Arxiu d'etiquetes: 1917

Mercader i Riba, Joan

(Igualada, Anoia, 14 setembre 1917 – 24 novembre 1989)

Historiador. Membre de l’Escola d’Història Moderna del Consell Superior d’Investigacions Científiques, fundà el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i en fou el secretari general, d’ençà del 1947.

Especialista en història catalana i hispànica dels segles XIX i XX, de la seva obra destaquen La ideologia dels catalans de 1808 (1952), La Ciutat d’Igualada (1953), Els Capitans generals (1957), Felip V i Catalunya (1968), José Bonaparte, rey de España, 1808-1813 (1971), Catalunya i l’Imperi napoleònic (1978), Catalunya napoleònica (1982) i Estructura del estado Español Bonapartista (1984).

Mas i Peñas, Tomàs

(Reus, Baix Camp, 1834 – Segua La Grande, Mèxic, 1917)

Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Filipines, on assolí un gran prestigi.

Fruit de les seves observacions foren unes Cartas edificantes de las Misiones de la Compañía de Jesús en la isla de Mindanao (1879-82).

El 1879 fou destinat a Mèxic.

Martí i Julià, Domènec

(Barcelona, 3 juny 1861 – 20 juny 1917)

Metge i polític. Exercí la psiquiatria, dirigí l’Institut Frenopàtic de les Corts i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia.

Nacionalista i esquerrà, presidí la Unió Catalanista (1903-06), intentà de donar-li, juntament amb Serra i Moret, un caràcter socialista que una bona part dels seus adherents va refusar. Participà en la Solidaritat Catalana.

Dirigí “La Renaixença” i també va col·laborar a “Renaixement” i “La Nació”, entre d’altres.

Publicà un recull dels seus articles polítics intitulat Per Catalunya (1913) i diverses monografies sobre psiquiatria.

Martí i Camps, Ferran

(Barcelona, 1917 – Ciutadella, Menorca, 1993)

Escriptor. Sacerdot (1943), des de jove residí a Menorca, on ocupà els càrrecs d’arxiver diocesà i de professor al seminari de Ciutadella.

Col·laborà en les revistes “Monte Toro” i “Serra d’Or” i en el diari “Menorca”.

Autor de nombroses poesies i obres en prosa, la majoria inèdites, publicà novel·les breus d’ambient històric menorquí: Xilografies menorquines (1965), Un campaner (1965) i El rellotge de caixa (1967), i el llibre de narracions curtes de divulgació històrica Estampes mallorquines del segle XVII (1975).

Macià i Pons, Pau

(les Borges Blanques, Garrigues, 24 març 1917 – Barcelona, 5 maig 1980)

Pintor i cartellista. Conreà la pintura mural religiosa. També fou conegut com a il·lustrador. 

El 1946 fou nomenat professor de l’Escola Massana.

El 1952 guanyà el premi del cartell anunciador del XXXV Congrés Eucarístic de Barcelona.

Macau i Vilar, Frederic

(Figueres, Alt Empordà, 1 gener 1917 – Barcelona, 1970)

Enginyer de camins i geòleg. Professor de la Universitat de Madrid.

Treballà a les Illes Canàries i plantejà la modernització de l’estructura viària de Girona.

Obres principals: Evolución sedimentaria del delta del Ebro (1962) i Geología, viento y geometría (1966).

Lorenzale i Rogent, Ramir

(Barcelona, 29 gener 1859 – 27 desembre 1917)

Pintor. Fill de Claudi Lorenzale. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París. Exposà a Barcelona i a Madrid.

Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres al·legories (Wagner, Verdi i Massenet) del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1908).

Tant els treballs d’aquest tipus com les seves pintures de cavallet s’adscriuen al realisme anecdòtic.

Llovet i Miserol, Ramon

(Barcelona, 7 agost 1917 – 2 agost 1987)

Pintor. Format amb Josep Mestres i a l’Escola de Llotja.

Es presentà el 1951 a la sala Argos de Barcelona, i immediatament ja féu una exposició individual a París.

El seu estil és una síntesi d’expressionisme i ingenuisme.

Guanyà, entre altres premis, la medalla d’or de la diputació de Mallorca.

Lleget i Colomer, Màrius

(Granollers, Vallès Oriental, 22 octubre 1917 – Barcelona, 31 juliol 1988)

Escriptor. Ha estat fundador de la Secció Interplanetària de la Societat Astronòmica Aster. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. La majoria dels seus articles fan referència a exploracions espacials i submarines.

És autor de l’opuscle La conquista del espacio (1955) i del llibre La conquista del aire y del espacio (1958). En col·laboració amb Antoni Ribera ha publicat La conquista de las profundidades (1955), obra traduïda al francès, i La conquista del mundo submarino (1957).

Juyol i Bach, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 maig 1860 – 29 setembre 1917)

Escultor. Treballà sobretot en obres aplicades a l’arquitectura, en pedra, marbre i terra cuita.

La seva col·laboració fou sol·licitada per molts arquitectes.