(València, 2 octubre 1918 – 14 abril 2002)
Compositor. Deixeble de Manuel Palau i Boix.
D’entre les seves composicions destaquen: Nou cançons per a la intimitat (1966) i Trova heptafònica’ (1969), amb les quals es vinculà a l’avantguarda musical, i Lamentació d’amor de Tirant lo Blanc (1972), Espacios sugerentes (1986) i Breve sonata mudante (1994).
Ha estat director de la Coral Polifònica Valenciana i professor del Conservatori de València.
(València, 1915 – 1918)
Grup polític. Fundat amb l’objectiu de reconvertir el blasquisme en un partit valencianista. L’oposició dels caps blasquistes féu fracassar l’intent, com succeí també amb la Joventut Republicana Nacionalista (1918).
Molts dels seus afiliats ingressaren a la Joventut Valencianista.
(Alcoi, Alcoià, 13 novembre 1839 – 16 juliol 1918)
Organista i compositor. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascón i fou organista de l’església de Sant Esteve, de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Col·legi de Sant Josep.
Compongué algunes sarsueles: El primer amor (1867), Un parent de l’altre món (1872), el poema simfònic Primitiva (1879), tres misses de rèquiem per a gran orquestra i una Missa solemne (1911).
(Palma de Mallorca, 1885 – 1918)
Empresa naviliera. Fundada per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor.
Es féu càrrec de les comunicacions regulars entre les Illes Balears, excepte Menorca, i la Península Ibèrica. Arribà a tenir 12 vaixells.
El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Trasmediterrània. El 1945 es creà una nova empresa amb el mateix nom.
(València, 1918 – 1920)
Setmanari anarquista. Fundat i dirigit per Eusebi C. Carbó.
Hi col·laboraren, entre altres, Gaston Leval, Felip Alaira i Salvador Quemades.
(Tona, Osona, 1853 – Solsona, Solsonès, 1918)
Religiós marià. És autor de dues obres piadoses en castellà.
(Castelló de la Plana, segle XIX – 1918)
Escriptor. És autor d’algunes obres teatrals en castellà. La titulada Teresa obtingué un cert èxit.
(Alacant, 8 octubre 1877 – Madrid, 25 maig 1918)
Compositor i director d’orquestra. Actuà en els principals teatres madrilenys.
Escriví nombroses obres, entre les quals es destaca La pajarera nacional, molt representada a Madrid.
(Palma de Mallorca, 1918 – 1936)
Setmanari bilingüe, humorístic, satíric i anticlerical. Fundat, dirigit i pràcticament redactat tot per es Mascle Ros (Jordi Martí i Rosselló). Aconseguí una gran popularitat a Mallorca.
En el període de la Dictadura de Primo de Rivera hagué de canviar de nom diverses vegades: “Pitos y Flautas” (gener-desembre 1928), “Cultura” (gener-desembre 1929) i “Copeo” (gener-desembre 1930).
(la Font d’En Carrós, Safor, 13 desembre 1918 – València, 11 juliol 2000)
Lexicògraf. Quan l’entitat cultural Lo Rat Penat, a València, organitzà uns cursets de català, en fou professor.
Amb Josep Giner féu un Diccionari de la rima (1956). Altres obres seves són Vocabulari castellà-valencià (1967), Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà (1966 i 1973) i Lliçons d’ortografia (1973).
Dades dels Països Catalans 