(Sóller, Mallorca, octubre 1920 – abril 1922)
Suplement del setmanari “Sóller”.
Defensor de la ciutat, de l’art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut.
Publicà articles, versos i traduccions d’importants intel·lectuals de les Illes Balears.
(Salses, Rosselló, 31 març 1920 – París, França, 25 desembre 2013)
Escriptor i polític. Es llicencià en lletres clàssiques. Secretari del Partit Socialista dels Pirineus Orientals (1946), alcalde de Salses (d’ençà del 1947), president de la Unió dels Meres dels Pirineus Orientals (1947), diverses vegades diputat a corts.
Acostat al partit UDR, ha estat nomenat (1972) president-director general de l’ORTF.
Ha publicat novel·les: Les promenades de M. Tripoire (1955), La vigne sous le rempart (1957), i assaigs: La légende de Pablo Casals, Yalta ou le partage du monde (1964).
(Moixent, Costera, 7 juliol 1853 – Madrid, 1 maig 1920)
Militar. Cursà estudis de farmàcia. Participà (1875) en diverses campanyes als Països Catalans i a Navarra (contra els carlins i els cantonalistes), i a Cuba (1876).
Després d’una destinació a Filipines, tornà a Cuba (1894), on comandà les tropes en l’acció de Punta Brava (1896), on morí Antonio Maceo.
Retornat a la Península Ibèrica (1897), ascendí a general de brigada (1908) i de divisió (1914) i fou nomenat (1918) conseller del tribunal suprem de guerra i marina.
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 – Perpinyà, 11 setembre 2011)
“Jordi Pere Cerdà” Poeta i escriptor. Residí a Perpinyà des del 1960, on regentà una llibreria fins al 1976, any en que passà a dirigir la revista “Sant Joan i Barres”. Ha estat un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i ha donat a conèixer en francès la literatura catalana.
Ha publicat La guatlla i la garba (1951), Tota llengua fa foc (1955), Ocells per a Cristòfor (1961) i altres reculls de poesia, que foren aplegats a Obra poètica (1966).
El seu teatre, reflex d’un costumisme camperol, és influït pel de García Lorca: Angeleta (1952), La set de la terra (1955) i altres títols editats el 1980 en el recull Obra teatral. Ha publicat també un llibre de contes i llegendes Contalles de la Cerdanya (1961).
El 1995 va ésser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
(Pollença, Mallorca, 7 juny 1920 – 29 gener 2005)
Poeta i autor teatral.
Autor de llibres de poemes: Vorera de mar (1952), Pollença i poesia (1955), Cursa de braus (1966), A ritme d’hores madures (1966, premi Ciutat de Barcelona), Dionís Bennàssar, El fons de la mar (1979), Torxes de pau (1979) Doscents homes del món (1988); poesia escènica; Vós regnau damunt l’altura.
També va escriure comèdia musical: Somnis de pescador; i monografies sobre la terra natal: Llegendes i tradicions (1985), Històries, tradicions i llegendes (1986).
(Castelló de la Plana, 1920 – )
Revista de la Societat Castellonenca de Cultura. Començà a ésser publicada en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gonzalbo, després.
Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic.
Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral. Entorn de la revista, i editades per la mateixa Societat, hi ha diverses col·leccions de llibres que en complementen les activitats i l’abast.
(Barcelona, 1899 – 1920)
Pintor. Destacà com a paisatgista.
(Palma de Mallorca, 20 novembre 1920 – )
Club de futbol. Acostuma a jugar entre la segona i la tercera divisió estatal.
Té el terreny de joc a l’Estadi Balear d’ets Hostalets.
Enllaç web: Atlètic Balears
(València, 1868 – 1920)
Associació estudiantil. Constituïda amb el nom d’Ateneu de València.
Desplegà una gran activitat cultural i alguns dels seus socis esdevingueren escriptors importants (Teodor Llorente, Blasco i Ibáñez, etc).
Les seves activitats decaigueren arran de la Tercera guerra carlina de 1872-76.
(País Valencià, segle XX)
Títol senyorial, atorgat el 1920 al diputat a Corts per Pego (Marina Alta) i subsecretari del ministeri del treball Josep Jorro i Miranda.
Dades dels Països Catalans 