Arxiu d'etiquetes: 1921

Girona i Benet, Maria

1 Resposta

(Barcelona, 25 març 1921 – 8 març 2015)

Pintora. Deixebla i neboda de Rafael Benet. Autodidacta i esposa del pintor Albert Ràfols i Casamada.

Exposà, primerament, amb el grup Els Vuit (1946) i, després, individualment a Barcelona i a Madrid. Participà en els salons d’Octubre i de Maig de Barcelona. Fou professora de l’escola de disseny Eina.

Féu una estada a França i al començament rebé la influència dels fauvistes i dels cubistes; després derivà cap a un estil més simple i de caràcter intimista, proper al neoexpressionisme, i des del 1970 es dedicà al col·lage d’intenció irònica, evocadora dels temps passats.

Garreta i Olivella, Edmon Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 gener 1921 – Solius, Baix Empordà, 1 maig 2017)

Eclesiàstic. Elegit prior del monestir de Poblet el 1953, el 1954 fou beneït primer abat després de la restauració monàstica (1940).

Del 1967 al 1999 tingué al seu càrrec la fundació de Santa Maria de Solius (Baix Empordà).

Garcia i Llort, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1921 – 19 agost 2003)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja i a l’Escola Massana, es presentà per primer cop el 1948 a Barcelona, on ha exposat diverses vegades.

Becat pel govern francès, residí 4 anys a París, i després passà pels EUA, on ha exposat a Nova Orleans i a Nova York.

Resident a Barcelona des del 1960, la seva obra partí del paisatgisme urbà, de tensió expressionista, i s’ha anat apropant a un surrealisme líric.

Signa sempre Garcia-Llort.

Gabernet i Farrán, Joan

Deixa un comentari

(Gra, Segarra, 1921 – Lleida ?, 13 setembre 1987)

Religiós jesuïta. Féu estudis de filosofia i teologia a Sant Cugat del Vallès.

Durant alguns anys fou professor al noviciat de l’orde establert a Raïmat, prop d’Alpicat (Segrià). Col·laborà a la revista lleidatana “Labor”.

Pronuncià bon nombre de conferències i tingué una intensa activitat als cercles religiosos de Lleida, que acabà ocasionant-li una topada que produí el seu allunyament de la diòcesi (1966).

És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967).

Fusté i Viladecans, Felícia

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 gener 1921 – París, França, 4 març 2012)

Pintora, gravadora de vidre i escriptora. Estudià a l’Escola Massana.

Ha publicat dos reculls poètics, el segon dels quals és el titulat Hores infinites (1950).

Fontana i Codina, Enric

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 17 octubre 1921 – Madrid, 26 juny 1989)

Empresari i polític. Lluità a la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès.

Es llicencià en dret i regentà un important negoci familiar d’oli.

Entre altres càrrecs, durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç (1969-73).

Foment de la Sardana de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 març 1921 – )

Entitat. Fundada com a unió dels foments de la sardana dels districtes II i III. L’activitat a la via pública fou intensa durant la Dictadura i fins el 1936.

Publicà alguns llibres sota l’epígraf Biblioteca La sardana i un butlletí mensual.

Amb la paralització de les seves activitats durant la guerra civil i la postguerra, a partir del 1946 tornà a funcionar amb altres noms i de forma semi-clandestina, fins al novembre de 1982 en que recuperà el seu històric nom.

Folgado i Forteza, Vicenç

Deixa un comentari

(Barcelona, 1921 – segle XX)

Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on es presentà individualment el 1951.

Conreà especialment la natura morta, amb una extraordinària minuciositat en el detall, que donà a la seva pintura un ambient que recorda sovint el del realisme màgic.

Foerster Laures, Federico

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 febrer 1921 – 22 desembre 1988)

Arqueòleg. Estudiós de l’arqueologia clàssica catalana, ha dedicat els seus esforços a l’arqueologia submarina, de la qual fou un dels pioners a Catalunya.

Ha fet prospeccions i excavat nombroses restes de naus romanes esfonsades, principalment a la Costa Brava i és autor de diversos treballs: Hallazgos arqueológicos submarinos en Estartit y las Islas Medas, 1960-1970 (1971) o La nave romana de Sa Nau Perduda (Cabo Bagur, Gerona) (1972).

Ferrer i Amer, Joaquim

Deixa un comentari

(Verges, Baix Empordà, 28 abril 1921 – 4 octubre 1996)

Instrumentista, compositor i director. Pertany a una vella nissaga de músics del Baix Empordà.

Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona.

De producció sardanista molt limitada, però d’alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L’avi de casa, Reviu la il·lusió, etc.