Arxiu d'etiquetes: 1917

Darder i Llimona, Antoni

(Barcelona, 1858 – 21 octubre 1917)

Veterinari. Fill de Jeroni Darder i Feliu, i germà de Francesc.

Investigà sobre la triquina i fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.

Cuspinera i Oller, Climent

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 juny 1842 – 26 setembre 1899)

Compositor i escriptor. Col·laborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de diferents cors populars i fundà l’Euterpe Caldense.

Compongué obres de música religiosa (Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist), corals (Los segadors, Los llenyaters) i sarsueles (La mar vella, El maldito).

Publicà articles de crítica musical a “El Diluvio” i al “Diario de Barcelona”, els volums de poesia Flors boscanes (1878) i Primavera (1880), i una Guía cicerona del viajero o bañista en Caldas de Montbuy (1873).

Fou el pare del poeta Ramon Cuspinera i Vendrell  (Barcelona, 1888 – 1917).

Curiel Gutiérrez, Fausto

(Villegas, Castella, 1871 – Montserrat, Bages, 1917)

Historiador. Monjo de Montserrat (1899).

Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil. Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia (Austràlia), i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d’on fou bibliotecari.

Publicà treballs històrics a la “Revista Montserratina”, i edicions de mestres d’espiritualitat, com García Jiménez de Cisneros.

Cuca Fera -setmanari-

(Barcelona, 19 abril 1917 – 8 agost 1917)

Setmanari humorístic, nacionalista català, un dels millors del seu moment (17 números).

Promoguda des de la Lliga Regionalista, inspirada per Josep Carner i amb la direcció artística de Josep Aragay.

Foren col·laboradors habituals importants escriptors i il·lustradors del moment.

Chia i Bajandas, Manuel de

(Girona, 16 gener 1856 – Barcelona, 2 abril 1917)

Metge i malacòleg. Col·laborà en la “Revista de Gerona” i “Revista de Ciencias Históricas” de Barcelona, i fou director de “Las Ciencias Médicas”.

Publicà entre altres treballs, Catálogo de los moluscos cretáceos, terrestres y fluviales de la provincia de Gerona (1886), Nota de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona (1887) i Fauna malacològica de Catalunya (1916).

Centre Comarcal Lleidatà

(Barcelona, 1917 – )

Entitat recreativa. Sobretot d’ençà del 1956, ha exercit una influència cultural amb la publicació d’un butlletí mensual, gairebé tot en català, i la celebració de cursets, sessions literàries i exposicions.

Té un quadre escènic, una coral i un esbart folklòric.

Enllaç:  Centre Comarcal Lleidatà

Catalana, Editorial

(Barcelona, 1917 – 1923)

Editorial. Fundada per elements de la Lliga Regionalista. En fou director literari Josep Carner.

Publicà dues grans col·leccions: Biblioteca Catalana -d’autors del país- i Biblioteca Literària -d’autors estrangers-.

Fou també un trust de revistes: “D’Ací i d’Allà”, “Economia i Finances”, “Agricultura i Ramaderia” i “Catalunya Marítima”.

Des del 1923 gairebé totes les publicacions van ésser continuades per la Llibreria Catalònia.

Castellar i Serra, Ernest

(Barcelona, 4 setembre 1855 – 1 juliol 1917)

Advocat i polític. Llicenciat en dret el 1874 i doctorat el 1876.

Membre del partit conservador, fou regidor i primer tinent d’alcalde de la capital, i posteriorment diputat i senador per Tarragona.

Publicà diversos escrits de caràcter jurídic i polític, com La codificación civil con un resumen de las legislaciones forales (1879).

Calvet i Pintó, Eduard

(Barcelona, 6 febrer 1875 – 2 agost 1917)

Industrial cotoner i polític. President del Foment del Treball Nacional, milità en el Centre Nacionalista Republicà i després en la UFNR, de la qual fou membre de la junta directiva.

Fou diputat per Arenys de Mar (1907) a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona (1914). Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, celebrat a Barcelona el 1911. Presidí el consell d’administració d’“El Poble Català” i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914.

Caldes de Montbui, marquesat de

(Catalunya, segle XX)

Títol, concedit el 1917 a Anna Girona i Vidal, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, alcalde de Barcelona, el fill i successor dels quals és l’historiador Carles Sanllehy i Girona.

Al fill segon, Manuel Sanllehy i Girona, li fou atorgat el 1919 el comtat de Caldes de Montbui.