(Agramunt, Urgell, 22 gener 1834 – Granada, Andalusia, 7 juliol 1918)
Eclesiàstic i publicista. Féu estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona.
El 1861 fou empresonat pels seus escrits de temàtica religiosa, molt polèmics.
Traslladat a Granada, hi fixà la seva residència. Allí es llicencià en teologia (1886) i obtingué una canongia al Sacromonte.
Fundà associacions piadoses i algun col·legi.
(Cassà de la Selva, Gironès, 1885 – 1918)
Pedagog. Col·laborà a les revistes de pedagogia.
Escriví unes Impressions d’un viatge (1916), fruit d’una estada professional a Astúries, on fou mestre de minyons al poble de Salas.
(Badalona, Barcelonès, 3 desembre 1899 – 27 abril 1918)
Periòdic. Adscrit a la Unió Catalanista.
Primerament quinzenal (1899-1901), després fou setmanal.
Hi col·laboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Domènec Martí i Julià, etc.
La col·lecció completa la formen 854 números.
(Barcelona, 1834 – 1918)
Historiador. Ordenat sacerdot el 1854, rector de Sant Joan, a Gràcia (1868-83), i de Santa Anna, de Barcelona, on féu importants reformes.
Col·laborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme. És autor, entre altres obres, d’una Historia de la Revolución de Septiembre (1875), d’una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia (1876) i d’obres religioses en castellà. El 1896 estrenà el drama El llenyataire.
Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.
(Barcelona, 1918 – Palma de Mallorca, 1982)
Malacòleg.
Anà a residir a Palma de Mallorca, on ha aplegat la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de les Balears, en el butlletí de la qual ha publicat des del 1964 nombrosos estudis de classificació de la fauna malacològica de les Illes Balears, del País Valencià i de l’àrea de Múrcia.
(Barcelona, 1918 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 21 gener 2006)
Escriptor. Intervingué en el premi Juan Boscán i fou conseller de l’Instituto de Cultura Hispánica. Inicià la col·lecció catalana “Atzavara” (1951).
La seva poesia –Tannkas del somni (1952), Atzavara (1953), Poemes (1957)- respon a un delicat postsimbolisme.
Conreà la crítica d’art en diverses publicacions.
(Barcelona, 19 juliol 1832 – 31 octubre 1918)
Gravador i medallista. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, amb Antoni Roca i Sallent, i a París (1861-63).
A Madrid va gravar medalles per encàrrec reial i, posteriorment, a Barcelona, fou professor a Llotja.
S’especialitzà en l’aiguafort i el gravat en metall, pel qual va inventar un nou sistema de gravat fotogràfic en talla dolça sobre planxa d’acer, però va morir sense assolir-ne el perfeccionament.
(Palamós, Baix Empordà, 16 maig 1918 – Barcelona, 11 febrer 1996)
Jurista. Es llicencià en dret el 1940 a Barcelona, on treballà de notari des del 1950 fins a la seva jubilació. De 1958 a 1963 portà la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona.
Fou degà del Col·legi de Notaris des del 1973, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, magistrat del tribunal de la Mitra, d’Andorra, i membre emèrit de l’IEC, a la secció de Filosofia i Ciències Socials.
És autor de Cómo se hace un testamento (1960) i Manual de derecho civil catalán (1961). Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels cònjuges.
(Palafrugell, Baix Empordà, 24 abril 1875 – 10 febrer 1918)
Escriptor. Estudià dret a Barcelona.
Fou jutge a Palafrugell, on dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”.
Publicà a les seves pàgines, amb el pseudònim d’Anco Màrcio, unes impressions literàries sota l’epígraf d’Instantànies. Amb aquest títol foren reunides en un volum d’edició pòstuma (1921).
(Catalunya, 25 gener 1918)
Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent. S’hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat.
Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia lliurades al govern espanyol i rebutjades per aquest i pel congrés dies abans.
La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, i a proposta de Marcel·lí Domingo, la redacció de l’Estatut, amb 34 articles i diverses disposicions transitòries.
Preveia el govern autònom de Catalunya, integrat per un parlament, un poder executiu i un governador general; distingia entre facultats de l’estat i les del poder regional i estatuïa unes finances pròpies,
Malgrat que no arribà al congrés a causa de l’oposició del govern espanyol, constituí un valuós precedent del de Núria, sobre el qual influí.
Dades dels Països Catalans 