Arxiu d'etiquetes: 1917

Botet i Sisó, Joaquim

2 Respostes

(Girona, 2 desembre 1846 – 27 gener 1917)

Arqueòleg, numismata i historiador. Col·laborà en diverses publicacions del país i “Lo Geronès” i el diari “La Renaixensa” de Barcelona.

President de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de l’Acadèmia de Bones Lletres i membre corresponent de la Real Academia de la Historia.

De la seva producció destaquen Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporium (1879), Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña (1895), i la seva obra més important, Les monedes catalanes (1908-11), encara avui no superada com a visió de conjunt. Publicà també Condado de Gerona. Los condes beneficiarios (1890) i Cartoral de Carles Many (1905-09). Redactà el volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi.

Bosch i Aymerich, Josep Maria

1 Resposta

(Girona, 18 setembre 1917 – Barcelona, 16 febrer 2015)

Arquitecte i enginyer. Construí l’edifici de Hoechst Ibèrica i el de l’Institut d’Estudis Nord-americans, tots dos a Barcelona, l’hotel Cap Sa Sal, a Begur, la clínica Puerta de Hierro, el Banco de Madrid i el teatre Marquina, tots tres a Madrid.

Hom li atorgà el gran premi d’arquitectura de la Tercera Biennal Hispano-americana d’Art (1956).

Boix i Selva, Emili Maria

6 Respostes

(Barcelona, 19 març 1917 – 12 abril 1999)

Sociòleg. Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i germà de Josep Maria i de Maur Maria. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona.

Ha estat secretari del Comitè de Dret Marítim de Barcelona (1954) i de la càtedra Consolat de Mar de la Universitat de Barcelona i director del departament de sociologia de la facultat de ciències d’aquesta Universitat.

Fou promotor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, del qual fou el primer secretari general (1950-64).

Ha publicat, entre altres obres, Defensa de la persona frente a su alienación por las estructuras (1964), Consideracions sobre l’objecte de la sociologia (1965), Estudios sobre la realidad social catalana (1966), Proceso de unificación del Derecho Marítimo (1966), L’àrea metropolitana de Barcelona, base humana, econòmica i social de Catalunya (1977), Conflictivitat i ruptura en el matrimoni (1979) i Procés a “La Caixa” (1984).

Bloc Republicà Autonomista

7 Respostes

(Barcelona, maig 1915 – 1917)

(BRA)  Organització política. Sorgida de l’escissió d’un grup de militants de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) descontents de la seva aliança amb els radicals de Lerroux (1914). Fou fundat per Marcel·lí Domingo, Francesc Layret, Gabriel Alomar i Àngel Samblancat.

En el seu programa electoral, al costat d’una declaració de principis netament republicana i catalanista, defensà una posició social progressista. Adoptà una línia més extrema que la del grup d’on havia sortit.

Per això va allunyar-se de les capes mitjanes i de la petita burgesia i, en canvi, no pogué atreure la classe obrera, que ja tenia les seves pròpies organitzacions. En conseqüència, va fracassar en les eleccions generals del 1916 i en les provincials de 1917.

Posteriorment, la majoria dels seus efectius formaren en el Partit Republicà Català.

Batlles i Alerm, Joan

2 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental, 23 juliol 1917 – Barcelona, 24 setembre 2017)

Eclesiàstic. Inicià els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona, que es veieren interromputs per la guerra civil, i els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià en teologia. Ordenat de prevere a Roma (1943), retornà a Barcelona, on ocupà diversos càrrecs parroquials fins que fou nomenat professor del seminari (1949).

El 1953 fou designat consiliari diocesà dels Joves d’Acció Catòlica, càrrec des del qual impulsà l’orientació cap als moviments especialitzats. El 1966 visqué intensament la crisi d’Acció Catòlica i el 1968 aconseguí la creació del Centre d’Estudis Pastorals, al servei de totes les diòcesis catalanes, institució que dirigí fins que fou destituït el 1993.

Fou vicari episcopal de Barcelona-sud (1970-81) i del Vallès Oriental i el Maresme (1981-90).

Partidari convençut de l’arrelament de l’Església en la realitat catalana, ha dut a terme una activitat incessant com a conferenciant, predicador i animador de moviments apostòlics. Els seus mèrits foren reconeguts amb la concessió de la Creu de Sant Jordi (1994) i la publicació del llibre homenatge Església i país. Tres testimonis (1995).

Bartrina i d’Aixemús, Francesc

4 Respostes

(Reus, Baix Camp, 1846 – Barcelona, 20 gener 1917)

Poeta. Germà de Joaquim Maria. Començà publicant poesies a diverses revistes de Reus i de Barcelona.

Conegut pel seu llibre de poesies Íntimes i quadrets (1886), d’inspiració senzilla i popular. És autor també de Los cants del laletà (1860), La tardor (1861), Sospir de l’arpa (1862) i El ramet de ginesta (1867), entre d’altres.

Cultivà una poesia amarada de religiositat, i va ser diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.

Baraut i Obiols, Cebrià

1 Resposta

(el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 21 maig 1917 – Montserrat, Bages, 8 juny 2003)

Historiador i monjo de Montserrat.

Ha publicat diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans (Llibre Vermell de Montserrat), texts llatins (Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato, comentaris de Joaquim de Fiore), l’estudi Santa Maria del Miracle (1972) i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i ha reeditat, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre (1965).

Fou fundador (1976) i director de “Quaderns d’Estudis Andorrans” i d’“Urgellia” (1979).

Auxiliar de la Construcció SA, L’

Deixa un comentari

(Barcelona, 1917 – )

Empresa fundada per a la fabricació de ciment i altres materials per a la construcció. El 1949 el capità social era de 18 milions de ptes, que per successives ampliacions arribava a 197,5 milions a la fi del 1967.

Té una fàbrica de ciment pòrtland natural, així com pedreres, a Santa Creu d’Olorda (Barcelona).

Té registrades les marques “Sansón” i “Lacsón”, i participa majoritària a Cementos Canarias SA; Portland Iberia SA, Pacadar Catalana SA, etc.

Assemblea de Parlamentaris (1917)

12 Respostes

(Barcelona, 19 juliol 1917 – Madrid, octubre 1917)

Reunió extraordinària de diputats i senadors.

Davant la crisis social, política i militar de l’estat espanyol, els parlamentaris de tots els partits polítics, a iniciativa de la Lliga Regionalista, exigiren unes corts constituents que emprenguessin la reforma del país.

La vaga revolucionària del mes d’agost forçà la dimissió d’Eduardo Dato, però alhora espantà la burgesia i Francesc Cambó acceptà que la Lliga entrés a formar part d’un govern de concentració nacional format per conservadors i liberals, i s’estroncà el moviment reformista.

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

23 Respostes

(Barcelona, 1917 – )

(AHCB)  Dipòsit documental. Format el primer quart del segle XX amb la documentació de l’antic arxiu municipal i amb diversos fons sobre la història de la ciutat.

Radicat a la Casa de l’Ardiaca, forma part de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona i té diverses seccions: el fons de documentació municipal, que conté registres datats a partir del segle XIV i privilegis reials; el notarial; el judicial, que comprèn les escriptures del veguer; el corporatiu, referent als gremis i a les confraries de la ciutat, etc.

Enllaç web:  Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona