(Sarrià de Ter, Gironès, 25 novembre 1894 – Barcelona, 22 gener 1920)
Pintor. Autodidacte. Amb altres fundà l’Agrupació d’Artistes Catalans, de la qual fou teòric i l’home fort.
Visqué, a Girona, amb la pintora polonesa Mela Muttermilch. Morí tuberculós.
(Barcelona, 1920 – 2000)
Violoncel·lista. Filla d’Enric Casals i Defilló i neboda de Pau. Estudià piano i violoncel. Fou guiada pel seu oncle en l’estudi d’aquest darrer instrument, al qual s’hi ha dedicat amb preferència.
Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1942. Ha donat nombrosos recitals.
(Perpinyà, 8 març 1920 – 4 agost 2013)
Escriptor. Professor de català de la JAEC, ha impartit cursos nocturns de llengua catalana per a adults a Perpinyà.
Novel·lista de llenguatge senzill i acurat, ha publicat Un home qualsevol (1979, premi Sant Jordi 1978), La traició (1980), …li tiri la primera pedra (1985, premi Pous i Pagès 1981), I després d’aixó, què? (1982), La cinquena dimensió (1983), El cant de les sirenes (1985) i L’or dels altres (1986).
(Barcelona, 1920 – 1996)
Pintor i gravador. Ha destacat també com a dibuixant.
És autor de notables aiguaforts.
(Càller, Sardenya, Itàlia, 22 agost 1920 – Roma, Itàlia, 20 agost 1987)
Historiador. Catedràtic d’història medieval a la universitat de Càller (1959). Ha promogut les recerques arxivístiques, especialment als territoris de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha publicat molts estudis sobre política, societat i economia en els segles XIV i XV, com: I parlamenti di Alfonso il Magnanimo (1953), La politica italiana di Ferdinando I d’Aragona (1954), Medioevo aragonese (1958), La politica italiana di Martino il Vecchio (1962), Il feudalesimo in Sardegna (1968), Sibilla di Fortià, regina d’Aragona (1969), Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere “el Cerimoniós” (1975), I catalani nel Mediterraneo nel Basso Medioevo: aspetti e problemi (1983).
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juliol 1920 – Barcelona, 8 gener 1961)
Enginyer tèxtil, productor i director de cinema.
El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social.
El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.
(Xàtiva, Costera, 1848 – Madrid, 1920)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Obtingué, tot estudiant, algunes distincions. Rebé una menció honorífica a l’Exposició de València de 1867.
En 1878 s’instal·là a Barcelona. Hi treballà com a il·lustrador de llibres. Realitzà diversos viatges d’estudis per Espanya.
Fou nomenat conservador de l’església d’Alcalá de Henares (1906) i professor de dibuix litogràfic i gravat a l’Escola Nacional d’Arts Gràfiques el mateix any de la seva creació (1909).
(Castellterçol, Moianès, 1863 – 1920)
Pintor. Format a Barcelona.
Pintà diversos retrats per a la galeria de castellterçolencs il·lustres. Conreà també la pintura religiosa.
Fundà a Castellterçol el Museu Gallès, on reuní diverses peces arqueològiques i artístiques.
(Barcelona, 14 abril 1920 – Pasaia, Guipúscoa, País Basc, 22 abril 1947)
“Amador Franco” Polític anarquista. El 1933 ingressà a les Joventuts Llibertàries, i participà activament en els fets revolucionaris del 19 de juliol de 1936; partí cap al front d’Aragó amb la columna Roig i Negre.
Col·laborà a “Acracia”, diari confederal de Lleida, i a “Frente y Retaguardia”, de Barbastre.
Pel maig de 1937, arran de la seva participació en el congrés de les Joventuts Llibertàries de Barcelona, passà a formar part del comitè del Principat i les Illes, com a responsable de cultura i de propaganda.
Acabada la guerra civil, passà pels camps de concentració francesos. Morí afusellat a la presó d’Ondarreta.
(Barbens, Pla d’Urgell, 20 desembre 1875 – Barcelona, 7 novembre 1920)
(Ramon Gener i Isant) Religiós caputxí (1891) i professor de filosofia i teologia.
Publicà una Introductio pathologica ad studium theologiae moralis pro confessoriis (1917) i unes altres obres sobre temes psicològico-morals, com també diversos articles a “Estudios Franciscanos”.
Dades dels Països Catalans 