(València, 1918 – 1920)
Setmanari anarquista. Fundat i dirigit per Eusebi C. Carbó.
Hi col·laboraren, entre altres, Gaston Leval, Felip Alaira i Salvador Quemades.
(València, 1918 – 1920)
Setmanari anarquista. Fundat i dirigit per Eusebi C. Carbó.
Hi col·laboraren, entre altres, Gaston Leval, Felip Alaira i Salvador Quemades.
(Tona, Osona, 1853 – Solsona, Solsonès, 1918)
Religiós marià. És autor de dues obres piadoses en castellà.
(Castelló de la Plana, segle XIX – 1918)
Escriptor. És autor d’algunes obres teatrals en castellà. La titulada Teresa obtingué un cert èxit.
(Alacant, 8 octubre 1877 – Madrid, 25 maig 1918)
Compositor i director d’orquestra. Actuà en els principals teatres madrilenys.
Escriví nombroses obres, entre les quals es destaca La pajarera nacional, molt representada a Madrid.
(Palma de Mallorca, 1918 – 1936)
Setmanari bilingüe, humorístic, satíric i anticlerical. Fundat, dirigit i pràcticament redactat tot per es Mascle Ros (Jordi Martí i Rosselló). Aconseguí una gran popularitat a Mallorca.
En el període de la Dictadura de Primo de Rivera hagué de canviar de nom diverses vegades: “Pitos y Flautas” (gener-desembre 1928), “Cultura” (gener-desembre 1929) i “Copeo” (gener-desembre 1930).
(la Font d’En Carrós, Safor, 13 desembre 1918 – València, 11 juliol 2000)
Lexicògraf. Quan l’entitat cultural Lo Rat Penat, a València, organitzà uns cursets de català, en fou professor.
Amb Josep Giner féu un Diccionari de la rima (1956). Altres obres seves són Vocabulari castellà-valencià (1967), Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà (1966 i 1973) i Lliçons d’ortografia (1973).
(València, 10 desembre 1851 – Santiago de Compostela, Galícia, 6 desembre 1918)
Pintor. Estudià a Roma (1872), on pintà Odalisca, pensionat per la Diputació valenciana. També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor (1875, Diputació Provincial de València).
És autor també d’Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies (Diputació). Treballà en molts cartons per a tapissos.
Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostel·la, on pintà el sostre del paranimf de la universitat. També fou professor a l’Acadèmia de Belles Arts de València.
(Menorca, març 1918 – març 1930)
(FOM) Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de l’illa. Creada sota l’impuls del socialista Lluc Pons i Castell.
El seu quart congrés (es Castell, novembre 1922) decidí per majoria l’ingrés dins la CNT, després de la retirada dels partidaris de la UGT.
Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s’adscriví a la UGT de Balears.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1918 – 22 juliol 2003)
Llicenciat en dret i escriptor. S’inicià, ensems que com a prosista, amb poemes publicats a diverses revistes i amb els versos densos de Primer cancionero (1945) i els evocadors de Los islotes (1955) i El puerto antiguo (1957).
En prosa ha escrit articles i contes i, sobretot, Viaje a Ibiza (1958), un estudi penetrant, de forma treballada, de la terra, el passat i la realitat insulars.
Ha conreat esporàdicament, en prosa i en vers, la llengua catalana.
(Castelló de la Plana, 1867 – 20 desembre 1918)
Periodista. Era notari i membre del Centre Artístic de Castelló.
Escriví molt a la premsa del seu temps, especialment a “La Tribuna” castellonenca, on publicà molts articles que influïren bastant sobre l’opinió pública local.