(Palma de Mallorca, 13 novembre 1859 – 9 gener 1917)
Erudit i bibliòfil. Fill de Tomàs Aguiló i Forteza. Estudià dret a València, i exercí d’arxiver en diverses institucions mallorquines.
Col·laborador de Josep Maria Quadrado i director del “Bolletí” de la Societat Arqueològica Lul·liana, entitat de la qual fou president (1899-1917).
Publicà textos històrics relatius a l’illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles.
(Barcelona, 17 març 1917 – 12 gener 2011)
Pintora. Filla del pintor Joan Llimona i Bruguera, i germana de Mercè. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Ha destacat com a paisatgista.
(Lleida, 1915 – 1917)
Organització juvenil. Fundada i dirigida per Humbert Torres i Alfred Peranya.
L’any 1917 s’unificà amb el Bloc Republicà Autonomista i formà el Partit Republicà Català. A l’inici de la II República s’integrà a l’Esquerra Comunista de Catalunya.
(Girona, 1850 – 1917)
Pintor. Fou un artista senzill, pintor d’una gran quantitat d’ex-vots.
Santiago Rusiñol s’hi inspirà per escriure l’obra El pintor de miracles.
(Sant Sebastià, Pais Basc, 1813 – Madrid, 1887)
Militar. Fou capità general de València (1856-57 i 1858-60) i de Catalunya (1865), i fou creat comte del Serrallo.
Fou el pare de Ramón de Echagüe y Méndez-Vigo (Madrid, 1852 – 1917) Militar. Lluità en la Tercera Guerra Carlina, en la qual es destacà en la presa de la Pobla de Lillet, fet pel qual fou condecorat i ascendit. Del 1911 al 1913 fou capità general de València.
(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1917)
Metge. Germà de Joaquim Maria. S’establí a Barcelona, on destacà pels seus estudis d’hidroteràpia.
El 1883 fundà l’Institut Hidroteràpic de Barcelona. Dos anys després publicà un “Boletín de Hidroterapia”.
És autor de notables escrits professionals.
(Reus, Baix Camp, 24 octubre 1917 – 1976)
Poeta. De formació autodidàctica.
Influït per Carles Riba i Josep Vicenç Foix, publicà Gamma (1946), Desfent silencis (1950), Els set pecats capitals (1963), Declaro pertot i enlloc (1963) i No us dono el braç a tòrcer (1976).
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 setembre 1872 – Barcelona, 5 setembre 1917)
Geògraf, arqueòleg i historiador. Juntament amb Juli Soler descobriren el conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues), les quals donà a conèixer per articles i conferències.
Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat i en el Butlletí del qual col·laborà, així com en la Geografia de Catalunya de Carreras i Candi, de la qual féu el volum de la província de Lleida.
Una altra obra seva és España regional.
(Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 3 desembre 1917 – 6 juliol 1986)
Escultor. Autodidacte. Exposà escultures femenines de pedra i bronze a les Exposiciones Nacionales de Barcelona (1944) i Madrid (1945).
S’integrà al grup Lais i fou un dels signants del Manifest Negre (1949).
La seva obra es caracteritza per una certa influència arcaïtzant.
(Palma de Mallorca, 26 gener 1840 – Tortosa, Baix Ebre, 5 setembre 1917)
Escriptor i jesuïta. Exiliat arran de la revolució del 1868, visqué després a València, Palma de Mallorca, Barcelona i, en especial, a Tortosa, dedicat als estudis lexicogràfics sobre els clàssics espanyols.
Destacà el treball Prontuario de hispanismos y barbarismos (1908, 2 volums).
També és autor d’obres pietoses i d’apologètica, com El triunfo social de la Iglesia Católica (1910, 2 volums).
Dades dels Països Catalans 