalunya.
Inventà un tipus de morter, un fusell i un manòmetre.
Especialista en balística, va escriure Balística interior (1890).
Fou comte de Guardiola.
(Barcelona, 1855 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 17 agost 1921)
Col·leccionista i mecenes.
Fundador de l’Escola Massana de Barcelona, dedicada a l’ensenyament de les belles arts i els oficis artístics.
Llegà a la ciutat una important biblioteca de temes sumptuaris i d’indumentària.
(Madrid, 3 novembre 1921 – Galliners, Pla de l’Estany, 6 juny 2013)
Dissenyador industrial. Fill de Rafael Marquina i Angulo.
Soci fundador d’ADI-FAD, professor de l’Escola Elisava i col·laborador de “Cuadernos de Arquitectura”.
Guanyà el Delta ADI-FAD d’or del 1961 pel seu disseny del setrill antidegoteig.
(Lleida, 1860 – Catalunya ?, 1921)
Escriptor i frare dominicà. Féu estudis parcials de medicina i es llicencià en filosofia i lletres. Fou publicista actiu de la premsa catòlica.
El seu orde l’envià a les Filipines. Fou professor del Col·legi de Sant Tomàs, a Manila.
És autor de poesies diverses i d’obres teatrals en castellà, així com d’alguns llibres docents i d’uns Ensayos de una síntesis de los trabajos realizados por las corporaciones religiosas españolas en Filipinas.
Jardí botànic públic. Conté unes 3.500 espècies vegetals provinents d’arreu del món, a més d’una copiosa biblioteca especialitzada.
El creà el botànic alemany Karl Faust, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la formació del jardí, que posteriorment fou enriquit (1930-33) pel jardiner suís Xenon Schreiber.
En la seva formació intervingué també Pius Font i Quer, amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguir l’obra de l’iniciador.
Enllaç web: Marimurtra
Dades dels Països Catalans 